ENTRE AMICS

Maria Climent: “A vegades necessites tenir algú per agafar-te“

L'autora de 'Gina' va conèixer la seva amiga compartint pis quan eren estudiants

Compartir pis a qualsevol vila universitària és una loteria, però la Maria Climent va estar de sort. L’escriptora, autora de la novel·la Gina (L’Altra Editorial, 2019), va anar a parar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar traducció i interpretació. Climent compartia un pis de cinc persones amb dues amigues d’Amposta fins que, un dia, una de les places lliures va ser adjudicada a la Marina. “Va arribar al pis per casualitat. Ella és de l’altra punta de Catalunya, de Sant Pere Pescador. Parlem dialectes molt diferents i això ens feia moltíssima gràcia”, explica l’escriptora, que recorda com de seguida es van entendre. “Ens passàvem despertes fins a les tantes xerrant sobre com ens sentíem, arribant al fons de les coses”, diu.

Aquella coincidència estudiantil ha desembocat en una profunda amistat que s’ha anat adaptant al pas dels anys. La Maria i la Marina van viure juntes els anys universitaris fins que la primera va marxar a estudiar fora. “Ella es va quedar al pis de la UAB. Quan vaig tornar a Barcelona vam estar tres anys més compartint pis”, diu Climent. La seva amistat s’ha alimentat de milers de moments divertits, però sobretot del suport que s’han donat quan una situació adversa ha irromput a les seves vides. Mentre estudiaven, la mare de la Marina va emmalaltir i va morir. “En l’amistat et coneixes també durant les pitjors circumstàncies, i això és el que t’uneix”, subratlla Climent, que recorda com uns anys després a ella li van diagnosticar esclerosi múltiple i la Marina va estar al seu costat, donant-li suport.

La convivència pot significar la fi de moltes amistats, però per a elles això mai ha sigut un problema. “No vam discutir mai, i tampoc és que ens agradés tot de totes. Recordo que la Marina es passava molta estona a la dutxa, i que a vegades engegava l’assecador per escalfar-se quan tenia fred. Però eren situacions divertides, i quan algú et fa riure no t’hi pots enfadar”, assenyala l’escriptora.

Per a ella, un dels elements clau de l’amistat és el fet “de poder parlar de les coses fins a l’extenuació”. “Hi ha coses que només em pot dir ella, si m’ho diu algú altre m’enfado, i a ella també li passa amb mi”, afirma. Amb la Marina, Climent sent que ha forjat “un vincle que és com de la família” i té la certesa “que perdurarà passi el que passi”. L’escriptora destaca d’aquest lligam, precisament, la seguretat que hi és i hi pot recórrer sempre que ho necessiti. “A vegades necessites tenir algú per agafar-te, que saps que no es mourà mai -assenyala Climent-. És com un botó d’emergència: si ho necessito, sé que el puc prémer i la Marina sempre serà allà. I jo hi soc per a ella de la mateixa manera”.