11/07/2020

La Mikulicz, sempre per sobre del nas

2 min
La Mikulicz, sempre per sobre del nas

L'any 2005 al britànic Norman Hutchins li van prohibir l’entrada a qualsevol hospital del país i va ser condemnat a tres anys de presó. La insòlita sentència tenia un motiu no menys sorprenent: Hutchins tenia fixació per les mascaretes quirúrgiques. Tal era la seva pulsió que durant molts anys trucava a hospitals i dentistes, amb l’excusa que les volia per fer una broma o per disfressar-se. Aviat va passar a entrar als hospitals a robar-ne. El seu advocat, el mediàtic Simon Kealey, assegurava que tenia la malaltia de Münchausen, que li feia creure que estava malalt, però finalment la cort va determinar que la seva era una obsessió fetitxista. Quan va sortir de la presó, Hutchins va fingir que l’havien estomacat a la porta d’un bingo perquè el portessin a urgències, on va provar d’aconseguir més mascaretes. Un amor fidel. No sabem d’una passió similar a casa nostra, tot i que és probable que entre la massa de gent que les acabarà avorrint sempre quedi algú enamorat de l’asfixiant sensació de portar mascareta.

¿Però han pensat mai qui es va empescar aquesta peça de roba? No ho pensin, que jo els hi explico. Hem d’anar fins al Wroclaw (Polònia) de finals del XIX. Allà coincideixen dos grans metges. El primer és Carl Flügge. Company de Koch, que va descobrir el bacil de la tuberculosi, Flügge es disposa a estudiar amb rigor luterà els capellans. No els servidors de Déu, sinó la saliveta que surt quan parlem. Publica un article titulat: “La propagació de la tisi per esput polvorós i per gotes ruixades en tossir” i determina que fins i tot “parlant baixet” [sic] expulsem bava. Aquestes gotes es diuen, esclar, les gotetes de Flügge.

A l’hospital on Flügge pren la mida als esputs s’hi troba un membre de la szlachta, la petita noblesa polonesa. Es diu Jan Mikulicz-Radecki. Era amic de Johannes Brahms, notable pianista i excels cirurgià. Amoïnat per pensar que cada vegada que demana el bisturí ruixa amb les Flügge els seus pacients, es posa una gasa a la boca. És l’any 1897 i durant molt de temps això que ara vostè porta per amagar la papada es va conèixer com a “Màscara de Mikulicz”, que convindran amb mi que dona un tarannà noble al nostre rostre.

Però no vull acabar sense explicar també la bonica història dels guants quirúrgics. Som al quiròfan de la Johns Hopkins l’any 1889. El doctor Halsted constata que la seva infermera té una lletja dermatitis a la mà. Galant, truca a la casa de neumàtics Goodyear per si li poden fer un guant a mida a la seva elegant companya de feina, Carolina Hampton. El guant és tan còmode que Halsted i Hampton es casen l’any següent. Ell va néixer a la Cinquena Avinguda de Nova York, i ella era filla d’un general sudista i va veure com li cremaven la plantació com a Vivien Leigh a Allò que el vent s’endugué (prenguin moltes precaucions si proven de mirar la pel·lícula). Van ser un matrimoni feliç i famós, a més de pel seu consum de morfina, per les seves excèntriques i sofisticades vetllades.

Oi que ara, quan surtin guarnits de casa, es veuran més elegants i decimonònics?

stats