Les cançons de l’estiu

El primer ball sense Franco

Don’t go breaking my heart d’Elton John i Kiki Dee (1976)

En uns mesos en què Catalunya s’ha quedat sense concerts de gran format, una de les cancel·lacions més doloroses ha estat la visita d’Elton John, programada per a l’octubre. Ajornada l’actuació fins a l’any que ve, no és un esdeveniment qualsevol, és el comiat de Barcelona, ja que aquesta serà l’última gira de la seva carrera. John no farà noves composicions, però ens deixarà un magnífic catàleg d’himnes pop i una gran cançó de l’estiu que va ser-ho a tot el món: el Don’t go breaking my heart.

Encara que sigui un símbol de la Corona britànica, en els primers anys de carrera Elton John va ser més popular als Estats Units que a casa seva. Mentre els seus clàssics primerencs triomfaven a l’altra banda de l’Atlàntic, cap d’ells arribava al número 1 de les llistes angleses. Ni Rocket man, ni Your song, ni Bennie and the Jets, ni Candle in the wind. L’Elton va necessitar un artefacte irresistible per aconseguir-ho, i Don’t go breaking my heart ho era. A l’estat espanyol hi havia motius de sobres per ballar-la: era el primer estiu des de la mort de Franco, traspassat el novembre anterior. La cançó va arribar al número 1 de la llista dels 40 Principales, que aquell any celebrava la seva primera dècada de vida; també va arrasar als Estats Units i, per fi, a Anglaterra, on va estar-se sis setmanes com a primera cançó del país.

Don’t go breaking my heart, signada a mitges amb l’inseparable Bernie Taupin i cantada a duo amb Kiki Dee, tenia aquell aroma de soul que enamorava John, fan declarat dels recordats duets home/dona de Marvin Gaye i Tammi Terrell.

Pop d’aquell de ballar i despreocupar-se de tot el que et pugui passar, amb l’estructura que marquen els cànons: vers, tornada i vers, i els clàssics arranjaments copiats de la Motown (segell de Supremes o Smokey Robinson). Aquell calorós estiu de revetlles improvisades per celebrar la mort de l’ogre, la cançó d’Elton John va ressonar amb força. Pocs sabien llavors que el cantant vivia en un infern particular a causa de l’addicció a l’alcohol i les drogues.

Tres apunts

- Publicada en format senzill el 1979

- Soul que mira a Detroit

- 290 milions de reproduccions a Spotify