CANÇONS D'ESTIU

Una nina de cera a Eurovisió

‘Poupée de cire, poupée de son’, de France Gall (1965)

Dos minuts que canvien tota una vida.És el temps que va trigar France Gall a convertir-se en una estrella internacional després de la seva actuació a Eurovisió. Situem-nos al 1965, l’any que van assassinar Malcom X, es va estrenar Somriures i llàgrimes i els Beatles van actuar, per primera i única vegada, a Barcelona. France Gall, que realment es deia Isabelle, no apareixia del no res, tot al contrari: era filla de Robert Gall, compositor de cançons per a Charles Aznavour i Edith Piaf.

Des dels quinze anys formava part de l’elenc habitual de les televisions franceses, era una estrella pop adolescent que no només comptava amb les seves moltes virtuts, sinó que, a més, anava acompanyada de Serge Gainsbourg. El brillantíssim músic francès havia acceptat compondre cançons per a Gall buscant una recompensa econòmica que el jazz li havia negat durant una dècada. Necessitava diners i el mainstream n’hi proporcionaria.

Aquell any se’ls va oferir la possibilitat de participar en la selecció per representar França a Eurovisió i Gainsbourg va escriure Poupée de cire, poupée de son [Nina de cera, nina de palla]. Era una cançó nerviosa, ràpida i immediata, amb espitosos arranjaments de violí, vents emotius i tornada guanyadora. Un èxit assegurat? No segons l’opinió dels membres de la televisió nacional francesa, que van rebutjar-la. I va ser un error històric.

Després de la negativa francesa el tema va arribar a Luxemburg, que va decidir presentar-la al certamen. Tot i que quedava fora dels primers llocs en les apostes, la petita France, que llavors només tenia disset anys, es va menjar l’escenari de Nàpols, on se celebrava aquella edició d’Eurovisió. Una interpretació vocal perfecta del 'Poupée de cire, poupée de son' va girar la truita i es va endur el primer lloc. La victòria no va ser realitat gràcies al seu país d’origen: França no li va donar ni un punt.

Gall, que anys després acabaria malament amb el mateix Serge Gainsbourg, no només va ser la gran cantant d’aquell estiu, sinó que també es va convertir en una de les grans estrelles del firmament musical francès.

Quatre apunts

- 'Poupée de cire, poupée de son' de France Gall 

- Publicada en 1965, primer en format senzill i inclosa al disc 'Poupée de cire, poupée de son'

- Pop nerviós

- 14 milions de reproduccions a Spotify

El + vist

El + comentat