ENTRE AMICS

Cristian Olivé: "El Jordi i jo hem trobat l’equilibri perfecte: ell em calma i jo l’animo"

Professor de Llengua i Literatura a l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona

A la colla d’amics els diuen els Zipi i Zape perquè sovint vesteixen igual. Cristian Olivé, professor a l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, va conèixer Jordi Bassa a la feina, i amb el temps han consolidat una amistat “molt forta”. “És un punt essencial de la meva vida ara mateix”, explica el Cristian. Tan essencial que fins i tot ha copiat la seva manera de vestir perquè li agrada molt l’estil del Jordi. Quan hem parlat, tot just havia comprat els bitllets per anar a veure’l d’aquí uns dies a Palma. “El Jordi és mallorquí i els estius sempre em reservo una setmana per passar-la amb ell i la seva família, que me l’estimo com la meva. És una cita obligada”, diu.

La seva amistat va començar el 2015, quan va entrar a treballar al centre on ja feia classes el Jordi -llicenciat en belles arts- com a professor de visual i plàstica. “Jo feia poc que havia començat a l’escola. Ell ja hi era, però també feia poquet que hi havia entrat. Hi va haver una connexió immediata. Em vaig trobar algú amb qui poder compartir moments divertits a la feina. A poc a poc va aconseguir que tingués la sensació que l’escola era també una mica casa nostra, perquè quan et despertes no vas només a treballar, sinó que també hi vas a trobar-te amb els amics”.

L’autor de Profes rebels, conegut pels seus mètodes innovadors, considera que l’amistat és una gran font d’aprenentatge. “Al principi no encaixàvem en la manera de pensar en l’àmbit professional. A les classes, el Jordi trenca les barreres amb els alumnes, s’acosta a la seva realitat per conèixe’ls millor. Finalment he vist que establir una relació de confiança d’igual a igual amb ells és la manera més eficient de treure’ls el màxim profit”, explica el Cristian, i afegeix: “Jo he après moltíssim del Jordi a l’hora de tractar els alumnes. M’ha ajudat a tenir una visió clara del meu ofici, que és molt més que fer de profe. Ser docent no és donar uns coneixements i després marxar. Hi ha tota una tasca extra d’acompanyament a l’alumnat que considero imprescindible. Els alumnes saben que poden explicar-nos qualsevol preocupació que tinguin”.

Amb el seu amic també ha fet algun viatge a l’estranger, com a Itàlia. “Ell és un gran viatger, jo no ho soc tant . Em dona tranquil·litat anar amb ell perquè m’impaciento sovint en els viatges”. La clau de la seva amistat no pot ser més evident: es complementen perfectament... i no només en la roba. “L’amistat és ser un mateix quan estàs amb algú sense adonar-te’n, sense ser-ne conscient. El Jordi m’ha ajudat molt a poder ser jo mateix. Jo soc una mica excessiu i més esbojarrat emocionalment, i ell més calmat. Hem trobat l’equilibri perfecte: ell em calma i jo l’animo”.

I aviat tornaran a estar junts a Mallorca. El viatge a Palma d’aquest any té, a més, un afegitó molt especial i emotiu, perquè el Jordi serà pare a l’agost . “Ja tenim claríssim que quan neixi el Guim jo en seré el tiet”.

El + vist

El + comentat