Cristina Puig, periodista: “Hem viscut i hem patit juntes les misèries de la professió”
Cristina Puig i Montse Rodríguez són dues amigues peculiars. D’entrada, perquè cadascuna d’elles entén l’amistat d’una manera diferent, però això no ha impedit que comparteixin un vincle sòlid durant anys. “Podem passar mesos sense veure’ns i setmanes sense trucar-nos, però després quan ho fem ens passem hores xerrant”, explica Puig. La periodista i presentadora del programa Preguntes freqüents,de TV3, assenyala que ella “és més d’estar a casa”, mentre que la Montse “prefereix més sortir”. També tenen maneres diferents de relacionar-se. “Jo soc més fiscalitzadora i a vegades penso: «Com podem ser amigues si portem quatre mesos sense parlar?». I la Montse és més de deixar fer, de deixar fluir”, diu Puig.
Les dues amigues es van conèixer quan feia poc que havien acabat la universitat i treballaven a l’emissora de la Cope de Barcelona. “Jo devia tenir uns 25 anys. Vam començar a treballar juntes i ens vam fer molt amigues”, recorda Puig. Des d’aleshores el seu lligam s’ha mantingut ferm, tot i que ha anat evolucionant. Juntes han compartit una desena de viatges a Formentera però no n’han fet cap mai soles, sempre hi han anat acompanyades d’altres amics. “Ens hem distanciat perquè ja no treballem juntes, però la relació sempre és molt estreta. Per fer vacances amb algú l’has de conèixer força, hi has de tenir confiança”, explica la periodista.
El fet de compartir professió també les ha ajudat a comprendre les vides i les vocacions respectives. “Quan parlem de la feina sempre arribem a la mateixa conclusió. Que és mal pagada i que ens exploten. Sempre estem pendents de si tindrem feina o no, de què passarà quan s’acabi el projecte en què estem treballant”, reflexiona Puig, que afegeix: “Amb la Montse hem viscut i hem patit juntes les misèries d’una professió que ens agrada molt”.
Puig és filla única i, com a tal, sempre ha tingut fortes relacions de confiança amb els amics perquè no tenia germans. “Al llarg de la meva vida he tingut molts amics, però la Montse sempre hi ha sigut. Quan em passa qualsevol cosa, sempre és la primera de saber-ho. I ella sap que jo també hi soc per a ella”, assenyala la periodista. Aquesta certesa la comparteixen malgrat que estiguin dies sense comunicar-se, perquè no ho necessiten. “La Montse ho sap tot de mi. A més, és l’única persona que no em diu mai pel meu nom, perquè li agrada posar sobrenoms a la gent, i a mi em diu Maricrispi”, explica Puig. Les amigues s’imaginen juntes en el futur i tenen, sobretot, un projecte pendent: “Hem de fer un viatge les dues soles -assegura Puig-. I ha de ser a Formentera, és la nostra illa”.
