L’excentricitat (primera part)

Excepte entre la burgesia, que prefereix l’exercici de la doble vida, una de respectable i a la llum del dia i una altra de noctàmbula i clandestina, podem assegurar que l’excentricitat pot arribar a desenvolupar-se de manera transversal en qualsevol classe social. Sense manies, indistintament. Tot i així, aquest fenomen és en els extrems on troba el terreny propici per abonar-s’hi. Així doncs, molts pobres de necessitat, rodamons o expatriats posen en marxa, a través de la fam, els mecanismes de l’originalitat excèntrica com a mètode de supervivència i, de la mateixa manera que els bojos, les criatures, la gent d’edat provecta o els gossos, despleguen una teatralitat que està per sobre (o per sota, tant se val) de les convencions generals i que suposa una manera única i vagament desesperada d’estar al món.

En l’altre extrem hi trobem els pijos, que presenten entre les seves files més d’un excèntric: individus a qui la norma, el cànon i l’estricte llibre d’estil de la seva àuria classe social els sobrepassa i, alhora, troben en l’excentricitat una vàlvula d’escapament i una forma d’expressió particular. El pijo excèntric ho és per una doble incapacitat: en primer lloc, la de romandre ordenadament entre els seus, fent allò que s’espera d’ell, i, segonament, per la impossibilitat de renunciar a la seva riquesa -que és, recordem-ho un cop més, la característica principal dels pijos - i d’integrar-se i assimilar-se a la societat general, és a dir, a la incertesa que proporciona la precarietat. No poden comportar-se com els han explicat que ho han de fer les seves dides des de ben menuts, però tampoc estan disposats a renunciar al seu privilegi per assolir un altre estatus, el de la vida vulgar, el de la normalitat.

-Mamà?

-Ah! Eres tu...

-T’he estat trucant tota la tarda i comunicaves...

-Bueno mira, cariño, estoy frita, llevo veinte horas hablando con Mady...

-¿Con Mady Louloudis? ¿Qué tal está?

-...pues hecha unos auténticos zorros, no va la desafortunada y pilla el coronavirus a dos días de que la vacunaran... Se puede ser más incauta, más desdichada... El caso és que está en el Clínico ingresada.

-¿¡En el Clínico!?

-...es que ella a la privada sólo va para la estética, para todo lo demás va a la pública, que se fía más... Bueno, te cuento, les tiene a todos martirizados, lo veo clarísimo. Resulta que como al incorporarse de la cama sólo veía pared, pidió que le trajeran de casa el Gauguin...

-¿El Gauguin?

-...lo que oyes, para que se lo colgaran a sus pies,que dice que si no se deprime... Ya ves a las niñas trasladando, envuelto en papel de embalar de ese marrón y cordill, el dichoso cuadro por toda Barcelona. Al llegar al hospital, como Mady está aislada y no puede recibir visitas, le han dejado el Gauguin en conserjería para que se lo subieran... ¡figúrate tú que confiadas!

-De no creer...

-...una vez arriba, como el cuadro va con uno de esos marcos tan barrocos, la pared no aguanta... Puesno va Mady y ha ordenado que se lo llevaran de vueltas para reenmarcarlo con algo más sencillo tipo alumino o tal... Y el cuadro para arriba y para abajo, que como se enteren los de Patrimonio.... Te lo digo, cariño, esta Mady ha sido siempre una auténtica excéntrica.