La ficció guanya pes en la nova temporada de ‘Coolhunters’

El programa torna a TV3 amb canvis importants en el format però mantenint la voluntat de mirar-se amb escepticisme les aficions dels ciutadans i de parodiar el món del periodisme

Dir que Coolhunters és un programa sobre tendències no és mentida, però es queda molt curt a l’hora de definir el format, i més en la segona temporada. L’espai creat per Patrick Urbano i Serapi Soler torna avui a TV3 (22.05 h) amb novetats rellevants respecte al programa que es va emetre l’estiu passat. L’eix central continuarà sent un reportatge sobre alguna activitat que estigui de moda entre els catalans, però al voltant d’això s’hi estructurarà una espècie de sitcom protagonitzada pel mateix equip del programa. Els petits esquetxos que en la primera temporada introduïen les diferents peces del reportatge i mostraven les friccions entre Soler i Urbano adquireixen entitat pròpia en aquesta nova etapa, en què la durada de cada emissió passa de 25 a 40 minuts. “Hem potenciat la part de ficció, que és una mena de making-of del capítol, i hem fet pujar una mica el programa en tots els sentits”, explica Urbano a l’ARA.

Tot i que, en realitat, tots dos comparteixen la direcció de Coolhunters i l’autoria del guió (en aquest cas, juntament amb Xavier Sanjuan i Rafel Barceló), a la ficció, que es desenvolupa a la redacció del programa, Urbano es presenta com a director i Soler com a presentador de l’espai (ell és, de fet, qui condueix els reportatges). “Els personatges tenen característiques nostres, però el que hem volgut és parodiar certs sectors de la societat -diu Urbano-. El Serapi encarna el jovent que vol destacar i tenir rellevància, aquest noi urbanita, de Gràcia, que es pensa que ho sap tot. I el Patrick representa els mals del periodisme, el voler treure una exclusiva al preu que sigui, però també tot el món de les start-ups, de les frases en anglès...” En aquest sentit, Urbano considera que “hi ha moltes coses del món del periodisme i dels mitjans” que és interessant abordar, des dels “egos” fins a “la manera com traiem conclusions sobre la realitat a partir de la visió concreta de la persona que ens l’explica”.

Al costat del duet protagonista hi ha dos personatges més, que també havien aparegut a la primera temporada però que ara guanyen més presència. D’una banda, Maria Cinta Méndez, la cap de redacció del programa (en la realitat i en la ficció), que fa la funció de “contrapès”, segons Soler. “És l’única persona de l’equip amb una experiència real i dilatada en el món de la televisió, però fa una feina que li és igual i s’enfot de tots nosaltres”, afegeix Urbano. L’altre personatge és Pol Mallafré, conegut a la xarxa com a @Mockudramas. Ell és un dels muntadors de Coolhunters, i aquest és el paper que interpreta a la sitcom del programa: “És el gran artista que està desubicat”, diu Soler. Segons Urbano, el Pol “representa el jovent que té talent i ganes de fer coses però que es troba en un món on no encaixa”.

Pel que fa als reportatges, Soler mantindrà la mirada distant i escèptica sobre els temes que tracti, que en aquesta ocasió seran “més genèrics”: cuina, moda, sexe, paternitat, animals i esports. “Parlem de què fan els catalans: com és la gent a qui li agrada la cuina, com vesteix...”, explica Urbano, i remarca que, tot i el to d’humor, aquestes peces tenen efectivament la voluntat d’“explicar coses de cada món”. Soler reconeix que el seu personatge és “una mica hater ”, però assegura que aquest plantejament és “bastant honest”. “Un dels orígens del programa -explica-és que pensàvem: «La gent per què fa això? Estan fent el ridícul!» I vam decidir fer-ne un programa, perquè estàvem segurs que hi ha més gent que pensa que això de ballar swing és una ximpleria, o que gastar-se 2.000 euros en una equipació de running és una bogeria”. “Un dels temes centrals del programa és: «Ho fem perquè realment ens agrada o per dir que ho fem?» I això es pot aplicar a totes les modes”, reflexiona.

Urbano, per la seva banda, seguirà practicant el seu “periodisme extrem”, és a dir, entrevistes impertinents a personatges famosos. Aquesta secció, que a la primera temporada era molt breu i es feia a l’exterior, ara creixerà i tindrà lloc en un plató. “És una paròdia dels programes d’entrevistes dures, amb un periodista que pretén ser rigorós però que és un pallasso que només vol una exclusiva”, explica. A diferència de l’any passat, ara les entrevistes d’aquesta secció tindran un vincle més o menys directe amb el tema central del capítol.

El programa, a més, incorpora nous espais, protagonitzats pels dos altres personatges. “La Cinta farà Tendències d’abans i explicarà què estava de moda quan ella era jove. I el Pol, com que és el muntador, serà una mena de demiürg que juga amb el programa i fa el que vol amb els continguts”, detalla Urbano.

Un format pensat per al canal 33 que pot ser la llavor d’una nova parella d’humoristes

Coolhunters va sorgir de la primera crida de formats per al canal 33, que es va convocar l’any 2018, però, segons els seus creadors, després de veure el primer capítol la direcció de TV3 va optar per traslladar-lo al primer canal i emetre’l al prime time de l’estiu. La primera temporada va aconseguir una mitjana de 232.000 espectadors i un 10,8% de quota de pantalla, i un any després el format reapareix en un moment en què la televisió pública té moltes dificultats per produir nous continguts. Soler i Urbano no es mullen sobre la possibilitat que el programa es pugui convertir en tendència i reaparèixer l’estiu vinent (o en algun altre moment de la temporada), però asseguren que tenen idees per tirar endavant altres projectes. “Creiem que tenim un camí a recórrer com a parella còmica i creativa”, reconeix Patrick Urbano.