Ara Estiu 05/08/2016

Olèrdola: Una muntanya d’històries antigues a prop de Barcelona

Els ibers, els romans i els habitants de l’Edat Mitjana han deixat empremta a Olèrdola

Daniel Romaní
5 min
Vista d’Olèrdola -amb l’església de Sant Miquel en primer terme-, un conjunt monumental amb vestigis de diverses èpoques.

OLÈRDOLAMonuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a diaNo sé si són gaires, d’entre els milers de nens i joves de les escoles que cada any visiten Olèrdola, els que fan el mateix que vaig fer jo quan vaig anar-hi d’infant: estirar-se dins les tombes antropomorfes fins a trobar la que encaixava més amb la meva mida (n’hi ha unes quantes de nens; la mortalitat infantil a l’època medieval era elevada). Les tombes antropomorfes -sepultures excavades a la roca- també són conegudes amb el nom de tombes olerdolanes, pel fet que aquí n’hi ha força i és on es van documentar per primer cop.

No ho he pogut comprovar perquè ara a l’estiu els visitants són ben diferents dels de la resta de l’any. Els turistes que aquests dies busquen un petit parèntesi cultural a tantes hores de platja han suplantat els grups d’escolars que desfilen durant el curs per aquest excepcional jaciment del Penedès, que és ideal per conèixer una part essencial de la nostra història, no només perquè és a prop d’on viu la meitat de la població del país, l’àrea metropolitana, sinó també perquè hi ha molts vestigis ibers, romans i, sobretot, medievals.

El primer que em trobo, en arribar a Olèrdola, abans d’entrar al recinte, és una muralla romana. És una de les més antigues que hi ha a Catalunya i una de les més importants i ben conservades, juntament amb la d’Empúries i Tarragona. Em dirigeixo al centre d’interpretació, on he quedat amb un dels seus responsables, en Xavier Fernàndez Nieto, que és del Vallès Oriental però la feina l’ha dut a viure al Penedès.

El que expliquen les pedres

Faig una ràpida visita al centre, perquè el que em convoca són les pedres i el que poden arribar a explicar. D’algunes d’elles se n’han fet un munt d’interpretacions, incloses de contradictòries. M’assabento que el lloc on sóc havia sigut una masia que va ser enderrocada fa anys per instal·lar-hi l’espai d’acollida del conjunt d’Olèrdola. Quina bestiesa!

Guiat per en Xavier, passejo per tot el recinte, força gran. Em crida l’atenció el que segur que els nens, quan passen, diuen que és una piscina: una cisterna de l’època romana. Sembla acabada de fer i té una capacitat d’uns 35.000 litres. Entrem tot seguit a l’església de Sant Miquel d’Olèrdola -quin gran encert que, quan es va fer la restauració, es deixés visible la part del terra que és la mateixa roca de la muntanya!-. I caminem fins a l’únic lloc de la península Ibèrica de l’època dels ibers on s’ha trobat una tintoreria-adoberia -s’hi feien servir plantes per fer els colors de la vestimenta.

Mentre passegem amunt i avall veig més d’un fragment de ceràmica a terra. En Xavier em diu que n’hi ha força però que no els recullen -i no són per recollir, esclar-; només agafen nanses o peces singulars.

“En època ibèrica, Olèrdola era un poblat realment important; la capital era a Tarragona, i Olèrdola, juntament amb altres assentaments com la Ciutadella de Calafell, era un dels que tenia força pes territorial”, em comenta en Xavier mentre ens dirigim al Pla dels Albats. Allà trobem un equip d’arqueòlegs excavant una de les zones medievals. Converso amb Núria Molist, cap de recerca del jaciment.

“Olèrdola és una ciutat, a l’inici de l’Edat Mitjana, als segles X i XI, abans del floriment dels mercats i de les viles”, m’explica la Núria, molt vinculada a Olèrdola des de fa una pila d’anys (el 1986 va començar a dibuixar-ne les restes). “Aquest és un jaciment excepcional, un paradís per als arqueòlegs, perquè té moltes fases d’ocupació i perquè alberga una ciutat medieval pràcticament sencera per excavar. Només s’ha treballat en el 10%”, em diu la Núria. Té el front amarat de suor però no busca gaire l’ombra dels arbres; està habituada a treballar sota el sol, com els pagesos (tot i que la major part de l’any li toca fer feina de despatx).

Situació estratègica

“Per què penses que es va ocupar, aquesta muntanya?”, pregunto a la Núria. “Bàsicament perquè és una muntanya protegida naturalment. Té tota una sèrie de penya-segats al seu voltant, i això ja li fa d’estructura de defensa. Un altre element és la posició geogràfica, que permet el control del territori”. Efectivament, des d’aquí dalt es veu el mar, la serra de Prades, la part sud del Parc del Garraf... I Vilafranca del Penedès -una cruïlla de camins que va anar creixent-. “Ah, també hi ha presència d’aigua, un element fonamental que explica la presència humana: aquesta és una muntanya de roca calcària, envoltada de fonts”.

Agafo el cotxe camí de la Colònia Güell. Deixo a la dreta la serra de l’Ordal, nom que associo de seguida a Olèrdola. Sí, tenen la mateixa arrel, confirmo en una repassada ràpida a internet. Però no aconsegueixo saber quin significat tenen aquests topònims. A la xarxa en veig un munt, d’interpretacions. Tothom hi diu la seva. Com passa amb les pedres de l’extraordinari jaciment que ja he deixat enrere.

Dies de música i cultura medievals

Olèrdola és una ciutat perduda. A l’època medieval era una de les deu ciutats de Catalunya. Algunes veus diuen que podrien haver-hi viscut unes 2.000 persones. El territori on es troba era zona de frontera, el nord de la frontera d’Al-Àndalus i el sud de l’Europa cristiana, carolíngia. Per tant era una terra de ningú. Els cristians, un cop van travessar el Llobregat, s’hi van anar establint. Però no s’hi van estar gaire temps.

Amb el lema de “La ciutat perduda” s’organitzen durant tot aquest cap de setmana un reguitzell de propostes, per a tots els públics i totes les edats, que tenen el propòsit de reivindicar el valor històric de la cultura medieval amb una mirada d’avui. S’hi convoca la figura de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola i personatge històric d’aquestes contrades. Mitjançant una fusió poc habitual d’arquitectura amb música medieval i experiències artístiques contemporànies, es convida el visitant a conèixer la cisterna romana, el poblat ibèric, les muralles, l’església o les restes del castell. El circ, la performance, l’escultura, el teatre i la música són algunes de les disciplines mitjançant les quals el visitant podrà fer un viatge a mig camí entre la història i els somnis. Hi haurà també una exposició d’instruments medievals.

El Conjunt Monumental d’Olèrdola forma part de la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. L’espai el gestiona l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

LES CLAUS:

  • Hi ha molts vestigis ibers, romans i, sobretot, medievals.
  • Durant l'Edat Mitjana era una ciutat gran: podrien haver-hi viscut unes 2.000 persones.
  • La muralla romana és de les més ben conservades de Catalunya.
stats