Amb els pantalons posats (i sense donar explicacions)
Mary Tyler Moore va revolucionar la televisió amb els seus papers, que capturaven l'esperit de les dones més empoderades dels 60 i 70
BarcelonaDurant molts anys, a la televisió, els dormitoris conjugals consistien en dos llits castos, ben separats l'un de l'altre. Mary Tyler Moore no va aconseguir demolir aquella norma puritana però sí que va aconseguir una fita gens menor: retratar una mestressa de casa que duia pantalons. Avui pot semblar irrellevant, però a la televisió dels anys seixanta aquell gest va tenir un elevat poder simbòlic: la dona ja no era la sol·lícita assistent, amantíssima esposa i subjugada figura que preparava les copes al marit quan tornava a casa. El matrimoni que retratava The Dick Van Dyke show (1961-1966) era diferent i una generació de noies joves van connectar immediatament amb aquell nou paper de dona, més empoderada i que mirava l'home a l'altura dels ulls.
La sitcom li va donar fama immediata. I el seu somriure desarmador, lleugerament burleta però càlid al mateix temps, seria el tret que identificaria Moore al llarg dels anys. Però no tot van ser flors i violes. L'actriu va néixer en una família desestructurada –mare alcohòlica, pare absent– i això la va empènyer a la independència ja de ben jove. Amb només 18 anys es va casar amb un mariner deu anys més gran que ella no tant per amor com per poder marxar de casa. La dansa havia sigut un refugi durant la infantesa i la jove Moore va intuir que havia de traslladar-se a Los Angeles i, a partir d'allà, el seu futur passava pels escenaris o, en cas de fracassar, per la presó. Per sort, va ser la primera opció i, després d'aparicions poc rellevants, aterrar a The Dick Van Dyke show la va fer coneguda arreu del país de la nit al dia.
Quan l'any 1966 aquella comèdia familiar –prou naïf, malgrat tot– va plegar veles, Moore va començar a pensar en liderar el seu primer projecte veritablement personal. La sèrie havia abaixat la persiana amb 15 premis Emmy al sarró, així que tenia crèdit davant les cadenes de televisió. Divorciada del mariner, es va casar per segon cop amb Grant Tinker, un executiu del món de la publicitat. Junts van començar a definir una sèrie que tornaria a canviar la història del mitjà: The Mary Tyler Moore show. Allà hi interpretava la Mary Richards, una dona abandonada pel seu promès que, fugint del desengany amorós, aterrava a Minneapolis i començava a treballar en un canal televisiu de notícies.
Una dona que no depenia sentimentalment de cap home
En primera instància, Moore volia que el seu personatge fos una dona divorciada. La CBS, però, no ho va acceptar i van adoptar aquesta solució de compromís. Malgrat tot, es tractava d'una dona que no depenia sentimentalment o financerament de cap home i, per tant, no devia explicacions a ningú –ni a l'espectador– sobre les seves cuites amoroses. El programa es va estrenar el setembre del 1970 i va aconseguir estar en antena set temporades amb 168 episodis. La bretxa salarial, l'homosexualitat o les relacions premaritals van ser alguns dels temes explorats per aquesta comèdia, que va aconseguir 29 premis Emmy.
Però, tot i que el caràcter feminista dels seus personatges és innegable, Moore no va encaixar mai en el cànon imperant de l'època. Als anys 70 Gloria Steinem va intentar reclutar-la per a la causa. L'actriu s'hi va negar, ja que considerava que les dones no tenien per què voler una carrera professional i defensava el seu paper com a principals responsable de la criança dels fills. A mesura que van anar passant els anys, se la va relacionar amb postures fins i tot conservadores. I va donar suport al republicà Richard Nixon quan es presentava a la reelecció (tot i que després va fer campanya per Jimmy Carter). En els seus últims anys, es declarava seguidora de Fox News i admetia que si John McCain li hagués demanat el seu suport, l'hi hauria donat.
Més enllà de la seva faceta com a actriu, Moore va fundar amb el seu marit la productora MTM, que treballava fonamentalment per a la CBS. Un dels personatges de The Mary Tyler Moore show era Lou Grant, interpretat per Ed Asner i que va tenir spin-off propi, amb una sèrie que duia el nom d'aquest periodista fictici i que ha acabat sent una de les més venerades del gènere. Canción triste de Hill Street, Remington Steele o A cor obert són altres títols cèlebres d'una companyia que va acabar absorbida per la 20th Century Fox. Actualment és Disney qui té els drets de les seves sèries.
Moore arrossegava des de feia anys una salut fràgil per culpa de la diabetis –que la va deixar pràcticament cega al final de la seva vida– i era també una alcohòlica en recuperació. Va morir a Connecticut als 80 anys, un 25 de gener del 2017. La seva estela avui encara es veu. Oprah Winfrey, per exemple, se n'ha declarat deutora directa: "Ha sigut, probablement, la persona que més ha influït en la meva carrera". També Tina Fey l'ha lloat públicament i ha admès que 30 Rock no deixava de ser una actualització de les dinàmiques i els conflictes que es podien veure a The Mary Tyler Moore show. El seu llegat, per tant, continua.
