BarcelonaL’estiu és més exigent amb la nostra imatge que no pas el sofert hivern, època en què abrics i botes camuflen algunes mandres que tenim molt arrelades. La calor sol deixar en evidència la manca de depilació, de dieta, d’esport o de cura amb els peus. Si bé no haver-se preocupat pels quilos durant l’hivern té difícil solució si ho descobrim mentre ens estem posant el banyador, els peus es poden salvar a última hora amb alguns tractaments que tenen efecte immediat i que tant ens podem fer a casa com en algun centre especialitzat. Els problemes estètics més habituals dels peus es donen per la falta d’hidratació a què potser hem sotmès els peus durant el llarg hivern. Si els peus no estan ben hidratats, com la resta del cos, els símptomes són evidents, ja que es produeixen pells blanquinoses, durícies i, fins i tot, talls als talons.
Comencem per hidratar
Davant d’aquest problema, el més habitual pel que fa als peus, la solució es fàcil i es pot aplicar a casa. Si no notem dolor quan caminem ni res d’estrany que ens faci mal -si fos el cas hauríem d’anar al podòleg-, hem d’hidratar-los urgentment, abans que portar xancletes i sandàlies contribueixi encara més a ressecar-los. Una crema amb una lleu concentració d’urea pot ser útil per hidratar amb profunditat els nostres peus, que també hauran de rebre altres cures. Per exemple, hauran de ser llimats, que és l’única forma d’acabar amb les durícies que es fan amb la pell morta i no hidratada durant massa temps.
Així ho explica Yasmina Salinas, esteticista i terapeuta de 43 The Spa, de l’Hotel Arts de Barcelona, que assenyala que la primera part del procés per posar els peus al dia és posar-los a remullar perquè s’estovin les parts que més s’han endurit. “Quan ja tenim els peus en remull, el millor que podem fer és afegir a l’aigua algunes sals, que ajuden a sentir els peus més lleugers i menys fatigats, sobretot en relació al cansament muscular”.
Es important desinfectar
A continuació, segons Salinas, el procés “passa per treure’n un de l’aigua i assecar-lo bé abans de prosseguir”. “Quan ja està sec, cal desinfectar-lo (tant si ens ho fem a casa com si ens ho fan en algun lloc especialitzat) i retirar qualsevol rastre de pintaungles”, indica l’especialista, que comença el tractament per aquesta part del peu.
“Pel que fa a les ungles, el primer que hem de fer és tallar-les, i el següent pas és llimar-les”, diu Salinas. Però no es tan fàcil com sembla, ja que “les ungles s’han de llimar rectes de la part frontal, però en diagonal als extrems, per evitar que les puntes de l’ungla se’ns puguin clavar a la carn del dit”, recorda. Un cop les ungles dels dos peus estan enllestides, el següent pas afecta les cutícules i la pell morta que s’hi acumula. “Per treballar les cutícules, cal aplicar un producte específic que ens ajudi a eliminar tota la pell morta”, assenyala l’experta, que apunta que després d’aplicar-lo el que toca és posar novament el peu en remull per deixar que el nou líquid actuï. Al cap d’uns minuts, ja es poden retirar les cutícules de sobre de les ungles, que no queden gens estètiques, sobretot si la intenció és pintar-les.
Llimar les durícies
Posteriorment, arriba el torn de les durícies, que s’han estovat després d’haver tingut repetidament els peus en remull. “En aquest cas, el que es fa és agafar una llima específica i rascar les durícies en la mateixa direcció que avancen les línies cutànies”, recomana Salinas, que apunta que els talons, la part de sota de l’empenya i el lateral del dit gros són els punts on més habitualment es fan durícies. Però per si no anem regularment a un lloc especialitzat, la seva recomanació és que anem tenint cura dels nostres peus a casa de forma habitual. “El més preferible és tenir una llima a la dutxa i dedicar un parell de minuts cada tres dies a llimar-nos les parts més delicades dels peus i no quedar-nos només amb la crema hidratant”, afirma l’experta, que insisteix que usar una crema específica també és una pràctica desitjable.
Exfoliar com la resta del cos
A més, des del seu punt de vista, també és una pràctica desitjable exfoliar la pell del peu. Tant, que recomana fer-ho un cop hem acabat de llimar les plantes del peu, “perquè a l’empenya també hi ha pell morta”, indica. Salinas opina que “l’exfoliació dels peus ha de ser com la de la cara o la del cos, un cop a la setmana”. I sobre el fet de si els tractaments han de canviar si ets home o dona, opina que “hi ha homes amb pells molt sensibles i dones amb pells molt resistents”, i per tant cadascú haurà de trobar el seu producte i tractament. L’esteticista també insisteix en el fet que cal tenir cura d’eixugar-nos bé els peus, “sobretot entre els dits”. “No tenim costum d’eixugar-nos bé entre els dits i això, combinat amb la calor i una mica de suor, genera l’ambient ideal per a l’aparició de fongs -comenta-. Si detectem que ja en tenim, qui ho ha de solucionar és el podòleg, no l’esteticista”, explica. La part final ideal d’una bona cura dels peus és la hidratació en forma de massatge amb alguna crema que ens activi la circulació, segons recomana.
Els perills del pintaungles
I un cop ja tenim els peus presentables, totes les millores seran benvingudes segons els gustos de cadascú. Per tant, utilitzar pintaungles d’un color o d’un altre o depilar-se’ls o no serà decisió de l’afectat/da. Per a l’esmalt, un consell que dona l’experta és “utilitzar sempre una base a sota per tal que l’esmalt no tenyeixi l’ungla”. Tot i que dur les ungles pintades no ha estat mai considerat gaire greu, hi ha podòlegs que alerten sobre les conseqüències que pot tenir dur-les pintades habitualment. En aquest sentit s’expressa el podòleg Narcís Claverol, que assenyala que “pintar-se les ungles tot l’estiu o fins i tot al llarg de l’any és fatal per a la salut de les ungles”. Si fem això, diu, “el més habitual és que les ungles es tornin grogues i s’hi formin crostes”. A més, Claverol avisa que “poden afavorir les infeccions amb fongs i, en aquests casos, el pitjor de tot és que, com que es porten pintades, no es detecten els problemes, de manera que van empitjorant”.
Des del punt de vista de l’expert, “les pintures permanents són les més agressives, així com les que porten ferro o magnesi”. En qualsevol cas, apunta que és inofensiu “usar-los només en moments puntuals, no més d’una setmana”. El podòleg també alerta dels llocs on la gent es fa pedicures, “ja que si estan mal fetes poden comportar voltadits, paroníquies, onicomicosi i fins i tot úlceres o infeccions”.
Consells per portar a terme la millor pedicura
Pedicura per a 'runners'
Els diferents tipus de cures que es poden aplicar als peus canvien en funció de les modes estètiques, però també de les circumstàncies de cada persona que se les vol fer. Per això, l’auge del running ha fet que molts optin per una pedicura especialment pensada per a ells. “El que té d’específic aquesta pedicura és que incorpora unes sals molt riques en magnesi anomenades sals d’Epsom que milloren la circulació i l’oxigenació i també ajuden a combatre els dolors musculars, l’estrès i la fatiga que tenim als peus després de fer esport o de treballar moltes hores drets”, explica Marta Casas, directora de l’ spa de l’Hotel Arts. No obstant això, diu que el millor per a la salut dels peus “és portar un bon calçat, adaptat al que fem en cada moment”.
Els aliats casolans
Fer-se una pedicura digna a casa és fàcil si es tenen els estris adequats. Entre d’altres, les recomanacions passen per fer servir unes tisores i una llima que no faci servir ningú més. Aquesta serà una bona mesura per no encomanar-se fongs de cap altra persona.
Un altra gran aliada de les bones pedicures casolanes és la pedra tosca, que ajuda a disminuir les durícies sense la necessitat d’haver d’utilitzar una llima metàl·lica, més agressiva. Quan és més útil aquesta pedra és després d’haver tingut els peus en remull o en sortir de la dutxa.
Un altre consell casolà per evitar productes químics és remullar els peus amb una infusió tèbia de te negre. Aquest te conté àcid tànic, un agent antibacterià natural que combat possibles infeccions com el peu d’atleta, causat pels fongs.
