Ara Estiu 01/08/2021

Pujar a locomotores mítiques

El principal atractiu del Museu del Ferrocarril de Catalunya, que és a la capital del Garraf, és poder accedir a trens històrics. Alguns encara funcionen avui dia

i
Daniel Romaní
3 min
Pujar a locomotores mítiques

“Pel seu aspecte i pels papers que llegeix, jo diria que és mestre”, diu la Pilar Garcia. Ella agafa el tren de Barcelona a Vilanova i la Geltrú per anar a treballar i “coneix” bona part dels viatgers que hi pugen a la mateixa hora i al mateix espai (som animals de costums). Intercanvien mirades, no paraules. Per això, el dia que un dels habituals no hi és, es pregunta què li deu haver passat. Ara fa dies que el suposat mestre ja no ve, esclar.

“Al tren llegeixo, medito, escric, treballo, escolto música... És un temps per a mi!”, explica la Pilar. De tant en tant es distreu mirant el mar: sempre seu a la banda de la costa. I quan arriba a la feina -que té just al costat de l’estació de Vilanova- està envoltada de trens: és la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. I, per descomptat, una fan absoluta d’aquest mitjà de transport. “Imagina’t si un dia deixa de funcionar el tren, el tramvia i el metro en una gran ciutat! El caos seria absolut!”

El Museu del Ferrocarril de Catalunya és en un antic dipòsit de locomotores de vapor. Se’n conserva un pont giratori, tres dipòsits d’aigua que alimentaven les locomotores -un d’aquests dipòsits, octogonal, tenia un sistema de tractament d’aigua que reduïa els efectes de la calç a les calderes, un dels problemes de les locomotores de vapor- i altres edificacions, entre les quals l’anomenada rotonda, que acull una excel·lent col·lecció de vehicles històrics.

Crec que el principal atractiu d’aquest museu de la capital del Garraf és que es pot pujar a locomotores mítiques, a vagons -que duen mercaderies- i a cotxes -que duen viatgers-. Si hi aneu, no deixeu d’accedir a la locomotora Santa Fe, “fuelitzada” (funcionava amb carbó i va passar a fer-ho amb fuel). La seva impressionant cabina, amb un conjunt de comandaments, va ser restaurada per membres de l’activa associació de voluntaris del museu.

Val la pena pujar a la cabina de la rèplica de la locomotora del tren del primer recorregut de la Península, Barcelona-Mataró. I, si hi aneu un primer diumenge de mes, surt del cau. Sí, funciona! Aquesta locomotora va ser construïda l’any del centenari del primer tren, el 1948. La Mataró original, del 1848, es va fabricar a la Gran Bretanya. La rèplica es va fer a Barcelona, a la històrica Maquinista Terrestre i Marítima. Com les locomotores més antigues, la caldera és petiteta i la xemeneia alta (encara avui, malgrat que de xemeneies altes ja no n’hi hagi, als trens, continuen sent un dels elements que més els identifiquen; quan jo jugo al Pictionary és el primer que dibuixo, i funciona!

També recomano pujar al primer Talgo que va circular, l’any 1950. L’enginyer i el financer van voler participar en l’acrònim d’aquella novetat, aleshores lleugera, futurista i confortable -que permetia dinar sense aixecar-se del seient!-: Talgo són les inicials de tren articulado ligero Goicoechea Oriol (Goicoechea era l’enginyer i Oriol el financer; tots dos bascos).

Aquest Talgo té, ben visible, al morro, el nom de Virgen de Begoña. Al museu també hi ha els Talgos Virgen de la Bien Aparecida, Virgen del Carmen... Les patents d’aquests Talgos eren espanyoles, però els primers vehicles es van fabricar als Estats Units -i van ser portats amb vaixell-. Com que no estaven assegurats (a causa del seu elevadíssim cost), era millor encomanar-los a una verge.

stats