Salvador Macip: "El Sebastià em va obrir les portes de la literatura"
Amitjans dels anys 90, Salvador Macip editava, conjuntament amb un grup d’amics, un fanzín de ciència-ficció. “Aleshores no existia internet com ara, i era l’única manera de donar sortida a les nostres aficions”, explica el científic i escriptor. Ell s’encarregava de coordinar la secció de correspondència de la revista. “No teníem lectors, m’havia d’inventar les cartes. Fins que un dia una persona ens va escriure”, recorda Macip. Aquell lector era l’escriptor i guionista Sebastià Roig. Quan van veure que era un autor apassionat del gènere, el van convèncer perquè formés part del fanzín. “Va passar de ser el primer lector a escriure-hi”, diu Macip.
Així va néixer l’amistat entre els dos escriptors que, al llarg dels anys, ha desembocat en milers de correus electrònics intercanviats i tres llibres fets a quatre mans. “El Sebastià ha estat com un germà gran per a mi. M’ensenyava els llibres que li agradaven i em va descobrir autors com Eduard Márquez, Richard Brautigan i Grant Morrison”, assenyala. A Roig també li deu la seva primera incursió a la literatura, la novel·la Mugrons de titani. “La vam escriure junts com una broma, i ell va decidir presentar-la a un concurs que resulta que vam guanyar -explica Macip-. Ell em va obrir les portes a la literatura, i gràcies a això vaig començar a publicar”.
Des del 1998, la seva relació es va transformar perquè Macip va marxar a Nova York. “Fa 22 anys que visc fora de Catalunya i això fa que la major part de les meves amistats siguin epistolars. Ja m’hi he acostumat”, admet l’escriptor, que ara viu al Regne Unit. Internet li ha permès mantenir vius una sèrie de vincles que, d’altra banda, segurament hauria perdut o s’haurien atenuat per culpa de la distància. “Amb el Sebastià ens escrivim tirallongues llarguíssimes en què parlem de tot. A vegades acabes compartint més coses per escrit que no pas en persona”, reflexiona Macip.
Ara bé, això no treu que quan ell visita Catalunya es trobin cara a cara i recuperin una afició de fa anys que comparteixen: anar a un restaurant de menjar ràpid. “Això ve de fa molt de temps, quan anàvem al Pizza Hut i demanàvem el menú infantil perquè volíem els ninots que regalaven, que eren de Star Wars ”, fa memòria l’escriptor. Recorda especialment una vegada en què al restaurant no els volien servir el menú perquè eren adults, i no nens. “Vam tenir una bronca amb el local. Nosaltres volíem els ninots, ens era igual el menú”, rememora l’escriptor. Aquella anècdota, que els ha quedat gravada a la memòria, l’han convertit “en una tradició”: el fet de retrobar-se envoltats de menjar ràpid per posar-se al dia.
