Una tardor amb moltes sorpreses literàries

BarcelonaLa primera setmana de setembre arriba l’allau de novetats de la rentrée, i la producció de llibres no s’aturarà fins a finals de novembre, quan el sector es prepararà per a la campanya nadalenca. Els hereus de la terra, d’Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents / Plaza & Janés), segona part del supervendes L’església del mar, i L’espia, de Paulo Coelho, retrat de Mata-Hari, que publica Columna, hauran de competir per ocupar els primers llocs de la llista de més venuts amb l’obra de teatre Harry Potter i el llegat maleït, que John Tiffany i Jack Thorne han escrit supervisats per J.K. Rowling. Als Estats Units i al Canadà se’n van vendre més de dos milions d’exemplars durant els primers dos dies que va estar a la venda. Al Regne Unit se’n van col·locar 850.000 en una setmana. Aquí arribarà el 25 de setembre, publicat per Empúries i Salamandra.

Carlos Ruiz Zafón, a més, publicarà 'El laberint dels esperits' el 17 de novembre: és el desenllaç de la tetralogia d''El cementiri dels llibres oblidats', que va arrencar el 2001 amb 'L'ombra del vent' i va continuar amb 'El joc de l'àngel' (2008) i 'El presoner del cel' (2011).

Més enllà dels llibres que aspiren a xifres hiperbòliques, aquesta tardor també arribaran els primers llibres de Roberto Bolaño a Alfaguara després que Anagrama en perdés els drets de publicació al març. Les dues primeres entregues apareixeran al setembre: seran dues de les obres més ambicioses de l’autor xilè, Los detectives salvajes i la pòstuma 2666. A l’octubre publicaran la inèdita El espíritu de la ciencia ficción, que va començar a escriure el 1984 -amb 31 anys- i que retrata el turbulent Mèxic de la dècada dels 70 amb una història d’amor que barreja realisme i fantasia.

Nous segells en català

Arriba :Rata_, d’Enciclopèdia Catalana, amb San Mao i Hac Mor

Després de presentar el segell Catedral a principis d’any, Enciclopèdia Catalana farà un pas més en la seva aposta per la ficció amb :Rata_, que vol publicar “llibres amb ànima escrits des de la necessitat”. Els primers títols seran Diaris del Sàhara, que descobrirà -en català i castellà, com la resta de títols- l’escriptora taiwanesa San Mao; El dol és aquella cosa amb ales, del jove Max Porter, i Escriptures alçurades, un dels llibres pòstums de Carles Hac Mor, enginyosa i irreverent relectura de la tradició en la línia dels seus millors assajos, com Despintura del jo i Enderroc i reconstrucció.

El d’Enciclopèdia Catalana no serà l’únic nou segell en català: també Navona estrena col·lecció amb la imaginativa Doctor Rat, en què William Kotzwinkle es posa en la pell d’una veterana -i castrada- rata de laboratori que perd el cap, i Les altes muntanyes de Portugal, la nova novel·la de Yann Martel, autor de La vida de Pi.

Retorns esperats

Mathias Énard, Delphine de Vigan i Ramon Solsona

Amb Brúixola, que Empúries i Literatura Random House llancen a principis de setembre, Mathias Énard va guanyar el premi Goncourt 2015. Igual que Zona (2008), és un recorregut ambiciós i erudit, però aquesta vegada la matèria d’estudi són els ponts entre Orient i Occident al llarg de segles de fascinació i d’influències.

A Res no s’oposa a la nit, Delphine de Vigan va oferir un retrat de la seva família devastador i cru. Quatre anys després presenta Basat en una història real (Edicions 62), autoficció que parteix de l’assetjament que rep una autora que també es diu Delphine de Vigan. Una dona que es guanya la vida escrivint biografies de personatges cèlebres desenvoluparà una relació destructiva amb la novel·lista. Menys malaltissa -però també intrigant- és Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. El llibre, que publicaran Proa i Tusquets, arrenca amb l’assassinat d’un guàrdia civil al Pirineu una nit de neu del 1965. Amb aquest punt de partida, el guanyador del premi Sant Jordi 2010 evoca la construcció d’un gran complex hidroelèctric a partir d’una àmplia representació de personatges: els que ja viuen a Cardós i els que arriben per treballar-hi.

Altres autors destacats que tornaran amb novetat són Laurent Binet amb La setena funció del llenguatge (Edicions de 1984 / Seix Barral), basada en una rocambolesca investigació de la mort de Roland Barthes; Peter Stamm, amb Noche es el día (Acantilado); Joan-Lluís Lluís, amb El navegant (Proa); Kazuo Ishiguro, amb El gegant enterrat (Anagrama); Carme Riera, amb Les darreres paraules (Edicions 62); Vicenç Villatoro, amb El retorn dels Bassat (RBA-La Magrana); Jonathan Safran Foer, amb 'Sóc aquí' (Ara Llibres / Seix Barral); Etgar Keret, amb els relats de Tuberías (Siruela); el poeta Albert Roig, amb Gos. Vida de Rainer Maria Rilke (Galaxia Gutenberg), i Margaret Atwood, amb El corazón es lo último que se va (Salamandra). Periscopi publicarà Aquari, de David Vann, que té com a punt de partida l’afició d’una nena pels peixos i com la comparteix amb un home gran: a partir d’aquí, el guanyador del Llibreter 2011 amb Sukkwan island promet, com de costum, sotragades emocionals fortes.

L’art de saber començar

Debuten Emma Cline i Gemma Ruiz, i torna Jordi Lara

A Les noies (Anagrama), Emma Cline parteix de la matança de Charles Manson i el seu clan l’estiu del 1969 per explicar les vides d’un grup d’adolescents que formen part de la comuna d’en Russell, músic frustrat, líder i guru. Els drets de traducció d’aquest debut s’han venut a 35 països. Gemma Ruiz publica Argelagues a Proa, centrada en tres dones que van néixer a pagès i es van haver d’espavilar a ciutat, que van fer rutllar la indústria tèxtil, van fer la guerra a la rereguarda i van haver d’arriscar la vida per alimentar els fills. Després de quatre obres de teatre i un llibre de contes, Sebastià Portell debutarà en la novel·la amb El dia que va morir David Bowie (LaBreu). Entre els joves valors que tornaran a les llibreries hi ha Helen Oyeyemi, amb Boy, snow, bird (Acantilado) -sobre una noia blanca que, als Estats Units dels anys 50, té una filla negra amb el seu marit blanc-; Jordi Lara, que gairebé una dècada després d’ Una màquina d’espavilar ocells de nit té nou llibre de contes, Mística conilla (Edicions de 1984), i Andreu Gomila, que publica Continents (Empúries).

L’encant dels clàssics

Tres pilars: Boris Vian, Henry James i Natalia Ginzburg

L’Avenç recuperarà la traducció de Joan Sellent d’ Els papers d’Aspern, l’excel·lent novel·la breu de Henry James. I Club Editor -que publica Sortir a robar cavalls, de Per Petterson i La lliçó d’alemany, de Siegfried Lenz- tradueix per primera vegada al català l’última novel·la de Boris Vian, L’arrenca-cors, centrada en una mare i els seus tres fills bessons. Àtic dels Llibres continuarà apostant per Natalia Ginzburg durant l’any del centenari del naixement de la italiana amb Lèxic familiar (també en sortirà El camí que porta a ciutat, a Ela Geminada). La imprescindible col·lecció El Cercle de Viena farà possible que Alexander Lernet-Holenia deixi de ser inèdit en català apostant per El baró Bagge, una novel·la breu ambientada al sud dels Carpats, on un destacament d’un centenar de genets de l’exèrcit hongarès s’endinsa en un territori poblat d’ombres amenaçadores. Només sobreviurà l’enigmàtic baró del títol del llibre.

Deu memòries i biografies imprescindibles que arribaran els pròxims mesos

Els dos llibres de memòries que despertaran un interès més massiu seran Born to run, de Bruce Springsteen -que arribarà el 27 de setembre i serà el primer títol en català de Malpaso- i 14. L’autobiografia, de Johan Cruyff, un llibre que va deixar acabat poc abans de morir, al març. Columna el publicarà el 5 d’octubre.

Volar en cercles, de John le Carré (Edicions 62 / Planeta), promet revelar detalls sobre l’estada del novel·lista al servei secret britànic, i M train, de Patti Smith (Lumen), continua l’autoexploració que la cantant va començar a Éramos unos niños. Un artefacte literari de gran interès serà la segona part de Los diarios de Emilio Renzi (Anagrama), en què Ricardo Piglia repassa les seves feines i ambicions literàries entre el 1968 i el 1975. A Contravent publicarà els quaderns complets del mallorquí Guillem Simó, i Alba presentarà l’última versió dels dietaris de Sylvia Plath, amb material inèdit. Un dels volums més sorprenents serà Años salvajes (Asteroide), en què el periodista William Finnegan explica la seva passió pel surf i amb el qual va guanyar el Pulitzer. Acantilado tornarà a Kafka amb una biografia de Reiner Stach i Raig Verd aposta pel candidat kenià al premi Nobel de literatura, Ngugi Wa Thiong’o, de qui donarà a conèixer la primera part de l’autobiografia, Somnis en temps de guerra.

Rescatar llibres catalans introbables o inèdits

Al novembre farà 25 anys de la mort prematura de Montserrat Roig i Edicions 62 reeditarà El temps de les cireres, una de les seves novel·les més ben valorades. A més, Gaziel serà objecte de dues novetats: la seva correspondència amb Josep Pla -que publicarà Columna a l’octubre- i Història de ‘La Vanguardia’, que L’Altra presenta al setembre amb un pròleg d’Antonio Baños. Proa vol rescatar la figura d’Emili Vilanova a Escenes barcelonines, que aplega les seves millors narracions i articles.