Fem de turistes a Barcelona

Aquest estiu és el moment de perdre’s per la ciutat, redescobrir-ne els racons més verds i aprofitar per gaudir-ne sense aglomeracions

Viatjar s’ha associat massa sovint a la idea que, com més lluny, millor podrà ser l’experiència, però no té per què ser així. Aquest estiu amb el coronavirus no es pot marxar a l’altra punta de món, i és una bona ocasió per aturar-se i observar el que tenim a tocar de casa, que no és poca cosa. Barcelona té múltiples indrets que mereixen una visita per gaudir del verd i fugir de l’asfalt en els dies de calor. Aquest any encara us sorprendran més, perquè amb el confinament i les pluges la natura hi ha crescut ben ufanosa. Hem demanat al periodista Marc Piquer, gran coneixedor de la ciutat al més mínim detall, que ens ajudi en el recorregut d’algunes de les millors rutes per la Barcelona dels parcs, miradors i zones amb aigua. I si encara voleu aprofundir-hi més, doneu un cop d’ull al perfil de Twitter de Barcelona Singular (@Bcnsingular), mitjançant el qual Piquer comparteix detalls poc o gens coneguts de la ciutat.

Un pícnic a Montjuïc

És un colós verd a tocar del centre, protagonista de fets històrics de rellevància (el bombardeig d’Espartero, l’afusellament de Companys, el barraquisme o els Jocs Olímpics del 1992), però Montjuïc encara és massa desconegut. Deixeu-vos portar pels seus múltiples jardins, feu un pícnic a recer dels arbres o aneu-hi amb una idea del que fareu. “Té racons que ens sorprenen”, diu Piquer, que proposa anar a la Foixarda, al darrere del Poble Espanyol, on hi ha algun club esportiu amb bar per fer un mos. Montjuïc també destaca pels miradors. N’hi ha que no cal fer gaire esforç per anar-hi, com el Parc del Mirador del Poble-sec, a tocar de Miramar, o de més exigents si hi anem caminant, com el que proposa Piquer. Es tracta de pujar fins al castell i continuar fins a la Caseta del Migdia, amb vistes sobre el port. Fa dues propostes més per als amants de la botànica: el Jardí d’Aclimatació de l’Anella Olímpica i el Jardí Botànic Històric, a prop del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Turons amb vistes

Des dels Tres Turons es veu l’Eixample, la Sagrada Família, el mar, Collserola, Badalona, Montjuïc, l’aeroport... Són tres petites muntanyes: el turó de la Creueta del Coll, el del Carmel i el de la Rovira (conegut per haver acollit les bateries antiaèries de la Guerra Civil i després barraques). És recomanable anar-hi d’hora al matí o al capvespre per evitar la calor i perquè ara és quan podeu entrar a la zona monumental del Parc Güell sense pagar entrada (de 6 a 9.30h i de 20 a 23 h són les franges horàries per als veïns; si no esteu apuntats al registre municipal Gaudir Més, que dona dret a entrar el parc, fins al setembre ho podeu fer amb el carnet de la biblioteca). Podeu anar del Parc Güell al del Guinardó o a la inversa. Entremig podeu pujar fins al turó del Carmel, on sol passar un bon corrent d’aire, o fins al de la Rovira, molt més popular. Al Guinardó podeu baixar fins a la plaça del Nen de la Rutlla, saludar l’escultura i acabar al casal d’entitats Mas Guinardó, on podreu prendre alguna cosa a la fresca.

Resseguint el rec Comtal

Estar a prop de l’aigua segur que ens fa sentir una mica més frescos. Piquer suggereix anar en tren fins a Montcada (estació de Montcada Bifurcació) i resseguir un dels camins històrics de l’aigua fins a Barcelona: el rec Comtal. El punt de partida pot ser el Parc de les Aigües, on hi ha l’antiga mina i la Casa de les Aigües, amb una Sala de Pous modernista (consulteu la web municipal de Montcada per veure quan s’hi fan visites). Podeu continuar en paral·lel a les vies del tren que duen a Girona per caminar al costat del rec Comtal. En aquesta època és molt habitual veure-hi la canalla banyant-s’hi. Un cop al barri barceloní de Vallbona hi ha un pont d’origen medieval (però reconstruït després). Continueu fins als horts de la Ponderosa, un vestigi del passat rural de la ciutat. Per acabar, vorejant la C-17 podeu arribar fins a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella i, si travesseu pel pont de Sarajevo, a la de la Trinitat Nova (al costat hi ha el mirador d’Aiguablava). Només per la vista de fora ja val la pena.

Ascens fins al Laberint d'Horta

Possiblement Horta és una de les zones amb més coses per descobrir i un bon lloc per desconnectar del bullici de la ciutat. Piquer començaria per la plaça de les Santes Creus, on hi havia hagut l’Ajuntament d’Horta, municipi agregat a Barcelona el 1904. Camineu pel carrer d’Horta, al principi del qual hi ha la Bodega Massana, i si aneu pujant a l’esquerra trobeu la plaça Eivissa, on podeu fer un mos al Quimet. Seguiu amunt pel mateix carrer, després per l’avinguda de l’Estatut i estigueu atents, perquè a la dreta trobareu Can Baliarda, una de les poques grans masies que queden dretes. Travesseu la ronda de Dalt, passeu pel costat del velòdrom i arribeu fins al Parc del Laberint d’Horta, un jardí històric iniciat a finals del segle XVIII. És un indret singular on podeu fer més passadora la calor. Piquer no dubta que mereix una visita per si sol. ¿Sabreu trobar la sortida del laberint?

De Pedralbes a Sarrià pels parcs

Si busqueu un altre lloc que us inspiri pau aneu fins al monestir de Pedralbes. Va ser fundat el 1327 i s’hi pot fer una visita lliure o comentada (centrada en l’art o les plantes remeieres). Ara totes són amb reserva prèvia. A prop hi ha el Parc del Castell de l’Oreneta. “Poca gent sap que encara hi ha restes del castell”, revela Piquer. Hi ha qui hi juga a buscar restes de rajoles antigues de les estances del castell. El parc té un trenet que aquest juliol obre els diumenges al matí. D’allà podeu continuar enllaçant parcs (els Jardins de Can Sentmenat i travessar la ronda de Dalt cap al Parc de Joan Reventós) fins al nucli antic de Sarrià, on s’amaga una joia a tocar del mercat. Del carrer del Pare Miquel de Sarrià en surt un petit passatge, la plaça de Sant Gaietà, que és un altre oasi de flors i tranquil·litat.

Tornar a la Rambla

Del passeig més emblemàtic de la capital catalana se n’han allunyat molts barcelonins cansats de les masses de turistes anant amunt i avall, i de la sensació que només s’hi podia prendre una cervesa de litre i paella dolenta a preus desorbitats. Però la Rambla és molt més que això. “Recomano fer el turista per la Rambla, i es pot fer sense haver-te de menjar una paella lamentable”, assegura Piquer. Considera que “un cop a la vida” s’ha d’anar a veure un espectacle del Tablao Flamenco Cordobés, on també es pot menjar, si bé això us ho haureu de guardar a la llista de coses pendents, perquè preveu estar tancat durant un temps pel coronavirus i la falta de turistes. Piquer fa una segona proposta davant del Liceu. “Recomanaria seure a la barra del Cafè de l’Òpera i dir «a preu de barra»”, detalla. És la manera de deixar clar que s’és local.

Airejar-se al Besós

Qui busqui un espai per veure el cel del capvespre o gaudir d’aire de mar pot arribar-se al Parc Fluvial del Besòs, compartit entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. A través del parc podeu arribar fins a la platja, on es barregen el paisatge natural i l’industrial: en una banda, les icòniques Tres Xemeneies; a l’altra, la desembocadura del Besòs i la incineradora. Si aneu en metro podeu baixar a l’estació del Bon Pastor, on Piquer subratlla que encara s’hi poden veure gairebé les últimes Cases Barates de Barcelona (les altres són a Can Peguera), i anar tirant cap al mar. En tot el camí hi ha gespa i algunes ombres que conviden a jugar a pilota, fer un pícnic o simplement jeure i mirar els núvols com passen. A la banda de l’esquerra mirant cap al mar hi ha un carril bici, mentre que si aneu per la banda de la dreta us acompanyarà una estona la remor del trànsit de la ronda Litoral, que ara acaba en un cul de sac per les obres. La tornada des de la platja la podeu fer en Rodalies o tramvia.

Història de l’estiueig a la ciutat

Al segle XV el rei Martí l’Humà va ser un dels primers a estiuejar al pla de Barcelona, amb la construcció de la residència d’estiu de Bellesguard, als peus de Collserola, perquè s’hi respirava millor. Sobre les restes s’erigeix la Torre Bellesguard de Gaudí. L’època daurada de l’estiueig en torres dels barris alts va ser a finals del segle XIX i principis del XX. Amb la popularització del cotxe es va començar a anar a la costa i aquelles torres es van fer residències estables. Qui tenia diners ho compaginava amb viatges per Europa.

El + vist

El + comentat