abans d'ara

Información y Estado de las Autonomías

De l’article d’Alejandro Muñoz-Alonso (Salamanca, 1932 - Madrid, 2016) a la publicació Autonomia i mitjans de comunicació (1981), editada per l’Institut de Ciències Socials de la Diputació de Barcelona. El catedràtic d’opinió pública i articulista Muñoz-Alonso, fundador del Grupo 16, va ser diputat i senador en diverses legislatures com a membre del Partido Popular.

L’anglès polític

De l’article de Crexells (Barcelona, 1896-1926) aparegut a La Publicitat (10-VII-1924) tal dia com avui de fa 95 anys. Amb una sòlida formació en llengua grega, filosofia i dret, Crexells escrivia per al diari des de Londres, on ampliava estudis en economia i estadística que havia iniciat a Berlín. Tot i morir molt jove, va deixar empremta en el periodisme català.

La ‘Historia’, de José Pla

De la crítica d’Ignasi Agustí Peypoch (Lliçà de Vall, 1913 - Barcelona, 1974) a Destino (22-VI-1940) sobre una obra colossal de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) que el mateix autor va decidir no incloure a l’Obra completa que va autoritzar. La publicació d’aquells volums, el segon estiu de postguerra, va desconcertar, fins i tot franquistes com Agustí.

Crònica d’Anglaterra. El moviment sufragista

Crònica de corresponsal de Rachel Challice (1840-1909) per a Feminal (26-VII-1908), revista dirigida per Carme Karr (Barcelona, 1865-1943), portaveu del feminisme català en aquell tombant de segle. Challice era una escriptora, hispanista i traductora anglesa. La manifestació a Londres del 21 juny del 1908 fou determinant en l’evolució del moviment sufragista.

Lluita de clarors: a l’amic de cel·la Pere Cerezo

De l’article de Puig Pujades (Figueres, 1883 - Perpinyà, 1949) a L’Autonomista (20-II-1936). Comissari de la Generalitat a Girona des del 1933, Puig Pujades, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre del 1934. Va ser alliberat en ser elegit diputat a les eleccions del febrer del 1936. Enguany és el 70è aniversari de la seva mort.

Cinisme i mentida

Editorial atribuït a Armand Obiols (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) a Diari de Sabadell (26-VI-1932). Publicat tal dia com ahir de fa vuitanta-set anys, un període d’altes tensions en la Segona República Espanyola. El Congrés de Diputats feia servir el ribot centralista que aprimava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat en plebiscit legal pel poble català.

El cas valencià

De Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) a Mirador (1966), revista editada a l'exili per Amadeu Cuito amb el suport del seu oncle Víctor Hurtado, fill d'Amadeu Hurtado, artífex del setmanari de referència a la Catalunya republicana. Portada del número 1. Les festes de Sant Joan traven els Països Catalans, concepte emergent en aquest text de Fuster de fa mig segle

Catalans d’Amèrica

Del text de Guansé (Tarragona, 1894-Barcelona, 1978) a Germanor (Santiago de Xile (I-1940)). Ara fa 80 anys van arribar a Mèxic 2.500 exiliats republicans. Dos mesos després, més de 2.300 arribaven a Xile a bord del Winnipeg (foto). En el Palau Robert hi ha una exposició sobre aquest viatge a l’exili, tal com va informar Sílvia Marimon a l’ARA (11/06/2019)

¿Qué es España?

De Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), a El País (23-I-1984). Reflexió incisiva d’un articulista amb una llarga trajectòria a l’esquerra. Feia tres anys del fracassat cop d’estat militar del 23-F i setze mesos que el PSOE governava a Espanya per primer cop des de la guerra civil, i amb majoria absoluta. Vázquez Montalbán faria avui 80 anys.

Fotografia

Article de presentació d’Enric Crous Vidal (Lleida, 1908 - Noyon, França, 1987) en un número monogràfic de la revista Art (Lleida, núm. 4, 1933) dedicat a la fotografia. Va ser una publicació innovadora i heterodoxa, fins i tot en el marc de l’avantguardisme català dels anys 30. El disseny de la capçalera presentava una solució tipogràfica que va ser molt imitada a la Catalunya republicana en marques i rètols comercials. Crous, el seu autor, professional de renom internacional, es va establir a París el 1939. La fotografia ja atreia llavors els artistes catalans més inquiets. Diversos espais de Barcelona acullen aquest any exposicions fotogràfiques, amb propostes originals com L’ull de la música, l’hivern passat, al Liceu.

La venjança del sentit comú en economia

De l’article de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926) enviat a La Publicitat (16-IV-1924) de Londres estant. Crexells, format en filologia grega, dret i filosofia a Barcelona i a Berlín, compatibilitzava els seus estudis en economia i en estadística al University College i al Galton Laboratory, a Londres, amb l’exercici periodístic de corresponsal a Anglaterra.

L’‘Odissea’. Traducció de Carles Riba

De la crítica de Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888-Mèxic, 1961) a L’Instant (15-X-1919), revista quinzenal, genuïna del Noucentisme. Enguany s’escau el centenari de la primera traducció que va fer Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) de l’Odissea. La segona és del 1948. Retrat de Riba per Josep Aragay (Barcelona, 1889-Breda, 1973), que il·lustrava l’article.

Joaquim Ruyra

De l’article de Josep M. Capdevila (Olot, 1892 - Banyoles, 1972) a Meridià (30-IX-1938), l’únic dedicat a Ruyra en el seu aniversari, en aquell últim any de guerra. Avui fa 80 anys de la mort -silenciada per la dictadura- de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). I un dels millors dibuixos de Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948), a Revista de Catalunya (IV-1926): Ruyra a Blanes.

Con la columna Durruti en el frente aragonés

De la crònica de Francisco Carrasco de la Rubia (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1939) a La Vanguardia (15-VIII-1936). Tal dia com ahir, fa 80 anys, els franquistes el van afusellar al Camp de la Bota. Des del maig del 1936 exercia de crític de cinema fins que el 8 d’agost va marxar al front d’Aragó d’enviat especial. El van condemnar a mort per elogiar l’anarquisme.

Per una política lingüística democràtica

De l’article de Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935-2014) a Nous Horitzons (IV-1977), revista del PSUC. Poeta, traductor, lingüista, editor, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Vallverdú va publicar aquest text en un període intens d’iniciatives públiques encarrilades a assegurar la llengua catalana com a eina d’integració social i de cohesió democràtica.

El bon exemple de “Vostè jutja”

Editorial de l’Avui (1-VII-1986), que dirigia llavors Josep Faulí. Dimarts vinent la Universitat Autònoma de Barcelona investirà doctor honoris causa el periodista Joaquim Maria Puyal per la seva embranzida d’ampli abast en la normalització del català a través de les retransmissions. També ha excel·lit, com diu l’article, en fer televisió innovadora i de qualitat.

Hora decisiva

De l’article d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) publicat a La Veu de Catalunya (21-III-1907). Fa 112 anys de les eleccions espanyoles del 10 de març de 1907. La candidatura Solidaritat Catalana va vèncer amb 97.039 vots contra 55.856 que van tenir els republicans lerrouxistes. Dos anys després el moviment unitari Solidaritat Catalana es va dissoldre, com reflecteix el diàleg d’aquest acudit d’Ismael Smith (Barcelona, 1886-Nova York, 1972) inserit en el ¡Cu-Cut! (14-X-1909): “-Pòrtins xacolata. -Ara’ls el desfaràn. -Sí que’n tenim per estona, donchs. -Ca, no ho creguin; desseguida estarà desfeta: es xacolata marca «La Solidaritat»”.

Un nuevo cometa

De Comas Solá (Barcelona, 1868-1937) a La Vanguardia (29-IV-1904). Primer article que va publicar aquest clàssic del periodisme científic dotze dies després d’inaugurar-se, ara fa 115 anys, l’Observatori Fabra, a Barcelona. Comas Solá va dirigir des de la fundació aquest equipament que situava Catalunya en els primers rengles de la recerca astronòmica mundial.

La política del Banc d’Espanya a Catalunya

De l’article de Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (31-XII-1925). Mostra que els greuges comparatius amb el País Basc venen, si més no, de fa un segle. Crexells, humanista i economista, va ser un dels intel·lectuals més cultes de la modernitat catalana, universitari que encarnava valors noucentistes: sobrietat, cosmopolitisme, rigor, transversalitat.

Un llibre de Ricard Salvat sobre teatre

De l’article de Domènec Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978) a Serra d’Or (X-1969). Avui fa deu anys de la mort de Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009), un referent en el teatre català dels anys 60 del segle XX com a director, assagista i catedràtic universitari. Salvat va ser determinant en la recepció a Catalunya de la dramatúrgia moderna europea.

Senzillament, tornar / La paraula encara

Les dues primeres peces que Teresa Pàmies va publicar a la secció 'Catalunya endins' de 'Mundo Diario' (13 i 18 d'abril del 1974)

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >

EDICIÓ PAPER 10/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF