El Gran carnaval

El gran Carnaval A Albert Finney els Oscars li importaven un rave

Albert Finney, que va morir la setmana passada, era un actor gegant, un dels més insignes representants de l’escola d’interpretació britànica

‘Cinema Paradiso’, res a veure amb la nostàlgia

De les paraules de De la Iglesia semblava desprendre’s que una sala de cinema és simplement un espai per veure pel·lícules. Un espai funcional i formulari, asèptic, quasi esterilitzat

És trist i alhora bonic que Robert Redford es retiri

En el rostre arrugat -maltractat en excés per l’esclavatge de la cirurgia- i viscut de Robert Redford hi podem dibuixar una història del cinema de la segona meitat del segle XX

Rocky i l’eternitat

Ni se m’acudiria suggerir que la literatura, l’art o la música no són capaços d’aconseguir efectes d’aquest tipus, només faltaria, però penso en Creed 2 i en la saga Rocky, en el seu esdevenir i discórrer a través de quatre dècades, i el que n’obtinc és un lleuger eriçament de la pel

Jack Nicholson no s’assembla a ningú

Alguns diuen que és exagerat i histriònic, que Nicholson sempre és Nicholson

L’emoció de Jeff Bridges, l’emoció del cinema

Contemplar Bridges sobre l’escenari, sincerament commogut, terrenal i humà, és un espectacle emocionant

El Truffaut, assignatura pendent

M’agrada assabentar-me de què fan els irreductibles d’aquest cinema gestionat i programat per un grup d’amics, cinèfils molt més que romàntics entestats en fer de la seva passió una passió compartida

A ‘El método Kominsky’ hi surt Kirk Douglas

Es nota en el sentit de l’humor, d’una intel·ligència subtil, bastant fora del corrent

Homenatge a Morgan Freeman (i a la memòria)

Les acusacions contra Freeman sembla que s’han convertit en fum, que es basaven en exageracions i manipulacions

Roma i el jo

"No és habitual que algú ho faci de manera tan explícita com Cuarón, explicant-nos els seus records d’infància en un barri residencial de Ciutat de Mèxic anomenat Roma"

“Hola, em dic Íñigo Montoya. Tu vas matar el meu pare. Prepara’t per morir”

"És l’exemple més paradigmàtic d’un gènere nou, acabat d’encunyar: les pel·lícules que els pares que van ser petits i adolescents als anys 80 fan veure avui als seus fills"

L’autoficció segons Ingmar Bergman

Un dels artistes més rellevants i més influents de la història del cine i també de la història de la cinefília

La carta de Lolita a Stanley Kubrick

És possible que quan llegiu sobre Sue Lyon trobeu en algun moment la desagradable etiqueta “joguina trencada”, i és possible que la història que llegiu sigui perfectament veritat

A favor de la vida, Truffaut

"Contra Trump, Truffaut. Contra règims que maten periodistes i compren armes, Truffaut. Contra la indecència política, Truffaut. Contra la mentida, Truffaut"

L’alegria i la tristesa segons Woody Allen

"Serveix per explicar estats d’ànim i imaginar maneres de descriure’ls i, sobretot, per entendre i fer entendre l’essència del cinema d’un artista com Woody Allen"

“Phil, aquest premi és per a tu, cabronàs, espero que estiguis orgullós de mi”

"El gran Philip Seymour Hoffman. Phil, quin talent descomunal, quina generositat, quina tenaç i incansable recerca de la veritat tant en l’art com en la vida"

Connery i Caine, amics de l’ànima

"L’amistat entre els dos aventurers que se’n van a l’Índia a buscar fortuna i un dels dos acaba fent-se passar per un déu"

Paul, Joanne i l’amor

"Cinquanta anys de matrimoni, mig segle d’amor donat i correspost. Tantes vegades van haver de respondre l’un i l’altre sobre quins eren els secrets de la seva relació..."

¿I què que no t’agradin els acudits de gitanos?

"Per a això serveix, entre altres coses, l’humor, no? Per subvertir esquemes, per colpir-nos, per estimular-nos el criteri, el bon i el mal gust, per confirmar les nostres creences i refutar les que no són nostres i no ens agraden"

La meva ideologia és la millor

Entre tots, amb les nostres borratxeres d’ideologia, hem convertit el dia a dia en un combat de bons i dolents que flirteja amb el fanatisme. Un combat en què les idees, la conciliació, la renúncia, els matisos, la ponderació i l’empatia no s’estilen gens ni mica

Edith Head, la reina de Hollywood

Una dona regnava en un món d’homes, un món dels grans magnats dels estudis: va ser la cap de vestuari de la Paramount i després de la Universal

Agnès Varda ens ha fet més feliços

Té nassos i és revelador que el moviment cinematogràfic més important de la història del cine tingués una dona com a precursora. I té nassos que no s’expliqui més, això

James Bond: etern fatalisme

El temps i l’avatar dels anys han deixat una empremta en la vida del 007 i dels actors que l’han interpretat

Charlton Heston: mans fredes, sempre viu

"Amb la barba de Moisès va baixar del mont Sinaí amb les taules de la llei, amb els pectorals de Ben Hur va guanyar l’Oscar al millor actor i, mig despullat, es va enfrontar a tot un planeta ple de simis"

La cosina del rei i la neta del dictador

En un país normal, mitjanament sa, aquest tipus de personatges gaudirien del més absolut ostracisme, se’ls apartaria de la vida pública, serien foragitats, expulsats de qualsevol mena d’imaginari

“-Infermera, que té una aspirina?” “-No L’hi puc donar”

Vivim en una espècie de 'Show de Truman' en què creiem que tenim una vida lliure i feliç, però en canvi no podem estar més vigilats i protegits

“No assoliment” en lloc de “suspès”

"Dir-li a un nen que té un “no assoliment” en lloc d’un “insuficient” és el primer pas per aconseguir que quan arribi a la universitat visqui terroritzat per l’ombra malèfica del fracàs"

‘Fotogramas’, agre final, eterna memòria

'Fotogramas' ha explicat, des del seu naixement, la història del cinema vista i interpretada, amb mirada àmplia i ampla, des de Barcelona

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >