Entre amics

Laura Borràs: “Els meus amics diuen que és molt difícil regalar-me llibres”

El primer dia d’universitat va conèixer l’Ignasi Oliver, filòleg. Amb ell va compartir la carrera i l’amor pels llibres

Joan Dausà: “Els amics que són de fa tants anys sempre hi seran, són com la família”

El cantant manté la colla d'amics d'infància i assegura que el més bonic és tenir "la capacitat d’entendre la diferència de cadascú, i de saber ser-hi en la distància"

Carmen Juares: “Sense les meves amigues no seria qui soc”

Juares està convençuda que si no fos per les seves amigues la seva vida seria molt diferent

Araceli Segarra: “Empatitzo molt amb la gent que fa malabarismes a la vida”

Segarra assegura que sempre busca grups "on no hi hagi algú predominant, algú que destaqui"

Miquel Fuster: “Quan vius al carrer les històries d’amistat són sobretot històries de necessitat”

Al carrer, diu el dibuixant, també hi ha històries d’amistat, “però són sobretot amistats de necessitat”, “igual que les històries d’amor són històries de dolor”

Lucía Ferrater: “És igual que passi el temps, quan l’Stefan i jo parlem sempre és com si ens haguéssim vist abans-d’ahir”

"Va ser un viatge meravellós, l’Stefan es va quedar mig d’amagat al nostre alberg i vam passar la setmana junts, descobrint la ciutat", recorda Ferrater

Berta Pujadas: “Quan l’amistat és bona, ser rivals al terreny de joc no importa”

“Si l’equip està unit sempre surt tot millor, i la Laia i jo hem passat moltes coses juntes", assegura la futbolista

Carlos Marqués-Marcet: “Els productors sempre diuen que treballar amb amics és un problema, i jo no hi estic d’acord”

El director de cinema té dos amics molt amics, dos amics que no sabien l’un de l’altre fins que 10.000 km, l’ opera prima de Marqués-Marcet, els va unir

Agnès Marquès: “L’amistat ens permet sortir de la solitud en què naixem i morim”

"Les bones amistats són aquelles amb qui saps que pots parlar de tot", diu la periodista

Ada Parellada: “Els meus amics em fan la broma que veure’m els costa calés”

"Aquest ofici nostre és molt inhabilitador per a les amistats", assegura la xef

Toni Ponce: “Quan ets un nen és molt important tenir amics”

La vida de l'esportista va canviar el 2012 amb els Jocs de Londres, quan a través de la televisió va descobrir l’existència de nedadors paralímpics

Maria Barbal: “L’amistat és fer les coses perquè et venen de gust, i no perquè toca”

Fa tants anys que l’escriptora coneix la seva amiga Montse que ni tan sols recorda com es van conèixer

Eva Armisén: “D’amics en tinc pocs, però els que tinc són els millors”

La pintora va conèixer el seu amic Fer González quan, amb 18 anys, es va traslladar de Saragossa a Barcelona per estudiar belles arts

Josep Oriol Pujol: “Quan tens un càrrec directiu ja hi ha qui t’ensabona”

El director general de la Fundació Pere Tarrés està convençut que l’amistat és una cosa que “s’ha de conrear”

Judit Neddermann: “Quan vaig conèixer la Clara Peya em va caure regular, fins que ens vam posar a parlar”

“Vaig aprendre que no podia jutjar una persona de la manera com l’havia jutjada a ella", explica la cantautora

Joan Maria Pou: “Els meus amics han estat amb mi en els moments més meravellosos i també en els més complicats”

"Durant les últimes hores de vida de la meva dona, la Tati, em vaig girar un moment i ells eren allà asseguts, i hi van ser fins a l’últim moment", explica el periodista

Elena Costas Pérez: “La meva amistat amb l’Octavio consisteix en parlar, caminar i menjar”

L’economista i el seu amic es van conèixer a la plaça Dupont Circle de Washington en una manifestació

Xavier Mas Craviotto: “Aquells tres dies en què vaig conèixer la Laia i l’Adri van ser com si tot s’hagués quedat aturat”

Després de tres dies molt intensos en el Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra a Olot, els tres joves van seguir en contacte

Núria Martínez: “Si l’amistat és bona sempre t’acabes retrobant”

El dia que va néixer, la Núria va fer la seva primera amiga. La Roser, la seva germana bessona

Pablo Derqui: “L’autèntica amistat no viu d’intensitat, sinó de quotidianitat”

Les primeres imatges que l’actor recorda del seu amic Alex Rademakers són de quan tenien 10 anys

Blanca Llum Vidal: “M’agraden les amistats que fas d’adult perquè t’obliguen a treure’t prejudicis de sobre”

Va conèixer la seva amiga Laia Bergadà a l’escola bressol dels seus fills, a Vallvidrera, sense saber que vivien a tan sols uns carrers de distància

Halldor Mar: “A Islàndia, a casa dels amics s’hi va sopat”

"A Islàndia és molt habitual que els joves marxem un parell d’anys a estudiar a l’estranger. Jo me’n vaig anar a Catalunya i ell a França", explica Mar

Susanna Barreda: “Amb la meva amiga Sònia parlo de les coses que més m’angoixen”

"Moure el cos i alhora estar amb una persona de confiança, m’han ajudat a suportar el fet que el Jordi sigui a la presó”, explica Barreda

Piera: “Soc escriptor perquè quan no tinc amics a qui escriure una carta escric per a ningú”

Per al poeta, l’amistat és la forma més pura d’amor: "A tot aquell a qui he dit amic, el mantinc en la memòria"

Desirée Bela-Lobedde: “M’agraden les amistats que diuen les coses clares”

L'activista i la seva amiga Maite es donen suport mutu, queden per sopar i van al teatre i al cinema juntes. També intercanvien lectures

Bruno Oro: “Amb el Xesco ens havien fet fora de classe pels atacs de riure que ens agafaven”

“Estic trist, tu no hi ets, trobo a faltar els teus ulls divertits. Tu no caus, ets ben amunt, fins i tot quan la vida no és amable”. Així arrenca la cançó que va dedicar al seu amic que viu a Washington

Ariadna Oltra: “Els meus amics i jo ens coneixem les misèries i les virtuts”

“Crec que a la vida hi ha diferents nivells i cercles d’amistats. El més immediat el formen aquelles persones que si desapareixen la meva vida canvia", diu la periodista

Marc Artigau: “Tinc la sort que els meus amics són més bones persones que jo”

El dramaturg Marc Artigau i els seus dos amics Hans i Manu són tan diferents que, si s’haguessin conegut d’adults, probablement no s’haurien entès

Itziar Castro: “Els amics t’ajuden a tocar de peus a terra en una professió en què de vegades és difícil”

Quan el 2018 va ser nominada als Goya com a millor actriu revelació per Pieles, Frankie de Leonardis va ser el seu acompanyant

Albert Adrià: “El José Andrés i jo vam viure junts en una caravana sense finestres”

L’any 1986, Adrià començava a treballar a El Bulli mentre que Andrés ja era el cap de cuina de l’Antull

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

EDICIÓ PAPER 18/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF