TRIBUNALS
Portada 04/06/2015

El TSJIB dóna l'esquena a les parelles sense formalitzar

La sala denega una viudetat tot i l'existència de dues filles, hipoteca i acta notarial de convivència en un cas en què un jutge d'instància d'Eivissa havia reconegut el dret de la dona a la pensió

Antònia Artigues
3 min
Si una parella, tot i tenir fills, no està formalment registrada perd drets com ara la pensió de viudetat. MARC ROVIRA

PALMATenir dues filles de 10 i 4 anys d'edat i un acta notarial que certifica la convivència d'una parella no és suficient per, en cas de mort d'un dels dos membres de la parella, l'altre pugui cobrar la pensió de viudetat. Així ho ha sentenciat la sala social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que torna a deixar clar que en el tema de les pensions de viudetat els drets just es generen per a les parelles formalment constituïdes, com a matrimoni o com a parella de fet registrada.

No és la primera vegada que el TSJIB es pronuncia en aquest sentit i d'especial notorietat fou el cas de la parella del bomber de Palma que va morir durant l'extinció d'un incendi l'agost de 2010, a la qual el fill en comú, el domicili i la hipoteca, li serviren perquè es reconegués el seu dret a la pensió.

Per tant, queda ben clar que l'única manera de garantir aquest dret és formalitzant la unió, perquè per la via del fets –tot i que no quedi cap dubte d'una convivència continuada d'una parella–, la justícia segueix sense posar-se de part dels qui “no tenen els papers que pertoca”. En aquesta línia, la sala ha confirmat la denegació de la pensió per part de l'Institut Nacional de la Seguretat Social a la parella d'un home que morí a Formentera l'any 2013, “per no ser la seva relació amb el finat cap de les que poden donar lloc a una pensió de viudetat”.

En el darrer cas, a més de l'evidència de l'existència de les dues filles (nascudes el desembre de 2004 i el setembre de 2010), s'aportà una acta notarial de notorietat de convivència, amb data de febrer de 2014, en la qual el fedatari públic afirmava que era públic i notori que la parella vivia a Formentera, de manera estable i ininterrompuda, en una relació anàloga a la conjugal, des del gener de 2004 fins a la mort de l'home.

El jutge d'instància va fer una passa endavant

Curiosament en aquest cas, la sentència d'instància (dictada pel Jutjat Social número 1 d'Eivissa) havia fet una passa endavant i havia reconegut el dret de la dona a accedir a la pensió, considerant que hi tenia dret en quedar acreditada la convivència de manera estable i notòria, destacant especialment l'existència de les dues filles i que la parella compartia una hipoteca. En el cas de la companya del bomber de Palma (dictada en 2014), ni la sentència d'instància ni la del TSJIB acceptaren el dret, mentre que en aquest darrer cas, l'avanç donat pel jutge d'instància ha estat frenat pel TSJIB.

La sentència del TSJIB s'empara en la jurisprudència del Tribunal Constitucional insistint en què s'ha d'exigir no tan sols “la realitat de la convivència com a parella de fet, sinó també l'acreditació d'aquesta realitat mitjançant un requisit formal ad solemnitatem que consisteix en la verificació que la parella s'ha constituït com a tal davant el Dret... Amb dos anys d'antelació a la mort del membre causant”.

Recorda també que el Tribunal Suprem es manté en els mateixos termes i que, en una recent sentència, del febrer de 2015, l'alt tribunal conclou que la pensió de viudetat no és a favor de totes les parelles de fet amb cinc anys de convivència acreditada, “sinó en exclusiu benefici de les parelles de fet registrades dos anys abans”, fet que du a pensar –diu el TSJIB– que la titularitat del dret a la pensió “correspon a les parelles de dret i no a les genuïnes parelles de fet”.

Aquesta sentència del Suprem a la qual es refereix el TSJIB és especialment dura perquè va denegar la pensió després d'una convivència de 44 anys, amb dos fills, llibre de família, compravenda de casa en comú... Però no s'havien inscrit en el registre o signat un document públic constitutiu de convivència.

Així, el TSJIB fa la interpretació més restrictiva possible i, en el cas de la parella de Formentera, resol que, en primer lloc, no havien passat dos anys de la constitució de l'acta de notorietat de convivència i, en segon lloc, nega a aquesta acta de notorietat la naturalesa de document acreditatiu de “compromís de convivència” perquè, segons el tribunal, la parella de fet es constitueix únicament bé per inscripció en el registre o en escriptura pública que contengui la declaració de voluntat (el compromís de convivència esmentat). Pel TSJB, l'acta de notorietat just acredita un fet, no un negoci jurídic o una declaració de voluntat.

Queda clar així que, de moment, la justícia no està disposada a donar emparament a les parelles no formalitzades, tot i l'intent del jutge d'Eivissa que va fer la passa endavant.

stats