Més de 700 veus clamen perquè el far de Portocolom "no deixi de ser patrimoni de tots"

PortocolomEl far de Portocolom és un dels més emblemàtics de l'illa, la seva imatge no es pot destriar de la del paisatge del port de Felanitx. “Després de 152 anys d'història, el far és un símbol fixat a la retina dels residents, estiuejants i visitants de Portocolom. El nom i la imatge de Portocolom van lligats al seu far”, deia aquest diumenge migdia l'actor Miquel Gelabert en la lectura del manifest que ha culminat la marxa des de la plaça de Sant Jaume del nucli costaner fins al far organitzada pel col·lectiu Salvem Portocolom amb el suport d'altres col·lectius com l'Ateneu de Felanitx, Bloc per Felanitx, la Federació d'Associacions de Veïns de Felanitx, el GOB, PSIB-PSOE i Terraferida. La manifestació, que ha aplegat unes 750 persones –entre les quals s'han pogut veure la portaveu del GOB, Margalida Ramis, i el diputat de MÉS, David Abril– pretén aturar la privatització de l'edifici, d'acord amb els plans de l'Autoritat Portuària, que ja ha autoritzat una quinzena de projectes per convertir deu fars en hotels. L'objectiu és “garantir-ne el manteniment”, com proposa el Ministeri de Foment.

Emperò els veïns discrepen d'aquesta premissa i no volen de cap manera que es privatitzi l'ús dels fars. “Demanam que es faci un pla d'ordenació dels fars de les Illes Balears perquè se'n garanteixi l'ús públic”, explica Hartmut Botsmann, portaveu de Salvem Portocolom.

El de Portocolom és un dels pocs que queden on encara hi viu una família. El farer, Paco Montañés, hi viu des de fa 25 anys i ara, a un any de complir els 60, tem que s'hagi d'acollir a una jubilació forçosa. “No sabem quin futur se'ns presenta”, admet preocupat, tot i que assegura que se li ha dit que se li cercarà “una solució”. Ell és un dels quatre farers que queden a Mallorca, i s'encarrega dels fars que hi ha fins al cap Blanc, a més del de Cabrera. Actualment, encara no hi ha cap projecte definit per al far de Portocolom, tot i que sí que s'hi han presentat diferents projectes hotelers a Ports de Balears.

Les intencions de l'administració han obert el debat de l'ús dels fars, ja que són actualment edificis tancats al públic, emperò d'un alt valor patrimonial i situats en indrets privilegiats, una llepolia per al sector turístic, que se'ls mira amb delit ara que s'ha obert la veda per poder-los explotar.

Propostes

Salvem Portocolom i els 750 veïns que aquest diumenge s'han manifestat, emperò, creu que tenint en compte que el far de Portocolom es troba en bon estat de conservació i actualment està habitat per una família de farers, “si en el futur ja no ha de ser així, aprofitem l’avinentesa per avançar (no per retrocedir) i fer-lo encara més públic: de públic restringit a públic obert i en lloc de veure'l d’enfora el podrem veure i sentir de més a prop”. Se senten abandonats per les administracions, ja que “gairebé mai pensen en els habitants del port, sovint només vénen per privatitzar, fer concessions i recaptar doblers que se’n van i no tornen. L’Autoritat Portuària té molts de recursos; si en necessita més, que gestioni millor el seu pressupost, però que no entregui el far al millor postor”, ha clamat Gelabert en nom de Salvem Portocolom.

De propostes no els en falten: podria acollir un museu de la mar, una aula educativa o un centre d'investigació, asseguren. Creuen que “si genera despeses, també pot generar beneficis”, i per això tampoc no pensen que sigui descabellat fer-hi una petita cafeteria, per exemple, emperò sempre garantint que l'edifici continuï essent públic i estigui obert, que l'edificació actual es conservi i es protegeixi i que faci un servei social i ciutadà.

“El turisme ja ha cremat molts de llocs costaners”, ha conclòs el manifest, que s'ha llegit dins el recinte del far. Molts veïns de Portocolom aquest diumenge han accedit per primera vegada dins el far d'aquest nucli costaner i no volen que sigui la darrera. “Només hi havia entrat una vegada mai”, explicava un home major. Perquè això deixi de passar proposen que, realment, el far sigui “de tots”, com deia un dels lemes de les tres pancartes que s'han duit des de la plaça de Sant Jaume –tan plena de cotxes que més aviat semblava un aparcament–, fins a la punta de ses Crestes, vorejant el riuetó. El mal temps, amenaçant amb un cel emplomat a l'horitzó, ha donat treva als manifestants fins que ha acabat la lectura del manifest. Tot just després, han començat a caure les primeres gotes.