El Govern diu “prou” i exigeix un límit a la solidaritat en un nou finançament

PalmaEl darrer informe de les balances fiscals que ha fet el Ministeri d'Hisenda ha fet botar el Govern balear, que diu “prou” i exigeix que es negociï un nou sistema de finançament per posar fi a una “injustícia financera” i la “insolidaritat” demostrada. L'Executiu balear no només reclama una millora en el sistema de finançament, sinó que vol que aquest fixi un límit a la solidaritat interterritorial, igual com es fa a Alemanya, perquè Balears no pateixi un dels dèficits fiscals més elevats de l'Estat i no es trobi com fins ara, que aporta 1.330 milions d'euros més dels que rep a l'any.

Segons l'informe que ara s'ha donat a conèixer, amb dades de l’any 2012, Balears aporta a l’Estat 1.330 milions d’euros més dels que rep a l’any (el mateix que gasta el Govern balear en sanitat) i és la segona comunitat amb més dèficit fiscal en relació al PIB, un 5,08%, només superada per la comunitat de Madrid que, segons el Govern, apareix amb una situació irreal perquè el mètode de càlcul emprat pel Ministeri perjudica Balears i no té en compte els beneficis de Madrid pel fet de ser capital. En qualsevol cas, la situació que demostra aquest càlcul de les balances fiscals no és nova, però reforça la posició reivindicativa que ha mostrat el nou Govern i li dóna més arguments per demostrar la situació d'“infrafinançament” que pateixen les Illes.

“S'ha de dir prou” i “no estarem de braços creuats”, ha assegurat la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, en la seva primera compareixença pública, en la qual ha recalcat que s'ha de reduir considerablement la xifra de 1.330 milions d'euros que Balears aporta a la solidaritat. La socialista ha insistit que Balears necessita una millora del seu finançament i una flexibilització del sostre de dèficit i ha deixat clar que no continuarà retallant despesa en serveis bàsics com va fer l'anterior Govern del PP. “No estam disposats a continuar sacrificant els drets bàsics dels ciutadans i el seu estat del benestar”, ha advertit. “Els ciutadans ens han votat per portar a terme un canvi i recuperar els drets de la ciutadania i els seus drets bàsics en la mesura que sigui possible”, ha afegit.

El director general de Pressuposts, Joan Carrió, que ha acompanyat la consellera en la seva compareixença, ha advertit que la millora del finançament que rep Balears és una “prioritat inajornable”, però la mateixa Cladera ha reconegut que no hi haurà un nou model com a mínim fins al 2016 i, fins i tot, ha deixat entreveure que hauria de canviar el govern central perquè milloràs la situació de Balears.

A banda de la millora del finançament, el Govern exigeix una flexibilització dels objectius de dèficit perquè dóna per fet que els establerts no es podran complir. La comunitat ha de tancar l'exercici amb un dèficit del 0,7% del PIB i l'anterior Executiu ja ha deixat el dèficit al 0,4%. Cladera espera que el Ministeri flexibilitzi el dèficit a les comunitats més mal finançades, com ja va fer en el passat i com comença a insinuar de cara al futur. Però, a més, el nou Govern haurà de fer un pla d'ajustament per l'incompliment del dèficit de l'any passat per part de l'anterior Executiu. Tot i que Cladera ha advertit que no s'aplicarien més retallades, també ha avançat que no farà una política de tirar pel dret i incomplir el sostre de dèficit a consciència perquè el Govern central té mecanismes “coercitius” per actuar respecte a les comunitats. I ha apuntat que salvarà el pla d'ajust prioritzant despeses i amb una previsió a l'alça dels ingressos de l'any vinent provocada, en part, per la millora de la situació econòmica. Les bestretes de finançament que rebrà, per exemple, l'any vinent augmentaran un 8% per aquest fet.

Finalment, el Govern insisteix en la necessitat de convocar una comissió bilateral amb el Ministeri d'Hisenda per negociar, per un costat, la reforma del Règim Especial Balear (REB) per compensar realment els desavantatges de la insularitat i, per l'altre, reclamar el pagament de les inversions estatutàries que no han arribat. Dels 2.800 milions que les Illes havien de rebre per aquest concepte, segons el Govern només se’n transferiren 360 en el període 2008-2010 i, a més, no tota la inversió convinguda s’ha executat, un fet que provoca que l’Estat la reclami, cosa que obligarà a obrir una negociació amb la intenció de reprogramar aquestes inversions. El Govern no dóna per perdudes les inversions estatutàries que no han arribat i reclama una negociació urgent en la comissió bilateral que ja ha instat a convocar formalment, sense descartar la via judicial.