FINANÇAMENT
Balears 07/02/2016

3.894 milions d'euros: el que ha aportat Balears a l'Estat de 2003 ençà

La xifra és el resultat de sumar els fons de Suficiència Global i de Garantia i restar el que s'ha compensat mitjançant els Fons de Convergència

Ara Balears
3 min
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, en un ple del Parlament.

PalmaEl Govern ha xifrat en 3.894 milions d'euros el que ha aportat Balears a l'Estat en concepte de solidaritat interterritorial des de 2003, com a resultat de sumar la xifra proporcionada als fons de Suficiència Global i de Garantia i restar el que s'ha compensat a les Illes mitjançant els Fons de Convergència.

Només el 2016, l'aportació de l'Arxipèlag en concepte de solidaritat (Fons de Suficiència Global i Fons de Garantia) a d'altres comunitats autònomes seran 780 milions d'euros, en compliment de l'actual Sistema de Finançament Autonòmic, segons ha fet públic l'Executiu balear.

El nou sistema de finançament que pretén obtenir el Govern cerca corregir tant la situació d'infrafinançament històrica de Balears com el fet que per aquestes aportacions quedi enrere respecte d'altres comunitats en termes de finançament per càpita.

Segons el Govern, l'infrafinançament de Balears es deu a la insuficient dotació dels fons per finançar els serveis bàsics i també a les seves aportacions com a "contribuent neta del sistema" a través de dos mecanismes de compensació interterritorial.

El Fons de Suficiència Global, creat perquè les comunitats amb més capacitat de generar ingressos a través de l'IRPF, l'IVA i dels impostos especials aportassin una part a les menys dinàmiques, implica aquest any que només aportaran fons Madrid, Múrcia, el País Valencià i Balears.

Balears farà el major esforç per càpita, amb 647,8 milions d'euros, que suposen 583 euros per habitant. Cada valencià hi aporta 260 euros; els murcians, 124, i els madrilenys, 104. La resta de comunitats resulten beneficiàries.

En un altre mecanisme de compensació, el Fons de Garantia, Balears ha d'aportar 132,5 milions. També aporten Madrid (2.815 milions d'euros), Catalunya (825) i Cantàbria (23).

Només Balears i Madrid aporten a tots dos i en el cas de les Illes en total suma 780 milions.

Segons el Govern, aquesta transferència de finançament fa que Balears, que per nivell de renda seria la tercera regió espanyola en termes de generació de recursos, caigui sis posicions fins a la novena, una vegada que es computen els mecanismes de compensació interterritorial.

El Govern ha recordat que reclama que el nou sistema de finançament inclogui el principi d'ordinalitat per evitar que les regions receptores avancin a les donants en capacitat de recursos disponibles.

Situació injusta

Balears cooperarà amb el País Valencià

Aquesta situació "injusta", com l'ha qualificada la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, "penalitza especialment Balears", que sofreix l'increment anual del seu deute públic (que voreja els 8.200 milions d'euros en termes SEC, segons previsions de tancament de 2015) i a més transfereix quantitats a altres comunitats.

El 2016, Balears realitzarà aportacions al Fons de Suficiència Global per catorzè any consecutiu. Les aportacions al Fons de Garantia van començar el 2012. Sumant tots dos conceptes, Balears ha aportat 6.306 milions d'euros.

Aquesta aportació s'ha vist parcialment compensada, a partir de la reforma del sistema de finançament del 2009, amb la introducció dels Fons de Convergència (Competitivitat i Cooperació), que ha suposat per a Balears uns ingressos de 2.412 milions, que arriben dos anys després de l'execució del pressupost que els motiva.

De la resta, entre els 6.306 milions d'euros aportats per Balears cap a l'Estat i els 2.412 que han retornat, surten els 3.894 milions d'euros citats pel Govern, que suposen 278 milions anuals des de 2003, gairebé un 1% del PIB actual.

El Govern acull aquest dilluns la cimera Balears-País Valencià a Palma, amb la presència dels presidents respectius, Francina Armengol i Ximo Puig, que cerquen reivindicar units un nou sistema de finançament més just.

Ambdues comunitats coincideixen a reclamar un millor tracte per part de l'Estat en matèria de finançament, com es va fer palès en la jornada de treball duita a terme dimecres passat entre els titulars autonòmics d'Hisenda, Catalina Cladera i Vicent Soler, respectivament.

stats