Opinió 05/07/2020

Contratemps i oportunitats

De continguts en castellà en canals públics catalans se n’han emès en altres ocasions i des de fa anys, tot i que molt segurament fora de l’horari de màxima audiència

i
Agustí Mas
4 min

Les orelles han pitat de valent aquesta setmana a les altes esferes de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) per la decisió de programar una sèrie de televisió coproduïda per El Terrat i Radiotelevisió espanyola (RTVE) que, caracteritzada per moltes coses, haurà passat a la història per un percentatge rellevant dels diàlegs en castellà. I, tant per tant, ho han fet molt bé i TV3 l’ha programada en horari de màxima audiència, dilluns després del Telenotícies Vespre. Tant que se n’ha parlat, qui no en sap el nom? Drama, un títol molt adequat per les reaccions que ha acabat suscitant.

Abans que res, val a dir que cada creador és lliure de crear el que vulgui i en l’idioma que trobi oportú. Sense anar més lluny, un dels comentaris al respecte que feia de l’emissió d’aquesta sèrie l’escriptor i exdirector general de la CCMA (llavors, CCRTV) Vicenç Villatoro, era que la llengua, a la televisió o a la ficció, no han de ser un reflex de la realitat sinó una convenció. Qui impedeix que es rodi una pel·lícula sobre les aventures d’una parella que es prepara per representar Islàndia a Eurovisió i que s’ha estrenat aquesta setmana. En tot cas, l’elecció de l’idioma ha de ser quelcom en què estiguin d’acord director i les companyies productores. En el cas que ens ocupa, s’entén que RTVE i el Terrat hi estaven d’acord, a combinar català i castellà, de la mateixa manera que han fet Movistar i la CCMA per fer la darrera temporada de Merlí: sapere aude. Una altra qüestió és que TV3 consideri encertat emetre un producte amb aquesta proporció de castellà.

Una cosa que m’esforço a recordar sovint des d’aquest espai és la missió fundacional de Televisió de Catalunya de promoure la normalització de la llengua catalana i, sobretot, de crear una oferta televisiva en la nostra llengua enmig d’un panorama on el català, oh sorpresa!, també està marginat. I és que, si no fos cap empresa privada catalana ni la Generalitat de Catalunya qui fes televisió en català, qui ho hauria de fer? El dia en què la combinació d’oferta pública i privada de TDT sigui com a mínim equiparable entre català i castellà potser la CCMA es podrà permetre fer altres tipus d’experiments. Però em temo molt que ara mateix no és el moment.

Per bé que aquest setmana l’enrenou per la qüestió lingüística de TV3 ha estat majúscul, amb tuit de la consellera de Cultura inclòs, el fet és que el drama lingüístic de la casa no comença amb aquesta sèrie catalanoespanyola. De continguts en castellà en canals públics catalans se n’han emès en altres ocasions i des de fa anys, tot i que molt segurament fora de l’horari de màxima audiència. Més flagrant, i sorprenentment poc denunciat, és el cas de l’APM? o el Polònia, programes amb un percentatge de castellà molt sovint molt superior al de Drama. Aquests dos programes, de la mateixa manera que en el seu moment ho va ser el Crackòvia¸ són unes veritables eines de castellanització de l’audiència, especialment per la capacitat de promoure noves crosses lingüístiques com: “Ole tu”, “A robar carteras!”, “Sa matao Paco”, “El río, una mierda!”, etc. També per la capacitat d’introduir referents espanyols a un imaginari col·lectiu catalanocèntric que, fins no fa gaires anys, TV3 s’havia ocupat reforçar, especialment fent claca a l’star system espanyol i no al català, com seria coherent i en poques ocasions fa.

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha defensat la programació de Drama recordant que la situació econòmica de la cadena impedeix produir continguts propis i en català. Tot i així, de seguida es fa evident que hi ha altres solucions abans de fer tractes amb RTVE i afegir més castellà a una graella de programació que hauria de ser 100 % en català i amb el grau de correcció adequat per a cada registre. Actualment hi ha ens de radiotelevisió amb capacitat de fer produccions de qualitat i amb qui em costaria de creure que no es pogués arribar a acords com el que la CCMA ha signat amb RTVE per obtenir Drama. La mostra és que, darrerament, TV3 ja ha emès Mai neva a ciutat, d’IB3, i La forastera, d’À Punt. Això sí, val a dir que en horaris més intempestius: dissabte o diumenge, quan se suposa que la gent que no surt de festa ja dorm. Abans que emetre optar per una sèrie bilingüe d’RTVE, per què no optar per la sèrie policíaca d’èxit Treufoc, d’IB3, on fins i tot els policies nacionals espanyols parlen català salat? O per què no apostar per una producció que va captivar els valencians com L’Alqueria blanca? I l’atrevida Les molèsties, de Betevé? Apunto tres noms, però n’hi ha molts més.

En aquesta situació complexa per a la televisió pública catalana, es podia triar fer tractes amb RTVE o avançar en la col·laboració entre les cadenes que produeixen en el mateix idioma. TV3 té l’excusa perfecta per bastir encara més ponts amb la resta de la comunitat lingüística. Una assignatura en la qual necessita treure millor nota i que, sens dubte, permetria no només optimitzar el rendiment de les produccions de cadascuna de les cadenes públiques de la catalanofonia sinó també cohesionar els imaginaris col·lectius de valencians, balears, catalans i andorrans que amb els anys s’han fragmentat i frenar els problemes cada cop més greus d’intel·ligibilitat entre dialectes justament per manca de contacte. Diuen que dels contratemps moltes vegades en poden sortir oportunitats. Doncs TV3 en té una al davant que pot ser transcendental per contribuir a resoldre d’una tacada molts dels mals que pateix la nostra comunitat lingüística. Per què no aprofitar-la?

stats