D’acord, doncs. Adeu

"Bueno, pues molt bé, pues adiós". Unes paraules, les del major Trapero, tan col·loquials com lingüísticament incorrectes, que resumeixen tan fidelment la realitat de Catalunya. Des del fet que una persona sense "vuit cognoms catalans" pot arribar sense cap qüestionament a un càrrec important a Catalunya, fins a una demostració d'autoestima lingüística, passant per un exemple de la feina que queda per fer en matèria de normalització i correcció.

La catalanofòbia no es va fer esperar gaire després dels atemptats que han afectat aquest mes passat Catalunya. Recordo fins i tot veure pel canal espanyol de notícies de Russia Today com comentaven missatges de Twitter en què determinades persones deien coses del calibre com que no passava res. Total, per quatre catalans morts... Però un missatge que em va cridar molt l'atenció, i va ser dels primers que vaig veure d'aquest tipus, deia alguna cosa com: "Potser ara és hora que els catalans parlin en castellà". Això va ser per mi una revelació de quanta gent hi ha que encara ha d'aprendre moltes coses de com és el món.

Vaig pensar que hi ha gent que no tolera la diferència. Que encara no ha entès ni entendrà mai que parlem català pel mateix motiu que un castellanoparlant parla castellà, sense cap altra mena d'intenció. Però poc després el meu país encara em va sorprendre. Els Mossos d'Esquadra van decidir centralitzar tota la seva comunicació en les xarxes socials i les rodes de premsa. En el cas de les rodes de premsa no m'hi vaig fixar gaire, però al Twitter vaig constatar que ben aviat el cos policial va començar a fer servir no només el català sinó el castellà, l'anglès, l'italià, l'alemany, el francès... El castellà seguia sense ser una llengua central. I és que molts castellanoparlants recalcitrants i catalanòfobs encara no entenen que la importància d'una llengua no depèn de l'Estat, sinó del públic destinatari del missatge.

En aquesta situació de crisi han estat moltes les llengües importants. I la central, el català, que és la que ha servit per calmar un país trasbalsat que ha deixat enrere el desprestigi que sentia pels Mossos i ha passat a idolatrar-los. Segurament la llengua, en aquest fet, hi ha tingut a veure. O és que ningú recorda quan els Mossos gairebé es veien com una amenaça per al procés d'independència?

Per acabar-ho d'adobar, el major Trapero va actuar amb tota l'autoestima del món amb aquell "Bueno, pues molt bé, pues adiós". Amb estima i respecte pel seu idioma i el del seu país. Amb normalitat i integritat davant d'un periodista que va mostrar un menyspreu imperdonable per la llengua catalana i els seus parlants. I si no entenia que la policia de Catalunya respon en l'idioma que se li pregunta, el millor que podia fer era marxar, per respecte a tothom. I fer una cosa que no és gaire moda: reflexionar una mica.