Discriminar de franc

“300.000 islandesos poden beure coca-cola en islandès mentre 10.000.000 de catalanoparlants no poden beure’n en català. Et sembla normal?”. Pam! En plena cara. Aquest és el missatge que m’ha llançat, com una plantofada, el web de la Plataforma per la Llengua, ara que hi acabo d’entrar per preparar aquest article. Una sorpresa amb un missatge clar i contundent per anunciar la recollida de signatures de la campanya 'Prou de catalanofòbia'. I la veritat és que sembla que només reaccionem amb missatges d’aquest tipus per adonar-nos del grau de discriminació a què estem sotmesos simplement per la nostra identitat lingüística.

Encara més greu és la situació de què us volia parlar i que m’ha motivat a entrar al web de l’ONG del català. Es tracta d’un cas de discriminació que l’entitat ha pogut testimoniar i que serveix per posar el focus sobre aquesta realitat quotidiana. En aquesta ocasió, l’agressor lingüístic és el tercer operador de telefonia i internet fix d’Espanya, Orange. Tot parteix d’una queixa d’una usuària, que va rebre una trucada d’un comercial d’aquesta companyia. Ella li va parlar en català, amb tot el dret del món, i ell li va exigir que parlés en castellà. En un país normal, els venedors no coaccionen els compradors perquè canviïn de llengua, no? Doncs a Catalunya sí. I no només això, després, aquest teleoperador va deixar un missatge a la bústia de veu justificant la catalanofòbia, com si les agressions es poguessin fonamentar amb qualsevol tipus d’argumentació! Malgrat presentar una queixa per aquest afer, Orange se’n va rentar les mans i va desmentir que la companyia fos darrera d’aquella trucada.

El fet és que la Plataforma per la llengua, agafant el toro per les banyes, ha telefonat a aquell número i ho ha fet gravadora en mà. Evidentment, una locució els indica que parlen amb el departament de promocions d’Orange. El tècnic de l’entitat parla en català i la persona que l’atén li diu que no l’entén. Ell demana si disposen d’atenció al client en català i l’operadora li diu, taxativament, en castellà: “Som a Espanya i s’ha de parlar en espanyol. Si no vol parlar en espanyol perquè, no sé quin n’és el motiu, doncs ho sento molt però aquí es parla espanyol perquè som a Espanya”.

Però aquesta persona va molt equivocada. Si fóssim a Mèxic o a la República Dominicana entendria la resposta. Però justament, com que és Espanya i la llengua catalana hi és oficial, es pot parlar en català! I no només això, la Llei de comerç i serveis, estableix que les empreses i els seus treballadors "han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Llavors què passa? Que Orange incompleix la llei i, a més, no se li imposa cap sanció. Discriminar el català i incomplir la llei li surt gratis. I això igual que Orange i tantes altres empreses, perquè a un company meu li va passar exactament el mateix amb Vodafone davant dels meus ulls.

Per sort, la vida moderna ens proporciona un ampli ventall d’operadores de telecomunicacions que són catalanes i que atenen en català. No faig la llista perquè segur que me’n descuidaria. És que fins i tot n’hi ha de comarcals. Aquí en trobareu un llistat força complet. Jo fa temps que vaig fer el pas i puc parlar, a partir de l’experiència personal, d’Icatel i de Parlem. I de fet, arran d’aquest cas de discriminació i supremacisme lingüístic, el president de la Plataforma per la llengua, Òscar Escuder, anima encara més els consumidors catalanoparlants a passar-se a “companyies que siguin lingüísticament responsables”. Mentrestant, iniciaran un procediment administratiu contra Orange davant la direcció general de Comerç de la Generalitat de Catalunya. “Ja n'hi ha prou de pensar que vexar-nos i humiliar-nos pel simple fet de parlar en català surt de franc”, sentencia Escuder.