Dragui el Conqueridor

Jo tenia dos anys quan va aparèixer. I recordo, segurament de quan en tenia algun més de dos, haver-lo vist per la tele. I m’omple d’orgull i nostàlgia recordar que a la vella casa familiar d’Oliana, on he viscut a temporades i on m’escapo sempre que puc, hi ha la col·lecció dels seus llibres. I allà, en certa manera, ho explica... Diuen que la història la narren els vencedors, però quan Catalunya i la catalanitat reneixen de les cendres amb la restauració de la Generalitat, arriba l’oportunitat de posar sobre paper allò que s’ha ocultat o aquell relat que fins llavors s’ha explicat de forma pretesament esbiaixada: la història de Catalunya i de la resta de països catalans. El 1988, amb l’afany de reconstrucció nacional de Jordi Pujol, neix en Dragui, el protagonista de la sèrie en còmic i VHS ‘Història de Catalunya’.

En Dragui, així com algunes lletres desacomplexadament pancatalanes del Club Súper 3 dels noranta, mai havien estat un problema. No recordo haver sentit mai que ningú digués que tot plegat amagava una estratègia perfectament orquestrada perquè Catalunya absorbís el País Valencià i les illes Balears... Sí que algú remugava veient els mapes d’El Temps de TV3. Però qui se’n recorda, ja, d’això? Però no, el que cal és buscar un enemic. I en Mas ja no hi és, en Puigdemont es pensen que ja se l’han petat... Eureka! Ara, amb gairebé trenta anys de retard, l’espanyolisme ha descobert en Dragui..! Valga’m Déu! Sort que el van fer de color rosa i no pas vermell amb banyetes...

El millor de tot plegat és que el problema és que encara ara hi hagi qui es miri el Dragui. I només això; qui el posa a les escoles. I, ai Déu meu... a escoles valencianes! Aquests dies, la premsa del centre peninsular s’escandalitza i escandalitza perquè algunes escoles valencianes, per explicar què es commemora per la diada nacional del 9 d’Octubre, passen el capítol corresponent d’en Dragui als xiquets. Aquest és el cas concret del CEIP Orba, d’Alfara, a l’Horta Sud, tal com ha denunciat recentment Antena 3. I ves quina casualitat, un grup d’ultranacionalistes espanyols van atacar el centre i van malmetre’n les portes d’accés i alguns despatxos. Això no va sortir a la premsa espanyola, esclar... Ho llegim a Vilaweb.

La cosa no acaba aquí. No només tracten aquest cas com si fos un escàndol pitjor que la corrupció de la política espanyola. Fins i tot a la notícia neguen el sobrenom del rei Jaume I el Conqueridor des d’Antena 3, amb tanta impunitat com gratuïtat. Sí, ells defineixen en Dragui com una veritable fera ferotge. Però em preocupa que davant d’això encara algú pugui dubtar de qui és el veritable adoctrinador... I el pitjor és que no s’adonen que amb aquesta actitud, el problema encara es fa més gros. I en comptes de ser ‘el problema català’, cada cop és més ‘el problema català-valencià-balear’.. No se n’adonen, però ells sols ens posen junts dins d’un sol pot. A aquest pas, el nacionalisme espanyol acabarà sent l’arquitecte de la reconstrucció del marc mental dels Països Catalans.