Dubtes sobre la unitat de la llengua?

no deixa de ser curiós que només un 77% dels habitants d’Andorra considerin que els parlars de les Illes, el País Valencià, Andorra i Catalunya són diferents formes d’una mateixa llengua

L’altre dia, per qüestions de l’atzar, vaig ensopegar amb una publicació de Facebook d’un antic company d’universitat que ara treballa a premsa de la Generalitat Valenciana. Era un vídeo i l’introduïa dient “Ací el teniu: Vicent Marzà, el primer conseller valencià que parla en català davant del consell de ministres d’Esport de la Unió Europea”. I, de seguida, un comentari d’una persona castellanoparlant que preguntava: “En català?”. I llavors començava un discurs sobre el catalanisme d’alguns valencians; que si llavors se’ls acusa de 'catalufos' o no...

Vaig aprofitar l’avinentesa per recordar com, tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, als seus diccionaris, diuen que el valencià és com s’anomena el català a les comarques valencianes. Això passa en una època en què la conselleria valenciana de Cultura usa desacomplexadament termes com català, Països Catalans o País Valencià. I en uns dies en què comencen les commemoracions dels 83 anys de la signatura de les Normes de Castelló, el manifest amb el qual representants del món de la cultura, del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià certificaven l’adopció amb lleus matisos de la proposta ortogràfica de Pompeu Fabra del 1913.

O sigui, després de dinou anys de reflexió, els valencians més legitimats per fer-ho segellaven la unitat de la llengua. I d’això ja en fa 83 anys! I encara n’hi ha que segueixen amb el nyic-nyic de si el valencià és català o no. I amb això, no deixa de ser curiós que només un 77% dels habitants d’Andorra considerin que els parlars de les Illes, el País Valencià, Andorra i Catalunya són diferents formes d’una mateixa llengua. Dades de la darrera enquesta de coneixements i usos lingüístics.