Evaporar-se

És evident que ens toca viure uns dies estranys. Uns dies que són ben diferents de l’habitual i, quan un s’hi para a pensar, probablement ni la millor pel·lícula de ciència ficció hauria pogut predir. I si fos el cas, hi hauríem atribuït ben poca versemblança. Això es trasllada a molts nivells. Curiosament, també a la línia editorial dels mitjans de comunicació, la qualitat lingüística o la garantia dels drets lingüístics, entre altres.

D’errors, als mitjans, en veiem sempre de tots colors, però aquests dies potser ens podem començar a preocupar una mica més. De la mateixa manera que fa dos anys i mig la policia espanyola ens descobria la platja de Lleida, ara és TV3 qui, amb un mapa a grans dimensions, no només ens ha indicat les províncies tot contravenint el seu manual d’estil que desterra aquesta divisió territorial, sinó que també ha convertit en tarragonines les comarques de ponent i en lleidatanes les del sud. No sabem si el professional que ha fet això estava sota els efectes de l’alcohol, el fet és que aquests dies també hi hem vist la paraula begudes escrita amb v.

Però no és només això. Crec que no és només sensació meva, perquè per les xarxes socials es palpa una inquietud semblant. Sembla com si els Telenotícies últimament dediquessin una proporció molt més alta a parlar de l’activitat política espanyola i que la catalana passés a segon terme. Sense anar més lluny, el Telenotícies Vespre ha estat molt temps donant únicament dades d’afectació de la pandèmia a Espanya, sense donar cap xifra de Catalunya. Després, imagino que havent-los pitat molt les orelles, han seguit sense donar aquestes dades però excusant-se pel fet que la Generalitat les difonia més tard. Però aquest entenem que no hauria de ser motiu per no donar les darreres disponibles, cosa que tampoc han fet; prou notícies del migdia repeteixen, els telenotícies del vespre..! Aquí hi podem afegir el fet que es recuperin expressions que feia anys que no s’hi sentien, com per exemple, govern central o, directament, el govern, per referir-se al que últimament més aviat anomenaven govern espanyol. El marc mental de la informació també sembla més espanyolitzat que mai. Ja és marca de la casa dedicar temps a fet divers de qualsevol tipus de província espanyola mentre es descuiden coses de més interès que puguin passar a la resta de països catalans, però no deixa de sorprendre que es passi de puntetes per qüestions com el toc de queda decretat dies enrere a Perpinyà, que és Catalunya Nord (i poca notícia que en donen, la contextualitzen en les mesures preses a França), o que no es faci ni el mínim ressò del nomenament de l’alcalde de Prada de Conflent, el nord-català catalanoparlant Jean Castex, com a ministre del desconfinament.

Parlo molt dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya. El fet és que des del clímax del 2017, en què consumir informació era més addictiu que estar enganxat a la sèrie de televisió de més èxit del moment, he reduït molt el temps que dedico a informar-me en clau nacional. Visc força refugiat en la premsa de proximitat i TV3 és alguna de les poques excepcions. Així que desconec si aquesta mena d’augment de l’espanyolització de la cadena i accidents com el que descric són comuns a tot el panorama mediàtic. En tot cas, em sembla molt notable el fet que Vilaweb, que sempre treballa en el marc mental dels Països catalans, tingui sovint al capdamunt la xifra de contagis, difunts.... i altres informacions del coronavirus en clau espanyola i no de països catalans o bé per territoris. Sí que veig, en canvi, que El Punt Avui és fidel a destacar les dades de Catalunya. Menys, encara, acostumo a informar-me amb mitjans de comunicació en castellà, però em costa imaginar-m’hi girs editorials i deixadeses lingüístiques equivalents...

En l’àmbit de l’administració, també hi veiem situacions poc habituals. Sembla que la Generalitat de Catalunya difon més informacions en castellà de l’habitual. Bé, al cap i a la fi, aquesta encara és llengua oficial a Catalunya. En canvi, ben escandalós és el fet que aquests dies denuncia Esfendemos as lenguas (Defensem les llengües), una entitat que reivindica el català i l’aragonès al costat del castellà a l’Aragó: el govern d’aquesta regió espanyola ha arribat a publicar informació sobre l’estat d’alarma derivat del Coronavirus en nou idiomes però s’ha descuidat de dues de les tres llengües pròpies del territori: el català i l’aragonès. Si seguim i ens fixem en el govern d’Espanya, la Plataforma per la llengua revela que La Moncloa desatén les recomanacions del Consell d’Europa i informa sobre aquest episodi només en castellà, sense tenir presents les altres llengües oficials.

En el cas del País Valencià, l’ONG del català ha fet un pronunciament similar, tot i que a les institucions valencianes, algunes més que d’altres, l’abandó de la nostra llengua tampoc ha estat absolut. De fet, aquests dies recordo haver vist uns tuits que ara sóc incapaç de trobar i que parlen molt per si sols. Tot començava amb un de la Generalitat Valenciana, informant de qüestions relacionades amb el confinament. A continuació, algú responia, en castellà, queixant-se que aquell missatge fos en valencià. I, al seu torn, algú li responia irònicament fent-li una traducció completament contrària del missatge.

És cert que en un estat excepcional com aquest, l’escala de valors i l’esquema de prioritats s’altera. Segur que sí. De la mateixa manera que cal enfundar determinades destrals de guerra. Però sigui com sigui, hi ha qüestions de fons com el respecte als drets lingüístics consolidats, la línia editorial o la raó de ser, elements que formen part de la identitat o el moll de l’òs, que em costa entendre que aquests dies i en alguns casos puguin evaporar-se.