Mancats de valentia

Hem de tenir present que l'objectiu dels programes d'immersió lingüística és compensar a les aules la realitat extraescolar

L'activisme lingüístic del País Valencià trinava amb la introducció, la legislatura passada, del mític trilingüisme a les aules. El Partit Popular volia acabar amb aquelles escoles que impartien quelcom que s'assemblés a la immersió lingüística en valencià i va treure's de la màniga un sistema en què es rebaixaria la quota de valencià en detriment del castellà i l'anglès, que passarien a tenir proporcions similars però fomentant una o l'altra llengua cooficial, si no m'equivoco, a criteri de la conselleria d'Ensenyament. Els drames eren que, d'una banda, els programes plurilingües de predomini valencià eren molts menys que els de predomini castellà. I de l'altra, es reproduïa el problema de les Illes: manca de professorat apte per fer les classes en la llengua de Shakespeare.

El govern sorgit del pacte del Botànic va prometre que ho arreglaria tot, tot i tot. Però ves per on, ha consagrat el plurilingüisme i vol deixar a les escoles la potestat d'escollir si aposten per més valencià, més castellà o més anglès. Això sí, diuen que aquest nou model incentivarà el valencià i l'anglès donant, al final de l'etapa educativa, un certificat d'idioma d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència que acrediti el nivell que s'hagi fixat per objectiu l'escola. Però des del meu punt de vista, tenint en compte que saber valencià avui en dia al País Valencià més enllà de les relacions interpersonals de poc serveix, si no s'impulsa la llengua fora de l'escola, a qui li interessa treure's el nivell C1 de valencià? Deixarem que la normalització lingüística s'impulsi per art de màgia tot renunciant al potencial que aporta en aquesta matèria el sistema educatiu?

Hem de tenir present que l'objectiu dels programes d'immersió lingüística és compensar a les aules la realitat extraescolar. Si al carrer i als mitjans de comunicació els joves estan exposats a un 90% de castellà i un 10% de valencià, per exemple, doncs que a les aules hi sentin un 80% en llengua aborigen per compensar-ho i augmentar l'ús de la llengua flaca.

El sindicat de mestres STEPV, que hi entén i sempre ha reivindicat la necessitat d'apostar per la immersió lingüística en valencià, ha mostrat decepció i ja ha dit que el nou model que vol impulsar gradualment la Generalitat “no compleix els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament”.

El ja no tan nou govern valencià, en molts àmbits, ha posat damunt de la taula allò que li penja. Però en el cas de l'impuls del valencià a l'ensenyament sembla que seguim amb marxa curta i faltats de valentia.

El + vist

El + comentat