Menyspreu oficial a la identitat

Els noms de les persones i els llocs, són la màxima expressió de la identitat. Per tant, voler canviar això o ser maldestres a l’hora de fer servir aquests noms és passar-se per l’arc de triomf el respecte a la identitat

Aquests dies, el ministeri espanyol de Foment ha col·locat un parell de rètols a l’eix pirinenc, a l’alçada del Pallars Sobirà, que fan mal d’ulls. Un és l’indicador del poble de Gerri de la Sal. I fa mal d’ulls perquè no hi diu 'Gerri' sinó 'Guerri de la Sal'. I això no acaba aquí, perquè n’hi ha un que indica l’espai de Morreres o, millor dit, indica alguna cosa que anomenen 'Morerres'. Tot plegat ha passat poques setmanes després que en ple centre de la capital del Rosselló, n’aparegués un que indicava 'Universitat de Perpigná', just a sota d’un en francès –aquest, ben escrit- que pretenia dir el mateix.

No cal dir que els noms propis, els noms de les persones i els llocs, són la màxima expressió de la identitat. Per tant, voler canviar això o ser maldestres a l’hora de fer servir aquests noms és passar-se per l’arc de triomf el respecte a la identitat. Ja no parlem de traduir o no traduir els noms ni de la forma com de vegades es fa, ja sigui arbitrària o lògica. Parlem de respectar com es diuen les persones, els llocs... El respecte a la identitat d’una gent i d’un territori. I l’autor d’aquesta manca de respecte és l’administració mateixa.

Val a dir que el cartell de 'Perpigná' va durar dos dies perquè es van adonar de l’error i el van retirar. Dels de 'Guerri' i les 'Morerres' no en sabem res. Però tenim un precedent que diu molt: un rètol perpetuat en un túnel, també a la nacional 260, a la Cerdanya, que indica el túnel de Músser però que està escrit 'Musa'. Potser sí que els inspira una musa, a l’hora d’inventar topònims...