Opinió 15/12/2018

Més del mateix

Cada cop que Espanya canvia de govern ens intenta colar uns quants gols lingüístics a les aules

i
Agustí Mas
3 min

Casualitats de la vida han fet que, a la vigília del 86è aniversari de l’aprovació de les Normes de Castelló, amb què els valencians segellaven la unitat de la llengua, el govern d’Espanya ha aprovat l’avantprojecte que ha de modificar la controvertida Llei orgànica de millora de la qualitat educativa. Parlo de la LOMQE del ministre espanyolitzador de nens catalans José Ignacio Wert. A priori, la notícia sona bé, però hi ha molts indicis per pensar que tot plegat és més del mateix, fent honor a allò que deia Josep Pla que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, o dit d’una altra manera, que són els mateixos gossos amb diferents collars.

D’entrada, l’avantprojecte de llei s’ha aprovat, segons indica el diari ARA, sense que s’hi hagin pronunciat ni el consell escolar de l’Estat ni la Conferència sectorial d’educació, on es reuneixen els consellers del ram de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Per tant, aquest text sembla que esquivarà qualsevol debat tècnic i passarà únicament el sedàs polític al parlament espanyol. Tot apunta que això serà al gener. En ple judici dels presos polítics catalans?

Amb aquest text, el govern d’Espanya (PSOE), segons recollia ahir l’informatiu vespertí de la televisió valenciana, pretén modernitzar el sistema educatiu espanyol. Una idea refermada i aplaudida pel conseller valencià del ram, Vicent Marzà, que recordem que forma part d’un govern liderat pel PSPV-PSOE. En canvi, des de Catalunya, qui en el seu moment va liderar l’ofensiva catalana contra la LOMQE, l’exconsellera Irene Rigau, acusa el PSOE d’incomplir el que va dir quan va anunciar que derogaria tots els aspectes lingüístics de la llei. Vegem per què...

Sí que l’avantprojecte del govern espanyol deixa de parlar de “proporció raonable” de castellà i català, tal com va introduir Wert. Però incorpora una idea nova: la possibilitat que el govern espanyol pugui fixar “la proporció de l’ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular” i també les “matèries que s’han d’impartir en cadascuna d’elles”. Això, segons Rigau, envaeix novament les competències de la Generalitat i topa frontalment amb la Llei d’educació de Catalunya (LEC). Aquest text determina que “les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han de ser normalment en català”. Això, òbviament, exclou les assignatures d’altres llengües com la castellana. A banda, el govern espanyol es reserva el marge de decisió sobre el 55 % de les competències educatives; un percentatge que puja fins al 65 % per a les comunitats autònomes que no tenen llengua pròpia.

Potser el més positiu de la proposta legal és que queda desterrat el punt que obligava la Generalitat a pagar ajudes per a les famílies que volguessin escolaritzar els fills en castellà i que, per això, haguessin de recórrer a escoles privades. Una obligació que, de fet, el Tribunal constitucional ja va fer decaure al·legant invasió de competències. I val a dir que hi ha grapats d’escoles públiques que es passen per l’arc del triomf la immersió lingüística fent classes en castellà de forma totalment impune i tothom mira cap a una altra banda... Així ho remarcava la lingüista Carme Junyent a Vilaweb.

En definitiva, a diferència del que passa a Catalunya, on som capaços d’assolir grans consensos com el de la LEC, cada cop que Espanya canvia de govern ens intenta colar uns quants gols lingüístics a les aules. I el PSOE mai ha fet una excepció. Fa dècades que som en una roda de hàmster. I sempre s’evidencia que els consensos assolits amb la legitimitat del Parlament de Catalunya només seran respectats quan no hi hagi un parlament o govern espanyols que els deslegitimi.

stats