Optimització i capil·laritat

Poc m’equivocaria si afirmo que aquell petit cartipàs amb tapa dura es va convertir, en aquella època i durant anys, en una mena de bíblia andorrana de la llengua per molts professionals que l’utilitzen al dia a dia

Anys enrere, en aquella època bona en què comprant diaris el diumenge et regalaven de tot, recordo que el Diari d’Andorra va treure Flaixos de llengua, una sèrie de fitxes col·leccionables, que es podien guardar dins d’un petit cartipàs amb anelles ben reeixit, amb consells, indicacions lingüístiques per esmenar errors comuns i tot tipus d’utilitats elaborades pel Servei de política lingüística (SPL) del Govern. Em puc ben imaginar que preparar aquells continguts didàctics va suposar un esforç admirable per part dels treballadors de l’SPL. Estic convençut que va valdre completament la pena. I el fet que es distribuïssin amb el Diari d’Andorra de ben segur que els va donar molta més difusió, per bé que temps més tard es van publicar discretament a internet.

Poc m’equivocaria si afirmo que aquell petit cartipàs amb tapa dura es va convertir, en aquella època i durant anys, en una mena de bíblia andorrana de la llengua per molts professionals que l’utilitzen al dia a dia. Això, en uns temps en què les consultes lingüístiques en línia encara no eren tan habituals com ara que, qui més qui menys, consulta amb tot naturalitat l’Optimot o el Diccionari de l’Institut d’estudis catalans. Però per què havia de ser tan sols una “bíblia andorrana”, sense ser a l’abast de tots els catalanoparlants amb ganes de millorar les destreses idiomàtiques?

Avui llegeixo al Diari de Balears que la direcció insular de Política lingüística del Consell de Mallorca ha publicat un web nou: LlenguaMallorca.cat. Es tracta d’un portal que complementa unes xarxes socials molt actives creades fa aproximadament un any. Té un disseny senzill però està carregat de continguts. Hi ha des de diccionaris de toponímia, dictats en línia, eines per aprendre català, enllaços a llibres d’estil, jocs per posar a prova els coneixements de llengua, convocatòries de premis literaris, informació de línies de subvencions.... Sincerament, el web sembla inacabable. A diferència dels Flaixos de llengua, que eren poc territorialitzats, LlenguaMallorca.cat és cert que ofereix alguns continguts específics mallorquins però no deixa de ser de gran utilitat per a tota la catalanofonia. Bona part dels materials que hi ha són elaborats a partir d’informació publicada per altres organismes de normalització lingüística o bé són enllaços a webs externs. De fet, podríem dir que és l’hereu de l’Einescat del Consell de Mallorca, encara disponible però que no s’actualitza des del 2013.

La comunitat lingüística catalana sempre ha estat molt proactiva a internet i hi ha bolcat molt contingut, també en el camp de la llengua. Per tant, és molt bo que tots els nostres ens de política lingüística es retroalimentin per rendibilitzar la feina que ja hi ha feta, en lloc de generar duplicitats. De fet, en una època en què els pressupostos no permeten lligar els gossos amb llonganisses, sumar i coordinar els esforços i els recursos és una solució apta per una comunitat on l’execució de la política lingüística està compartimentada amb models i escales molt diferents: l’escala territorial de Catalunya, Andorra, la Catalunya Nord o l’Alguer, que tenen dotacions pressupostàries i recursos humans molt dispars; l’escala insular a les Balears; i un esquema gairebé municipal o comarcal al País Valencià, on la responsabilitat recau especialment als ajuntaments i sobretot en la mesura de la seva bona voluntat política, per bé que el novembre passat començava a caminar la Xarxa.val, que ha de coordinar aquests serveis.

Potser és impossible crear un ens com el Consorci per a la normalització lingüística (CPNL) que aglutini totes les oficines de política lingüística. I segurament aquesta tampoc és la solució, tenint en compte les dinàmiques i les particularitats lingüístiques diverses de cada territori. Però potser sí el crear una estructura amb una capacitat efectiva de coordinació i compartició de recursos, dotada de pressupost i que respecti la identitat de cada servei territorial i les seves habilitats per penetrar entre els públics respectius. D’aquesta manera, a oficines lingüístiques amb més feina per fer com la Catalunya Nord i l’Alguer se’ls aplanaria el camí, o els Flaixos de llengua d’Andorra potser s’haurien pogut distribuir amb un diari mallorquí sota el segell del Consell de Mallorca o els professionals d’Andorra que tenen la llengua catalana com a eina de treball es podrien beneficiar de tot el que els pot aportar un web tan complet com MallorcaLlengua.cat, però potser amb un nom més pirinenc.