Parla català i l'encertaràs

Parlant amb coneguts que han après el català a posteriori, molts cops m’han dit que els molesta molt que no els parlem en català

Moltes vegades em trobo que, anant acompanyat, entro a una botiga i l’acompanyant es dirigeix en castellà al dependent o venedor. Això, malgrat que l’acompanyant és catalanoparlant i, segurament, té el català com a llengua materna. La conversa comercial va avançant i s’evidencia que la persona de darrere del taulell sap parlar català i, potser fins i tot també el té com a llengua materna. O sigui, per una qüestió d’hàbits que no sé en què es fonamenta, moltes converses que de forma natural podrien ser en català, són en castellà. I això veig que passa a Andorra la Vella, Barcelona, Palma o Ripoll de forma indistinta.

Jo sóc d’aquells que cau molt malament perquè fem allò que molta gent troba fins i tot groller de parlar en català amb normalitat amb tothom, tingui el color de pell que tingui o tingui l’accent que tingui. I si no entén el català, doncs canvio de llengua. No deixo de sorprendre’m per la quantitat de gent que no els havies sentit mai parlant en català o no hauries dit mai que el sabessin parlar i, pam: en saben.

Parlant amb coneguts que han après el català a posteriori, molts cops m’han dit que els molesta molt que no els parlem en català. Després de fer l’esforç d’aprendre el nostre idioma, senten que parlant-los en castellà (com passa molt sovint) els tanquem la porta, no els deixem integrar-se, els tractem com “els altres”. I això els frustra. Però a més, si no parlem el català amb naturalitat i no fem aquest primer contacte en la nostra llengua, acabem convertint el català en una llengua inútil; no et cal saber-lo per fer la vida del dia a dia.

Recordo que un cop vam comentar a l’Estira la llengua que més del 50% de les converses que es comencen en castellà a les botigues de Barcelona acaben passant-se espontàniament al català perquè els dos interlocutors s’adonen que l’idioma matern de l’altre és el català i que és absurd parlar en castellà. I si a això hi afegim que la setmana passada es va anunciar que ja hi ha deu milions de catalanoparlants al món, crec que si parlem català, sense pensar-nos-ho i sense recances, amb naturalitat, l’encertarem.

El + vist

El + comentat