Focalitzats en el nostre dia a dia i des de la nostra perspectiva com a comunitat lingüística resulta sorprenent veure que, al món, encara hi queden vives unes 7.117 llengües. Però, en major o menor mesura, tots som conscients que això és una mica com la selva. N’hi ha que en el seu instint porten menjar-se les unes a les altres i això ens mena a dos fenòmens, com a mínim. Un, que bona part de la humanitat sàpiga o hagi de saber alguna llengua més a part de la seva. L’altre, que la pressió d’alguns idiomes i la indefensió dels parlants d’altres, portin la llengua d’aquests segons a l’extinció. Segons sembla, es calcula que avui hi ha ni més ni menys que 2.926 llengües en perill d’extinció. Entre elles, la llengua de signes catalana, per bé que a Catalunya està força normalitzada.
El català, en el passat, també ha sigut expansionista i influent. L’últim creixement geogràfic es va produir al principi del segle XX a un seguit de pedanies de la comarca murciana del Carxe, arran del trasllat cap allà d’alguns veïns del Pinós, Monòver, l’Alguenya i Novelda (Vinalopó Mitjà). Actualment encara perviuen aportacions de la nostra llengua a tot tipus d’idiomes. El cas més curiós és el del maltès, avui en dia encara carregat de catalanismes. No deixa de sorprendre passejar per La Valetta i deixar-se perdre pel triq it-Punent (carrer de Ponent) o pel triq it-Tramuntana (carrer de la Tramuntana).
Per l’efecte de la vida moderna, i si encara no hi havia prou amenaces, les llengües tant minoritàries com minoritzades (com la catalana), en l’actualitat es troben amb una prova de foc continuada: les noves tecnologies. En el nostre cas, vivim una lluita constant perquè el nostre idioma no quedi desbancat en aquest camp. Un exemple en va ser l’esforç de la Generalitat de Catalunya, en el seu moment, perquè Windows incorporés una versió en català. De la mateixa manera, ha sigut bàsica l’habilitació de correctors ortogràfics de català i la implementació de la nostra llengua a les interfícies dels serveis de Google, Facebook o els sistemes operatius dels telèfons mòbils de cadascuna de les generacions. I en un món en evolució constant, el repte és també constant. Són assignatures pendents els assistents per veu, xarxes socials com Instagram i LinkedIn o plataformes com la nova Disney + o Netflix, per citar alguns exemples d’una llarga llista. Aquí és evident que no hauríem de perdre de vista el nostre poder d’elecció com a consumidors, allò de decidir on destinem els nostres diners, per exercir força. No oblidem que som onze milions de catalanoparlants.
Però encara hi ha un repte més bàsic que habilitar l’opció de llengua en els dispositius i els serveis: la possibilitat d’escriure-l’hi. El català té una particularitat gràfica que la converteix en única al món, juntament amb el dialecte belsetà de l’aragonès. Molts pensaran que la lletra que més defineix el català és la ce trencada. O potser d’altres en destacarien en els accents oberts o els pronoms febles. Però no, el nostre tret més diferencial és un que, malauradament, massa habitualment queda anul·lat: és el punt volat de la ela geminada.
La llengua catalana és l’única que fa servir aquest signe gràfic com a norma general, per gentilesa de mossèn Antoni Maria Alcover, amb l’aprovació de les primeres normes ortogràfiques del català. Us imagineu que els ordinadors i els telèfons mòbils no oferissin cap forma per escriure el punt volat? Això impediria escriure correctament en català i, per tant, suposaria un obstacle que, per exemple, es trobava amb moltes màquines d’escriure, motiu pel qual encara avui moltes persones desconeixen que els ordinadors i la immensa majoria de telèfons mòbils ho permeten. Els primers, amb la combinació majúscules+3 i, els segons, generalment o bé mantenint pitjada la tecla de la ela, o bé fent el mateix el mateix amb la del punt.
Fer aquest gest amb els aparells electrònics és possible des que el 1991 Unicode, el consorci que entre altres coses coordina la codificació de caràcters especials dels dispositius electrònics, va incorporar-lo. Primer en la forma l· i, posteriorment, amb el punt volat per si sol. Un altre fet rellevant va venir amb la creació del domini d’internet .cat que, per primer cop, va obrir la porta de la ela geminada a les adreces d’internet. Però encara queden entrebancs. D’entrada, la resta de dominis d’internet no l’admeten; hi ha telèfons mòbils, especialment de Samsung, que no permeten escriure’l, de manera que l’única opció és recórrer al text predictiu per fer-ho bé; Facebook no permet registrar noms propis amb ela geminada; hi ha documentació oficial com el carnet de conduir o el passaport espanyols que no l’admeten (un problema, si us dieu Avel·lí, Apel·les, Il·luminada, Marcel·la o Gal·la); i, de fet, moltes aplicacions informàtiques no l’accepten, amb els problemes que això comporta a l’hora de fer recerques o altres operacions. En aquesta línia, hi ha problemes amb les etiquetes de les xarxes socials: Instagram i Facebook no interpreten com a etiqueta el que queda de paraula a partir del punt volat, mentre que Twitter sí que ho fa des del 2015.
Per aconseguir progressos i evitar regressions en això que ens ocupa no deixen de ser rellevants iniciatives com la pàgina web l·l.cat, el compte de Twitter del Grup de treball de la ela geminada o, més recentment, la iniciativa per aconseguir que el punt volat obtingués el nivell de plata en l’apadrinament dels caràcters adoptats per Unicode. Aquest apadrinament contribueix a fer que tota mena de símbols, incloent-hi emoticones, siguin suportats pel programari i els sistemes computacionals. Per entendre’ns, com més alta és la distinció (bronze, plata o or), més atenció els presten les multinacionals programadores. En certa manera, això obre la porta a totes les comunitats lingüístiques i a col·lectius determinats a saltar els obstacles que els barren el pas de la inclusió en les noves tecnologies, qüestió de la qual parlàvem més amunt. En el cas del punt volat, la consecució del patrocini va lligada, segons els impulsors de la iniciativa, a “conscienciar els parlants que és important usar el codi correcte per al punt volat de la ela geminada, si volem que els correctors ortogràfics o les etiquetes de les xarxes socials es comportin com esperem”.
Aquest apadrinament va lligat a un import econòmic. En aquest cas, 1.000 euros, que s’han aconseguit per Verkami i que han desembocat en el fet que, aquest Sant Jordi, Unicode hagi atorgat aquest distintiu de plata al punt volat. De fet, aquest ha estat el primer apadrinament de tot el món promogut (i aconseguit) per una comunitat lingüística. Aquesta és, sens dubte, una notícia bona notícia que porta llum en el sorteig de molts dels entrebancs de la plenitud de l’ús del català en el camp electrònic. Una llengua que, mai millor dit, té un punt singular que la fa única i sense el qual no seria ella mateixa.
