L’etiqueta del preu

Que tothom s’adoni que davant les accions de ràbia contra la nostra llengua també surt més car ser agressor que agredit

Aquest estiu va fer cert soroll la notícia sobre un repartidor ciclista de la ciutat d’ Elx (Baix Vinalopó) denunciat i detingut per agents de la policia nacional espanyola per haver-los parlat en valencià. No només això, de camí a la comissaria el van insultar i li van aplicar la llei mordassa. Però aquest cop, el cas té final feliç perquè aquesta víctima d’una agressió lingüística no es va quedar de braços creuats, conscient dels seus drets.

L’ Estatut bàsic de l’empleat públic estableix que els funcionaris, i això inclou els policies, han de garantir l'atenció en la llengua oficial del territori que el ciutadà demani. A més, el Règim disciplinari del Cos nacional de policia considera una falta molt creu la discriminació per raó de llengua. És per això que el repartidor va interposar una denúncia al jutjat d’instrucció il·licità número quatre contra els dos agents per abús de poder, detenció indeguda, agressions verbals i denúncia falsa.

El dia del judici, el ciclista va rebre el suport de cinquanta persones, concentrades a les portes del tribunal. Tot el contrari dels agents, que no s’hi van presentar. Finalment el jutge va citar les parts per un altre dia. Segons explica el portaveu de la Plataforma per la Llengua del País Valencià, Manuel Carceller, els policies acusats van comparèixer uns minuts abans. Van parlar amb la víctima del seu supremacisme lingüístic, que els va explicar la humiliació que havia sentit i els va fer pedagogia sobre com de normal és parlar en valencià. Tot i així, ells van insistir que són d’Almeria, com si això els hagués de donar carta blanca per maltractar un valencianoparlant. L’advocat dels policies també va reconèixer que el ressò de l’agressió lingüística als mitjans de comunicació els havia preocupat. Carceller apunta la por de tenir una taca a l’expedient com a motiu pel qual els agents, durant la vista, van reconèixer “ excés de zel” en la seva actuació i van disculpar-se. Arribats a aquest punt, amb gran generositat, la víctima va retirar la denúncia.

Ja fa un temps que els casos de catalanofòbia o agressions lingüístiques obtenen més rellevància informativa. Se’n parla més. Això sembla que aporta una mena de legitimitat social creixent a la denúncia dels fets a les instàncies pertinents. Però aquests tràmits, o no s’acaben resolent o la seva resolució no acaba tenint prou transcendència. Així és com moltes víctimes acaben resignant-se i no fent res mentre molts agressors segueixen atacant persones o tractant-les malament de forma gratuïta per raó de llengua.

Aquests policies autors de l’agressió lingüística no han acabat pagant el preu del seu supremacisme lingüístic. Però l’han vist escrit a l’etiqueta amb la forma d’un bon expedient per abús de poder, detenció indeguda, agressions verbals i denúncia falsa. Ara cal que aquesta etiqueta circuli igual o més que la notícia de l’agressió. Que tothom s’adoni que davant les accions de ràbia contra la nostra llengua també surt més car ser agressor que agredit.