La llengua preferent

No ho sé, però crec que la forma com tractem la nostra llengua, la nostra identitat, diu molt de nosaltres

Sí senyor, després de 33 anys de democràcia i autonomia, la Generalitat Valenciana ha fet un pas que posa en relleu el grau monumental d’ingenuïtat de la nostra comunitat lingüística. S’ha tardat 33 anys a aconseguir una cosa tan de calaix com que el valencià sigui oficialment la llengua d’ús habitual de l’administració. Una cosa que a Catalunya va ser implícita des del primer moment i de forma desacomplexada, a València no s’ha posat sobre paper fins aquesta setmana.

Això no treu que és una notícia gloriosa, perquè l’administració no pot predicar la normalització de la llengua si no la normalitza internament en el seu dia a dia. I la meva pregunta és, per què no s’havia fet abans? Abans que governés el Partit Popular, em refereixo... I de cop em ve al cap que a Lleida no hi governa precisament aquesta formació, i allà han fet justament el pas contrari: el català ja no és la llengua preferent de l’administració. No ho sé, però crec que la forma com tractem la nostra llengua, la nostra identitat, diu molt de nosaltres. I cada cara d’aquesta moneda porta dues paraules escrites: desacomplexament per una banda i autoodi per l’altra.

Agustí Mas és el director del programa de ràdio  'Estira la llengua'