Opinió 02/07/2017

La millor cara

De vegades pot resultar problemàtic parlar en català a la duana espanyola, malgrat que la legislació empara claríssimament aquest dret

i
Agustí Mas
2 min

Aquesta setmana TV3 ens ha obsequiat, a través del programa ‘El Foraster’, amb tot un retrat de l'Andorra real del segle XXI. Es pot estar més o menys d'acord amb el conjunt del programa però segur que algun moment o altre hom s'hi va sentir identificat. Va trencar alguns estereotips i, per damunt de tot, va quedar clar què significa “fer l'andorrà”.

Quim Masferrer va ensenyar a l'audiència l'Andorra de les compres, la rural, la del muntanyisme, la de l'altre tipus de muntanyisme amb farcell incorporat i la de la immigració. D'aquest últim àmbit en vam poder veure un cas d'èxit: el del nouvingut que s'estima tant el país que es mostra orgullós de treballar pel poble. I aquest home, marroquí, ho explica en la llengua pròpia, de nosaltres i també d'ell, evidentment, perquè se l'ha feta seva.

D'altra banda ‘El Foraster’ ens ensenyava una altra cara de l'Andorra del dia a dia. Un empleat d'uns grans magatzems que explica que fa 38 anys que hi treballa. Aquest home, amb nom castellà, a diferència de l'anterior deixa anar tímidament alguna paraula en català però bàsicament es dirigeix a l'entrevistat en castellà. En aquest cas no podem parlar de nouvingut, lògicament, i malgrat que no s'explica si té la nacionalitat andorrana, podem deduir que probablement és d'origen espanyol.

Havent vist el programa no hi havia caigut però després, repassant què se'n comentava per les xarxes socials vaig veure un tuit revelador de @vicentanglada: “Com són les coses, un marroquí vivint 13 anys a Andorra parla català mentre un espanyol portant 35 anys no. Curiós...”, reblava.

No gaire més tard em va venir al cap allò que, ja al principi de l'emissió, em va cridar l'atenció: dels dos guàrdies civils que hi sortien, un parlava perfectament el català i l'altre, la noia, andalusa, s'hi defensava prou bé. Diria que no va dir quants anys feia que treballava a la Farga de Moles, però semblava visiblement força jove. Sobta aquest comportament lingüístic quan tots sabem, i puc parlar per experiència pròpia, que de vegades pot resultar problemàtic parlar en català a la duana espanyola, malgrat que la legislació empara claríssimament aquest dret.

Amb tot, vaig arribar a la conclusió que el cos de policia, amb la reputació que té en molts casos a Catalunya, va voler aprofitar l'avinentesa per mostrar la seva millor cara. I què millor que fer-ho parlant en català. Sembla doncs, que saber català, per segons què, encara es demostra necessari, tot i que no pas imprescindible. Si no, l'empleat dels grans magatzems potser en sabria.

stats