Els noms de les coses

Per sort, moltes coses cauen pel seu propi pes i per molt que es canviïn noms, hi ha coses que no canvien. I per molts anys!

Diuen allò que “el nom fa la cosa”. I n’hi ha que hi creuen fermament. Aquesta és l’única explicació que trobo a canvis que s’han fet darrerament com amb allò de LAPAO en lloc de català; amb Palma de Mallorca en lloc de Palma, com ha estat tota la vida; o Maó-Mahón, entre molts altres. I ja no entrem amb molts topònims nord-catalans: el que ara pràcticament tothom anomena Bourgmadame durant centenars d’anys s’havia anomenat la Guingueta d’Ix i ja hi ha gent de la Cerdanya que ni se’n recorda. I cada cop que hi passo em pregunto on és aquesta Madame del Burg... El mateix al Vallespir amb els Banys d’Arles de tota la vida; d’on surt l’Amélie d’'Amélie les Bains'? Sempre m’imagino la Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, per allà banyant-se... Em pregunto si mai va saber de l’existència d’aquest poble al qual van canviar el nom segurament per força.

Però amb el LAPAO la cosa no ha acabat de triomfar tant. El fet és que el govern de l’Aragó ha decidit que el LAPAO es torni a dir català. I a les Illes han decidit que Palma de Mallorca es torni a dir Palma, com tota la vida. Per sort, moltes coses cauen pel seu propi pes i per molt que es canviïn noms, hi ha coses que no canvien. I per molts anys!