Opinió 12/03/2016

El parlar que delata

L’home es creu molt graciós burlant l’existència de la llengua catalana i decideix respondre a aquest ajuntament bagenc i dir-li que no ha entès res i reclamant que li escriguin en castellà

i
Agustí Mas
2 min

Aquests dies volta per la xarxa un missatge que el responsable d’una empresa de transportistes de Màlaga va enviar als seus treballadors per explicar-los que havien rebut una notificació en català de l’Ajuntament de Castellgalí d’una sanció a un conductor. L’home es creu molt graciós burlant l’existència de la llengua catalana i decideix respondre a aquest ajuntament bagenc i dir-li que no ha entès res i reclamant que li escriguin en castellà. Però tot això ho fa en un castellà que trasllada el parlar de Màlaga sobre paper tal com raja. I el més interessant és que l’anàlisi del text introductori i la carta permeten extreure moltes conclusions.

Qualifica el català -un idioma que no té res d’estrany i que és de la mateixa família que el castellà- de "complex crintograma". Troba que és "descarat", "intransigència" i "fonamentalisme" que algú se li dirigeixi en un idioma que no és el seu, cosa que considera que cal "combatre".

Basa la resposta dient que no han entès res però, alhora, l'autor de la carta, a la introducció, explica que és la notificació d’una sanció; per tant, veiem que ho ha entès tot. Amb la forma com escriu, explicita que considera el català com una cosa comparable al castellà mal escrit. Per reblar el clau, diu que ha estat incapaç de desxifrar el missatge; vaja, que es considera inepte. I dóna a entendre que llegir alguna cosa que no estigui en el seu idioma li provoca un “atac” i el torna “ximple”. Per fer èmfasi en el poc nivell que demostra l’autor de la carta, afirma que només sap castellà excepte quatre coses mal dites en anglès o francès que, segons ell, són útils per lligar com “vu le vu cuxe avec mua sexua??”. Orgull de monolingüe, clar que sí! I el millor de tot: això ho signa una persona amb un cognom força català: Sarriá.

stats