SOCIETAT

Avis maltractats pels propis fills sense que ningú ho detecti

La Montserrat denuncia la negligència de l’administració davant els abusos continuats de la seva germana cap als seus pares

“M’han robat els pares, i a les meves filles els han robat els avis. I també m’han robat una germana perquè no han fet res per curar-la. És un fracàs de la societat”. El pare de la Montserrat va morir el 2008. Sis anys més tard, l’abril del 2014, ho va fer la seva mare, la Dolors, a l’Hospital de Mataró. Tenia 92 anys. Uns dies abans els serveis socials de Cabrera de Mar, on la mare vivia, van detectar que el llit on ella es passava bona part del dia estava “molt brut” i que havia sigut “mossegada a la cara” pels gossos que tenia a casa. A més, van comprovar que més enllà de la cuidadora que s’encarregava de la Dolors, hi havia un home, amb un “grau de discapacitat evident”, vivint al domicili. El 16 d’abril el metge de família que va visitar-la va detectar un “deteriorament sanitari generalitzat” i es va buscar un ingrés d’urgència a l’hospital, on cinc dies més tard va morir.

La Montserrat va denunciar el maltractament que la seva germana va fer als pares durant gran part de la seva vida, distanciant-la a ella dels progenitors i impedint-li que hi tingués un contacte regular. Però no només posa el focus en la germana, a qui considera una víctima més d’un sistema en què han fallat “els protocols de coordinació i prevenció”, sinó en tota l’administració, que mai va fer cas dels senyals d’alerta. Primer els dels seus pares, que havien denunciat el maltractament a la Guàrdia Urbana de Badalona, i posteriorment va ser ella mateixa qui, durant els últims 15 anys, va avisar diferents especialistes i administracions.

El novembre del 2005 la Montserrat va advertir una doctora de l’existència dels maltractaments. Era la metgessa de capçalera de Cabrera de Mar, on els seus pares havien anat a viure l’any 1990, a poca distància d’on residia la Montserrat. Un any més tard, l’any 2006, la filla va alertar els serveis socials de Badalona de la situació amb els seus pares i els maltractaments als quals els sotmetia la germana. Ells, donada la seva edat, van decidir retornar a Badalona per tornar-se a instal·lar a la que havia sigut casa seva, tot i que quan va morir el seu marit, la Dolors va tornar a Cabrera i va estar-s’hi amb una cuidadora.

Ningú ho detecta

El 2007 un psiquiatra del centre de salut mental d’adults de Badalona va establir que la germana patia “un trastorn de dependència alcohòlica de molts anys d’evolució” i com que convivia amb els pares, de més de 80 anys i als quals tenia “atemorits”, calia un “ingrés involuntari a una unitat de patologia dual”. Mai va passar.

Durant els últims anys de la seva vida, des que va enviduar, la Dolors va haver de passar múltiples vegades pel CAP Martí Julià i per l’Hospital Municipal de Badalona, depenent de Badalona Serveis Assistencials. Tal com es detalla en els informes mèdics, es van anar detectant situacions anòmales que no van servir per encendre l’alarma. El 2008, per exemple, una mossegada de gos a la cara, que es va repetir el 2012. Aquell mateix any la Dolors va explicar que tenia “problemes amb una filla” i estava “molt nerviosa”, un fet que ja havia comunicat un any abans i que va quedar reflectit en els informes: “problemes familiars importants”. Quan la Montserrat anava a casa de la seva mare, però, no la deixaven entrar.

En els informes que la Montserrat ha obtingut posteriorment, el 26 de març del 2008 hi ha una fitxa sota l’epígraf de “maltractament”. Però, per protecció de dades -li diuen-, no hi ha cap explicació del que va passar ni de com es va actuar: l’historial mèdic que li han donat està en blanc en aquest punt. Això sí, en el seguiment dels mesos posteriors es detalla que “vindrà a parlar amb assistència social pel problema familiar”.

Tot i aquests múltiples avisos, mai ningú va fer res. La Montserrat té molt clar que hi ha hagut una “negligència” molt gran per part de l’administració. Assegura que els seus pares, quan vivien amb la filla a Badalona, moltes nits havien de posar un moble darrere la porta de l’habitació per por, i la cuidadora de la Dolors havia explicat als serveis socials que la filla tenia “problemes greus amb l’alcohol” i “sovint” la trucava “beguda”.

Amb el seu pare, la Montserrat hi parlava i es veien cada dia, tenien una relació molt estreta, però amb la mare, a poc a poc, es va anar creant distància. “La mare no m’escoltava, perquè es pensava que jo volia tancar la meva germana a un centre”. Fins al punt que la Dolors va canviar el testament i va desheretar-la a ella i a les netes per deixar-ho tot a la germana: “No és un tema de diners, n’he perdut molts més intentant que es depurin responsabilitats i no tinc rancúnia a la meva germana, a ella també li han enfonsat la vida. Però no es pot permetre que es tractin així els avis”.