Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Un tast de gelat Ben glaçat

Aprofitant que el termòmetre cau en picat, avui us parlaré del gel i el glaç, i els seus derivats, que són una prova més que la sinonímia no és mai perfecta. Com en tot, però, la intuïció vacil·la i els...

image-alt

Pecats que porten la penitència

Alguns se sorprenen que sent corrector ompli l'imprès que altres emplenen , em creui amb algú en lloc d' encreuar-m'hi , tituli llibres que podria intitular i faci les coses al revés , i no pas a l'inrevés...

image-alt

Dinou maneres d'apretar sense fer mal

Demà el fred apretarà. Però en català no ens deixen apretar res. El verb apretar és un castellanisme històric que, de tan antic -el diccionari Labèrnia (1840) ja el recull-, el sentim ben nostre i se'ns fa...

Altres, d'altres i altres 'altres'

"N'hi ha moltes cadires" és un dels errors típics dels aprenents de català. Diuen un en que no toca i que ells associen a haver-hi . És un en que està molt emparentat amb el de que vèiem l'altre dia, però...

image-alt

Cau la mateixa pluja

Vaig aprofitar la nit del dia de Reis, quan petits i grans s'entretenen amb noves joguines, per anar a veure l'última pel·lícula d'Icíar Bollaín. L'autora d'inspirats films intimistes s'atreveix aquí amb...

Els imants també repel·leixen

El poderós imant que és el castellà per a tots nosaltres té dos pols: l'un atrau i l'altre re pel·leix. I dels efectes, també nocius, de la repulsió en parlem ben poc. Avui us en dono una mostra que infesta...

image-alt

Mentre ens deixin, el gust serà nostre

És època de mal de coll. Només cal veure els anuncis de la tele. Però allà, sovint, el mal de coll és mal de gola, una manera de dir-ho més paral·lela al dolor de garganta . La pressió, en aquest cas, és...

image-alt

Perdrem el 'que', "i qué?"

Una amiga em diu que el drama de "Que gran!" no és el gran sinó el que o, per ser més exactes, el qué . Us ho reservava per a un altre tast: aquest. D'aquí uns anys el que àton podria ser una raresa. De...

La 'petjada' que ens deixa la 'huella'

Tots intentem no viure en va, que la nostra vida deixi marca. D'aquesta marca en castellà se'n diu huella . De huella sempre en deixem, encara que sigui als calçotets. (D'aquesta, per cert, se'n diu llepet...

image-alt

Les virtuts del sexe invisible

El vesper del llenguatge sexista té en l'anomenat masculí genèric un dels ulls de poll més sensibles. A alguns lectors els sobta que escriguem la metge i la jutge però, en canvi, l'alcaldessa . És el mateix...

image-alt

A pesar, a penes, anit

Són tres formes catalanes antigues i vives. Indiscutiblement correctes. I, tanmateix, molts les sentim poc nostres: perquè no les diríem mai espontàniament i són paral·leles al castellà. Si es pogués...

Quan el peix gran es menja el gros

L'adjectiu gran té un sentit literal i un de figurat. En sentit literal, indica grandària, però a diferència de petit , és una grandària que només pot tenir dues dimensions: una plaça o un pis poden ser...

image-alt

La doble vida de "Que gran!"

Fa pocs anys el sentit d'aquesta frase era unívoc i indiscutible. Era el particular tempus fugit que dedicava l'àvia al nét. Però ara s'ha posat de moda entre els joves com una mena d'elogi burleta. I és...

image-alt

Ningú ens diu quan 'major' vol dir 'més gran'

Seguint l'actual normativa, puc traduir "Este es el mayor reto del país" per "Aquest és el major repte del país" per molt que la intuïció ens ho faci veure com un calc del castellà. En efecte, segons el...

image-alt

No li fa res, tant li fa, no n'ha de fer res

L'ús d' importar és ideal per mostrar com podem reforçar la identitat del català sense estrafer-lo: discriminant positivament aquelles formes que, a més de ser diferents de les castellanes, eren fins fa ben...

image-alt

¿Petem la xerrada o la fem petar?

Les coses cauen però no podem caure una cosa, l'hem de fer caure . En canvi, tot i que també ressalten , no és tan clar que no puguem ressaltar-les . Com tampoc ho és que no puguem avortar un projecte o...

Ací navego a rem, allí ho farem a vela

En aquests dies de regals apressats que ompliran les cases de rampoines (ara en diuen pongos ), deixeu-me suggerir-vos una petita meravella: Les cançons tel·lúriques de Roger Mas. Si és veritat que pagar...

image-alt

Tuitejar assegut a la tassa del vàter

El català escriu futbol , el castellà fa fútbol, en portuguès és futebol i en francès football.Cada llengua adapta els estrangerismes a la seva manera. En català tendim a l'ortografia transparent, que...

image-alt

Algunes de les nostres "errades habituals"

L'ARA no pot aspirar a tenir la qualitat lingüística d'un llibre. És una cursa diària amb esprint final i, tot i saber-nos molt de greu, alguna falta se'ns escapa. De vegades, però, ens suposen massa...

image-alt

Les metàfores poden ser traïdores

Un vell acudit antifranquista assegurava que el dictador va dir en una inauguració de pantà: "Estábamos al borde del abismo, pero ahora hemos dado un paso adelante".L'acudit em va venir al cap l'altre dia...

Quan la calenta arriba abans que la freda

La nadala del Suprem és difícil d'ignorar. Ja teníem damunt l'escalfapanxes les quatres felicitacions que no captura la xarxa digital (i com l'adoren els carters!), i amb la grossa arriba aquest "Felices...

image-alt

"Vós sí que esteu ben disfrutat!"

Raons complexes fan que canviar el que sempre hem dit pel que no hem dit mai de vegades sigui fàcil i d'altres molt difícil. Vèiem l'altre dia exemples del primer cas: bústia, entrepà i gespa. I avui en...

image-alt

"Passa'm el blat de moro torrat"

Sóc dels ingenus que encara es pensen que la llei del cinema tirarà endavant, i que el català ha d'estar preparat per assaltar els multicinemes: el doblatge dels films, esclar, però també tot el que hi va...

image-alt

Vocabulari erudit a 'La Marató'

Sembla lògic que de lògic fem lògica i no pas logica , com de músic fem música i no pas musica . De fet, en la llengua popular existia music i també musica . Jo encara tinc un os de la musica. Per la...

image-alt

¿Està ben escrit això que he escrit?

Si poseu la frase del títol davant els ulls de molts catalans, simplement us diran: "En català el signe interrogatiu no es posa al davant". Què hi diuen els experts? Fabra aconsella posar el signe...

image-alt

Atrapats en la web... O era el web?

Un lector es queixa que escriguem "a la web". En català normatiu, diu, "és a la pàgina web, al lloc web, o bé al web". Ja ho vaig dir i ho repeteixo: la normativa és un referent; no és mai un llibre...

image-alt

Un altre Nadal amb llars sense foc

En aquests dies de fred intens, entenem millor que mai la importància del foc per a la família: del fogar, de la llar, del foc a terra, de l'escalfapanxes. Tant fogar com llar també volen dir,...

image-alt

Quan el futur es fa present

El català d'avui tendeix al minimalisme. Les noves tecnologies ens condemnen a ser emissors de contactes fugissers, a dir-ho tot en quatre paraules. Tot es fa present perquè sempre hi som. Les paraules...

image-alt

'Sine labe originali concepta'

Cada any, pel pont de la Puríssima, prenc el pols a la minvant cultura religiosa a través de l'opinió publicada. És rar l'any que algú, fent un enginyós joc de paraules entre la Immaculada Concepció i la...

image-alt

Una cita diària amb citació inclosa

En aquest curiós país el semianalfabetisme normatiu conviu amb una forta adhesió a la norma. Sorprèn i fins i tot escandalitza que un mitjà exerceixi el dret -que és, de fet, deure- de transgredir la norma...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | Següent >