
Un tast de català |
Pecats que porten la penitència
Alguns se sorprenen que sent corrector ompli l'imprès que altres emplenen , em creui amb algú en lloc d' encreuar-m'hi , tituli llibres que podria intitular i faci les coses al revés , i no pas a l'inrevés...

Un tast de català |
Dinou maneres d'apretar sense fer mal
Demà el fred apretarà. Però en català no ens deixen apretar res. El verb apretar és un castellanisme històric que, de tan antic -el diccionari Labèrnia (1840) ja el recull-, el sentim ben nostre i se'ns fa...
Un tast de català |
Altres, d'altres i altres 'altres'
"N'hi ha moltes cadires" és un dels errors típics dels aprenents de català. Diuen un en que no toca i que ells associen a haver-hi . És un en que està molt emparentat amb el de que vèiem l'altre dia, però...

Cau la mateixa pluja
Vaig aprofitar la nit del dia de Reis, quan petits i grans s'entretenen amb noves joguines, per anar a veure l'última pel·lícula d'Icíar Bollaín. L'autora d'inspirats films intimistes s'atreveix aquí amb...
Un tast de català |
Els imants també repel·leixen
El poderós imant que és el castellà per a tots nosaltres té dos pols: l'un atrau i l'altre re pel·leix. I dels efectes, també nocius, de la repulsió en parlem ben poc. Avui us en dono una mostra que infesta...

Un tast de català |
Mentre ens deixin, el gust serà nostre
És època de mal de coll. Només cal veure els anuncis de la tele. Però allà, sovint, el mal de coll és mal de gola, una manera de dir-ho més paral·lela al dolor de garganta . La pressió, en aquest cas, és...

Un tast de català |
Perdrem el 'que', "i qué?"
Una amiga em diu que el drama de "Que gran!" no és el gran sinó el que o, per ser més exactes, el qué . Us ho reservava per a un altre tast: aquest. D'aquí uns anys el que àton podria ser una raresa. De...
Un tast de català |
La 'petjada' que ens deixa la 'huella'
Tots intentem no viure en va, que la nostra vida deixi marca. D'aquesta marca en castellà se'n diu huella . De huella sempre en deixem, encara que sigui als calçotets. (D'aquesta, per cert, se'n diu llepet...

Un tast de català |
Les virtuts del sexe invisible
El vesper del llenguatge sexista té en l'anomenat masculí genèric un dels ulls de poll més sensibles. A alguns lectors els sobta que escriguem la metge i la jutge però, en canvi, l'alcaldessa . És el mateix...

Un tast de català |
A pesar, a penes, anit
Són tres formes catalanes antigues i vives. Indiscutiblement correctes. I, tanmateix, molts les sentim poc nostres: perquè no les diríem mai espontàniament i són paral·leles al castellà. Si es pogués...
Un tast de català |
Quan el peix gran es menja el gros
L'adjectiu gran té un sentit literal i un de figurat. En sentit literal, indica grandària, però a diferència de petit , és una grandària que només pot tenir dues dimensions: una plaça o un pis poden ser...

Un tast de català |
La doble vida de "Que gran!"
Fa pocs anys el sentit d'aquesta frase era unívoc i indiscutible. Era el particular tempus fugit que dedicava l'àvia al nét. Però ara s'ha posat de moda entre els joves com una mena d'elogi burleta. I és...

Un tast de català |
Ningú ens diu quan 'major' vol dir 'més gran'
Seguint l'actual normativa, puc traduir "Este es el mayor reto del país" per "Aquest és el major repte del país" per molt que la intuïció ens ho faci veure com un calc del castellà. En efecte, segons el...

Un tast de català |
No li fa res, tant li fa, no n'ha de fer res
L'ús d' importar és ideal per mostrar com podem reforçar la identitat del català sense estrafer-lo: discriminant positivament aquelles formes que, a més de ser diferents de les castellanes, eren fins fa ben...

Un tast de català |
¿Petem la xerrada o la fem petar?
Les coses cauen però no podem caure una cosa, l'hem de fer caure . En canvi, tot i que també ressalten , no és tan clar que no puguem ressaltar-les . Com tampoc ho és que no puguem avortar un projecte o...
Un tast de català |
Ací navego a rem, allí ho farem a vela
En aquests dies de regals apressats que ompliran les cases de rampoines (ara en diuen pongos ), deixeu-me suggerir-vos una petita meravella: Les cançons tel·lúriques de Roger Mas. Si és veritat que pagar...

Un tast de català |
Tuitejar assegut a la tassa del vàter
El català escriu futbol , el castellà fa fútbol, en portuguès és futebol i en francès football.Cada llengua adapta els estrangerismes a la seva manera. En català tendim a l'ortografia transparent, que...

Un tast de català |
Algunes de les nostres "errades habituals"
L'ARA no pot aspirar a tenir la qualitat lingüística d'un llibre. És una cursa diària amb esprint final i, tot i saber-nos molt de greu, alguna falta se'ns escapa. De vegades, però, ens suposen massa...

Un tast de català |
Les metàfores poden ser traïdores
Un vell acudit antifranquista assegurava que el dictador va dir en una inauguració de pantà: "Estábamos al borde del abismo, pero ahora hemos dado un paso adelante".L'acudit em va venir al cap l'altre dia...
Un tast de català |
Quan la calenta arriba abans que la freda
La nadala del Suprem és difícil d'ignorar. Ja teníem damunt l'escalfapanxes les quatres felicitacions que no captura la xarxa digital (i com l'adoren els carters!), i amb la grossa arriba aquest "Felices...

Un tast de català |
"Vós sí que esteu ben disfrutat!"
Raons complexes fan que canviar el que sempre hem dit pel que no hem dit mai de vegades sigui fàcil i d'altres molt difícil. Vèiem l'altre dia exemples del primer cas: bústia, entrepà i gespa. I avui en...

Un tast de català |
"Passa'm el blat de moro torrat"
Sóc dels ingenus que encara es pensen que la llei del cinema tirarà endavant, i que el català ha d'estar preparat per assaltar els multicinemes: el doblatge dels films, esclar, però també tot el que hi va...

Un tast de català |
Vocabulari erudit a 'La Marató'
Sembla lògic que de lògic fem lògica i no pas logica , com de músic fem música i no pas musica . De fet, en la llengua popular existia music i també musica . Jo encara tinc un os de la musica. Per la...

Un tast de català |
¿Està ben escrit això que he escrit?
Si poseu la frase del títol davant els ulls de molts catalans, simplement us diran: "En català el signe interrogatiu no es posa al davant". Què hi diuen els experts? Fabra aconsella posar el signe...

UN TAST DE CATALÀ |
Atrapats en la web... O era el web?
Un lector es queixa que escriguem "a la web". En català normatiu, diu, "és a la pàgina web, al lloc web, o bé al web". Ja ho vaig dir i ho repeteixo: la normativa és un referent; no és mai un llibre...

UN TAST DE CATALÀ |
Un altre Nadal amb llars sense foc
En aquests dies de fred intens, entenem millor que mai la importància del foc per a la família: del fogar, de la llar, del foc a terra, de l'escalfapanxes. Tant fogar com llar també volen dir,...

UN TAST DE CATALÀ |
Quan el futur es fa present
El català d'avui tendeix al minimalisme. Les noves tecnologies ens condemnen a ser emissors de contactes fugissers, a dir-ho tot en quatre paraules. Tot es fa present perquè sempre hi som. Les paraules...

UN TAST DE CATALÀ |
'Sine labe originali concepta'
Cada any, pel pont de la Puríssima, prenc el pols a la minvant cultura religiosa a través de l'opinió publicada. És rar l'any que algú, fent un enginyós joc de paraules entre la Immaculada Concepció i la...

UN TAST DE CATALÀ |
Una cita diària amb citació inclosa
En aquest curiós país el semianalfabetisme normatiu conviu amb una forta adhesió a la norma. Sorprèn i fins i tot escandalitza que un mitjà exerceixi el dret -que és, de fet, deure- de transgredir la norma...
UN TAST DE CATALÀ |
Amb la que està caient
És segurament la frase més idiomàtica per expressar la magnitud de la crisi.Idiomàtica en castellà, esclar, perquè en català és més aviat un calc. Què ens la fa aliena? Una mica tot, però la incorrecció és...