Opinió 14/11/2015

Va ser un divendres

A banda de veure com vuit persones es poden passejar carregats d’explosius i de metralletes al bell mig d’una ciutat vigiladíssima, la innocència de les víctimes d’aquests atacs indigna

i
Alfred Aurenche
1 min

Normalment, els dissabtes al matí són sinònims de ressaca per als que han sortit la nit del divendres. Avui, però, el mal de cap no té res a veure amb l’alcohol i els 'Efferalgan' no tenen cap efecte. Menys d’un any després dels atemptats de París, la barbàrie ha tornat als carrers de la ciutat, transformant la capital en una "zona de guerra".

En la seva creuada contra Occident, l’Estat Islàmic ha tornat a escollir París. Els objectius eren clars: atacar l’oci i la cultura en el moment on tot país es relaxa amb els amics al voltant de quatre birres per desconnectar de la dura setmana de feina.

Les víctimes buscades no eren dibuixants de renom ni comunitats definides. Era gent com vosaltres i jo. A banda de veure com (almenys) vuit persones es poden passejar carregats d’explosius i de metralletes al bell mig d’una ciutat vigiladíssima, la innocència de les víctimes d’aquests atacs indigna.

Transmetre la por com sigui, era l'única pauta definida. El divendres nit, busquem escapar-nos una estona de la brutalitat d’aquest planeta, ja sigui anant a deixar-se la veu en un concert dels 'Eagles of Death Model' al Bataclan, cridant gols a l'Stade de France, o compartir records amb amics sopant al 'Petit Cambodge'. Però per a aquestes 128 (de moment) persones, la brutalitat de la qual pensaven escapar, se’ls ha endut, sense avisar. Tristor infinita. La pitjor ressaca s’allargarà, en dies que es preveuen foscos.

stats