Tenint la gent, les raons i l'estat d'ànim. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

Just avui som a mitja campanya electoral de les espanyoles del dia 20. I un balanç provisional podria ser aquest:

Rajoy i el PP van al davant de les enquestes, perdran la majoria absoluta i necessitaran que algun partit s’abstingui, probablement Ciutadans, per a la investidura. Però tot i la patacada, encara sembla una factura raonable si tenim en compte les retallades, la corrupció i aquest estrany candidat anomenat Rajoy, Rajoy convertit ja en una caricatura d’ell mateix, el candidat de províncies, més analògic que ‘Cine de barrio’, que va pel món amb cara de “i la europea?”. I que el gest més natural que se li recorda és el calbot al seu fill el dia que van anar a la ràdio a comentar un partit del Madrid.

On sonen totes les alarmes és al PSOE. Ningú està en condicions d’assegurar si quedarà segon, tercer o fins i tot quart. Amb tot el que arrossega el PP i Sánchez no ha sabut construir una alternativa

Ciutadans ha anat de més a menys. Algunes teles, i alguns diaris amb connivència, per força, de la capital, l’han encimbellat fins a presentar-lo com a l’àngel regenerador. Semblava que arribaria al 20-D a cavall de l’entusiasme nacional. Però, de moment, no sembla aprofitar l’onada que li han creat. Tot i així farà una gran resultat.

Pablo Iglesias, una altra incògnita. És un valor volàtil. Fa mesos era molt fort, fa setmanes era més fluix, i ara... doncs ara guanya debats. Però aconseguirà alguna cosa més que la quarta posició? Iglesias cita Colau al minut final del debat i manté la promesa d’un referèndum a Catalunya perquè sap que aquí hi té un gran graner de vots.

Mentrestant, el sobiranisme sembla que faci una campanya arrossegada. Continua sense somriure. I sense respondre una pregunta molt senzilla que mobilitzaria el vot. Perquè hi van, a Madrid, si estàvem desconnectant? Homs diu que hi va a pactar la independència. Amb qui? Quan? Rufián diu que hi va a defensar la República. Quina República? Si encara no tenim ni Govern i haurà costat més de tres mesos poder investir un candidat –això, si no repetim les eleccions–. L’electorat de Junts pel Sí ha de triar entre Esquerra i Democràcia i Llibertat, perquè Convergència ja no s’hi presenta... I la CUP, tampoc. La campanya del sobiranisme no pot entusiasmar ningú. És difícil explicar-se una gestió tan pobra d’un èxit tan notable com 48% de vots pel ‘sí’ i una majoria absoluta al Parlament.

Pot canviar alguna cosa la pròxima setmana? Hauria de canviar. Primer, que en la darrera setmana de campanya tothom arrisca. I després, perquè encara que el sobiranisme no tenia una victòria inapel·lable, tenia la gent, el carrer, les raons i l’estat d’ànim. I això no es por regalar.