OPINIÓ

Si Ciceró aixecàs el cap

Si avui Ciceró, més de dos mil anys després de la seva mort, aixecàs el cap de la seva tomba, segur que pensaria que no ha passat el temps. Fins i tot s’atreviria a desdir-se de la seva famosa cita "historia magistra vitae" ("la història és la mestra de la vida"). I és que, en moments tan convulsos per a la Cosa Pública, poc hem après d'un dels genis polítics i literaris més grans que donà Roma al segle I aC. Qui ho sap bé és Philip Freeman, professor nord-americà d'Història Clàssica, autor del llibre 'Cómo gobernar un país. Una guía antigua para políticos modernos' (Ed. Crítica). Es tracta d'una selecció dels passatges més emblemàtics de l'obra ciceroniana centrada a atacar la corrupta República romana.

"No hi ha –escrigué Ciceró– vici més execrable que la cobdícia, sobretot entre els pròcers i els qui governen la nació, doncs servir-se d'un càrrec públic per a l'enriquiment personal resulta no ja immoral, sinó criminal i abominable". Avui aquest retret deixa en evidència antics personatge honorables, ja manifestament corruptes per a la justícia, com Luis Bárcenas, Rodrigo Rato o Jaume Matas. El polític romà tenia clar quin era l'Estat ideal: "és aquell en el qual els millors cerquen la glòria i l'honor i eviten la ignomínia i el descrèdit, i, si no fan el mal, no és tant per por dels càstigs que imposen les lleis com per la  vergonya que ha donat a l'home la naturalesa i que ens fa témer la crítica justificada". Un altre avís per a navegants.

Per sort la política ja s'ha començat a orejar amb la irrupció de noves formacions que es disposen a trencar el gangrenós bipartidisme. La foto de la recent presa de possessió dels seus representants al Congrés dels Diputats és prou reveladora. Els partits de la casta s'han vist descol·locats per la nova estètica d'uns antagonistes a qui abominen amb la satànica etiqueta d''antisistema', com si ells no s'haguessin preocupat prou de carregar-se el nostre sistema d'estat del benestar. Les 'rastes' incomoden massa a corbates i americanes, tradicionals símbols de puresa i honestedat, avui més que qüestionats.

Encara és massa prest per valorar si els nous actors polítics estaran a l'altura de les expectatives creades amb el seu 'empoderament ciutadà'. Ja diuen que de governar se n'aprèn governant. Caldrà tenir en compte l'opinió del periodista català Francesc-Marc Álvaro sobre què és un bon governant. Així ho explicava recentment en un dels seus escrits a 'La Vanguardia': "La primera i pitjor de totes les corrupcions és la incompetència, però l'incompetent no genera tanta indignació com el que fica la mà a la caixa, potser perquè els seus efectes formen part d'un paisatge general d'inoperàncies i mediocritats".

Ciceró ja va ficar el dit dins la nafra de la corrupció del seu temps. El 63 aC, essent cònsol, davant del Senat denuncià el noble Luci Sergi Catilina de preparar una conspiració per aconseguir el poder. "Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" ("Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?"), li etzibà. L'historiador Sal·lusti descrivia amb les següents paraules l'ambient corrupte que presidí aquella conjuració: "Així doncs, primer va créixer l'avidesa de diners, després la de poder: això fou quasi la font de tots els mals. En efecte, l'avarícia subvertí la confiança, l'honradesa i les virtuts restants; en el seu lloc féu sortir la supèrbia, la crueltat, menysprear els déus, considerar venals totes les coses. L'ambició obligà molts mortals a tornar-se falsos […]".

A pesar d'haver estat assenyalat per Ciceró, Catilina continuà amb els seus plans. Un any després, però, seria mort juntament amb la resta de conspiradors. La decisió d'aquell assassinat, presa de manera unilateral, no va agradar gens a l'oligarquia de l'entorn del cònsol romà, que, al cap de cinc anys, un cop deixat el càrrec, fou enviat com a càstig a l'exili. En tornar, el 43 aC la veu de Ciceró es tornà a alçar contra un altre polític ple de vanitat, Marc Antoni, que pretenia proclamar-se successor del difunt Juli Cèsar.

El nostre cicerone pagà car el seu atreviment. Fou executat enmig d'un gran escarni públic, i quedaren exposats en el fòrum el seu cap i les seves mans. En la ment de molts del seus conciutadans retronava una altra de les seves cèlebres frases que pronuncià contra Catilina: "O tempora! O mores!" ("Quins temps aquests! Quins costums!"), tota una crítica a la corrupció de la seva època. Avui, amb tantes esperances col·lectives generades, els nous polítics farien bé de llegir Ciceró per no perdre el nord.

www.antonijaner.com

Més continguts de

El + vist

El + comentat