OPINIÓ

El que espera un manacorer de la nova IB3

Per a un manacorer com jo, el principal defecte d’un felanitxer procedirà sempre de la seva essència més pregona, de la seva naixó, del seu poble d’escaleres, de somriures cínics i sarcasme indissimulat, de la seva parla mallorquina antisistema. I cínics i sarcàstics, no ho oblidem, només ho poden ser els vius. Diuen les estadístiques populars que l’índex més alt d’usuaris del servei públic de psiquatria per població el té Felanitx. És l’impost que han de pagar els esclaus de la sensibilitat, la intel·ligència superior i la creativitat desbocada. Fora verbes: miraré, avui que em propòs de parlar d’un felanitxer, d’abstreure’m de la meva condició i que si de dins les meves coves portenyes ha de sortir cap perla nacarada, procuraré que sigui natural i vertadera, i no impostada com ho són les manacoreres.

Ha estat notícia aquests dies, com ja sap el lector amable i informat, que Andreu Manresa ('Timpano' a Felanitx, fill de batle) serà el nou director general de la cadena pública IB3. Conegut i reconegut per la majoria dels mortals mallorquins que volen estar informats com el corresponsal del diari El País a Mallorca, Manresa ha desenvolupat una tasca de periodisme valent i sensible alhora i hem de suposar que si ha tengut alguna servitud al llarg de la seva longeva carrera, ha estat més emocional o ideològica que d’altra casta. Ideològicament transversal entre la progressia i la identitat, Manresa ha cultivat també una prosa periodística delicada que li ha conferit un estil propi i molt personal. El cas és que ja aquests dies, com és molt natural, han sortit tuits, i piulades i posts que no eren de planxar cantant les meravelles o gratant hemeroteques per retreure declaracions indecoroses al nou director. Jo esperaré. A Manresa se li ha girat feina i hem de vetlar bé com s’hi posa i com l’administra. Per als qui pensam i vivim en clau nacional catalana, IB3, des del dia que va néixer, ha estat una busca dins l’ull. Puc anar errat, però a mi em sembla una obvietat que l’ens va ser creat per mirar de menjar terreny a TV3, cosa que, poc o molt, i amb l’impuls o la connivència d’uns i altres governs que hem anat tenint o patint, s’ha aconseguit. I encara així, per paga, ens han retirat la visió de la TV3 vertadera (veim la mateixa que els estrangers a través dels satèl·lits), i la visió completa dels seus altres canals, com el 3/24 o el 33. I tota aquesta ridiculesa, en el temps de la llibertat superior que semblava suposar la transmissió de continguts per internet. Però bé, no és d’això del que volia parlar, sinó del que esper que pugui fer el periodista Manresa al capdavant de l’ens televisiu autonòmic. Vegem, doncs, quines poden ser les seves escomeses principals:

La primera: normalitat lingüística. De forma indiscutible, venint del govern que ve, i tornant contra el govern que va, IB3 s’ha d’emetre de forma completa en llengua catalana. I ho ha de fer, a més, en una llengua catalana normativa, estàndard, pulcra i digna. Ja sé que alguns em parlaran de registres i d’usos relaxats ara i adés. D’acord. Però qui em vulgui entendre ja m’haurà entès.

La segona: normalitat nacional. S’ha d’haver acabat, sense enrevolts, que la mallorquinitat sigui representada pel vell, pel foraviler, pel qui no té lletra o pel qui flastoma. Aquesta és una part de la mallorquinitat residual, fins i tot diria que moribunda, i que és a anys llum dels qui vivim la nostra identitat en el dia a dia amb la més absoluta de les normalitats i modernitats.

La tercera: independència i pluralitat. Costa, ho sé, deixar entrar a rotlo els teus rivals quan ets tu qui té la paella pel mànec. Però s’ha de fer. S’ha de ser capaç de reflectir la realitat política de l’illa, plural i diversa, sense perdre mai de vista que la televisió ha de maldar per refermar el nostre sentiment diferencial identitari.

La quarta: enfortiment de la identitat illenca defugint la balearitat. Deu haver reparat l’amic lector que he parlat de mallorquins i de mallorquinitat. Com a canal autonòmic, la nova IB3 haurà de respectar el sentiment exclusiu illenc, d’illa per illa, vull dir. Amb desconnexions territorials, amb estudis propis, amb periodistes propis a cadascuna de les illes. Res no molesta i destrempa més els menorquins, els eivissencs i els formenterers, que veure que les coses els les fan des de la centralista Mallorca.

I la cinquena: reciprocitat transparent i empàtica amb TV3. No sols ens hem de deixar veure els uns als altres, sinó que hem de col·laborar colze amb colze per construir un espai televisiu nacional que transcendeixi l’esquarterament actual. No competim, sinó que convivim i, més encara, construïm.

Aquesta llista és el que a mi, i esper que a molts, ens agradaria. Si res de tot això no pot esser, que la tanquin.

I una darrera comanda a n’Andreu de Can Timpano: que badi bé les orelles, perquè a IB3 n’hi ha que, entre moltes d’altres coses, no fan les es obertes, i no és perquè siguin de Felanitx...

Més continguts de

El + vist

El + comentat