Una victòria clara i molta feina a fer

U. L’independentisme ha guanyat de forma clara amb una participació històrica i en unes eleccions inequívocament plebiscitàries. Ha guanyat malgrat la banca, Foment, la Junta Electoral, el TC, alguns amos coaccionadors, un 80% de mitjans en contra, el joc brut de Fernández Díaz, les mentides de Margallo, SCC aterrint els avis de forma indigna i els favors que Espanya haurà de tornar a Obama, Merkel i Cameron.

Dos. Si algú es preguntava què cotitza Duran i Lleida lluny dels despatxos foscos del poder i a la claror del dia, ja ho sap: res. Zero.

Tres. Si algú dubta de si guanyen els poders fàctics o el carrer, que es miri aquest marcador: CUP 10 - Unió 0.

Quatre. El sacrifici d’Iniciativa de renunciar a les sigles i part de l’ànima i subordinar-se a Pablo Iglesias li ha fet perdre dos diputats. S’ho hauran de fer mirar.

Cinc. Ciutadans es dispara, aglutina l’unionisme i vexa el PP, que passa a ser residual, insignificant. Catalunya és tan poc espanyola que el partit que té majoria absoluta a Madrid i tot el poder econòmic paraestatal al seu servei aquí és el penúltim.

Sis. Que el PSC celebri 16 diputats i ser tercers com un èxit, i en el fons tinguin raó de celebrar-ho, indica que a prop de l’abisme és aquest partit que havia sigut la frontissa i aspirava a guanyar i ara es conforma a sobreviure.

Set. L’independentisme està legitimat per avançar, aquesta és una victòria de la gent mobilitzada. I obliga a continuar treballant per fer el projecte més inclusiu i sumar aquests vots que els mitjans espanyols comptaran tramposament entre els no però que poden ser un sí en el referèndum legal que ara queda clar que arribarà.