image-alt

DANIEL ROMANÍ

La força de l’aigua que serra, fa farina i electricitat

Enfilo tranquil·lament la Vall Ferrera per arribar fins al petit poble pallarès d’Àreu, situat a més de 1.200 metres d’alçada. Aquesta és una de les rutes més habituals per accedir a la Pica d’Estats, però...

El prestigi del ferro d’Andorra

Així que passo la frontera, em criden l’atenció els anuncis del Banc de Sabadell d’Andorra i de l’establiment de restauració Viena, també fundat a Sabadell. Vaig bé de temps i m’aturo en un cafè. Uns...

La icona de la Revolució Industrial, al cor del Pirineu

No sé si queden gaires màquines Mule Jenny al món. Suposo que deuen ser als grans museus. Amb alguna excepció... Quina sorpresa trobar-me aquesta primitiva màquina de filar, inventada l’any 1779 per Samuel...

Quan el carbó s’utilitzava per al tren i la indústria

No crec que l’enderroquin, la central tèrmica de Cercs, que va tancar fa pocs anys, el 2011. El patrimoni industrial és cada cop més valorat, malgrat que en alguns llocs pugui espatllar el natural. De...

Un formiguer per extreure clorur de potassi

Les mines de sal poloneses de Wieliczka, el primer element industrial que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1978, reben cada any 1,7 milions de visitants. A Catalunya no hi ha cap...

L’epicentre de la cinteria, “les joies dels pobres”

“És una feina ben entretinguda, passar fils per aquests telers tan antics. Cal passar-los per uns pintets (una mena de pues; el nom ve de pintes )”, em diu Miquel Perramon, que sempre que l’hi demanen acut...

A Igualada sempre han tingut la pell molt fina

De cada classe d’animals sempre n’hi ha un que sembla que s’hagi quedat enrere en l’evolució. Dels rèptils potser seria la tortuga; dels peixos, el rap, i dels amfibis, la granota. Fins i tot el roc-roc-roc...

Un museu que fa un bon paper

El paraigua sempre m’ha semblat un objecte antipàtic. Sí, ja sé que és útil, i permet que no arribis moll com un ànec a un lloc de compromís, i així no has de demanar si tenen unes sabates de recanvi. Però...

500 anys de vinyes a can Codorníu

“Vaig començar a treballar a Codorníu quan tenia 14 anys, com a vailet, que en deien, fent feinetes com portar el càntir ple d’aigua als treballadors, netejar, escombrar, traslladar les llates [fustes per...

La ‘casa gran’ de la vida moderna

Sembla que fa quatre dies que són amb nosaltres, els cotxes elèctrics... i n’hi ha des dels inicis de l’automòbil, fa més d’un segle. Soc davant d’un vehicle de rodes força grans i primes, una mena de capsa...

Un museu (sostenible) a tot gas!

"Ah, sí, els típics museus que visiten les escoles”, em diu un amic quan li comento que aquest estiu em dedico de ple a donar a conèixer els principals actius del nostre patrimoni industrial. De la manera...

Un museu per saber d’on ve l’aigua de l’aixeta

La majoria de famílies tenim més lligams amb empreses on han treballat avantpassats nostres que no amb castells o palaus. Aquest és un dels motius pels quals el patrimoni industrial ens genera una atracció...

Dos forns d’ampolla on congeniaven fang i foc

La mare va estudiar ceràmica a l’Escola Massana. I el pare, piano. A casa hi havia interès per les activitats artístiques. De tots els germans, una de les que han conreat més l’art és la gran, la Mons. Quan...

De fàbrica de filats a fàbrica de coneixement

He sentit a parlar d’un indret, al Pirineu lleidatà, concretament a la Vall Fosca, on fa cosa d’un segle van construir un edifici de cartró que havia de ser efímer i diuen que continua dret. Hi aniré d’aquí...

Una fàbrica amb estrella

Us imagineu la canícula sense cervesa? És una de les begudes que fa més estiu, amb molta història i històries. Els qui tenen més per explicar-ne són els de la Damm. Em dirigeixo a l’Antiga Fàbrica, situada...

Un palau del ferrocarril des del 1929

Recordo quan fa anys vaig agafar en més d’una ocasió el tren des de l’Estació de França per anar a París i altres destinacions europees. Avui em dirigeixo a aquesta estació històrica per agafar-ne un que va...

L’anís més famós i els Aromes de Montserrat

Estem envoltats de faltes i hi convivim. Amb les efímeres, i també amb les permanents. Com la que hi ha a l’etiqueta de l’ampolla d’Anís del Mono: “ Destillación especial ”, amb ll. Originàriament es va...

Temple del vapor i de l’aigua

L’escola fa una feina ingent en el foment de la consciència, encara molt millorable, de respecte pel medi ambient. No només a les aules, sinó també amb visites culturals. Han fet tantes sortides a llocs...

Un enginyós, i antiquat, sistema de comunicació

Tinc uns quants familiars escampats pel Vallès, però cap a Montornès. Res d’interès hi trobaràs a Montornès, diran alguns. Però s’equivoquen: té elements patrimonials de totes les èpoques, com ara un poblat...

La indústria dels mitjons, dels pijames... i dels sacs de patates

Recordo que en sortíem amb un munt de capses de cartró, d’aquells magatzems d’Arenys de Mar. Capses plenes de roba fora de temporada: mitjons, banyadors, roba interior, pijames... Jo em preguntava com era...

“No toqueu res més!”, que això és cultura

“Vus aquest tub de ferro tallat?”, em diu el Marcel·lí. Em costa de veure’l, entre tants ferros... Me l’assenyala: “Aquí hi havia un manòmetre que marcava la pressió d’aquesta caldera, però van tallar el...

La catedral del gel

“Castellterçol és la millor mamella de gel que es pot trobar. L’únic poble a una nit de Barcelona on hi glaça cada dia”, llegeixo a Argelagues, de Gemma Ruiz. Cal situar aquesta descripció, esclar, força...

Una farinera modernista que ara fabrica artistes

Què hi fan una sèrie de porquets esculpits a l’exterior d’aquest gran edifici modernista de Vic?, em pregunto en veu alta. “És que va ser construït per acollir una fàbrica d’embotits. I va ser-ho durant uns...

Amb bici per la riba del Ter més industrial

No recordo gaires detalls de la meva infantesa. Si compto amb els dits de les mans els noms dels profes de l’escola, me’n sobren. No recordo moments que acostumen a ser extraordinaris d’un infant, com el...

Borgonyà, la colònia dels ‘inglesos’

Així que arribo a Borgonyà la primera sensació en sortir del cotxe és que és una colònia “benestant”. Per als obrers deuria ser tot un privilegi residir en casetes unifamiliars, de planta baixa, en un...

Bitlles de teler, escacs... I girafes!

La paraula torner alguns l’associem ràpidament a la ceràmica. Però hi ha molts altres tipus de torners. Els de fusta, per exemple. “És un dels oficis més antics de la història, el de torner de fusta; a més,...

De quan picàvem ferro calent

Com si haguessin marxat fa una estona i haguessin deixat les eines al seu lloc. Aquesta és la sensació quan s’entra en aquest cau del cor de Ripoll que acull la que és, sens dubte, la farga més ben...

La increïble evolució del cotxe al segle XX

“I funcionen?” “Tots!”, em respon Salvador Claret. “De tant en tant els portem a passejar. Per això ens cal conèixer com funciona cadascun, i alguns, els més antics, els hem de greixar manualment abans de...

La melodia de la màquina de vapor

No pot fer melodies, la bateria, però quina diversitat de sons i ritmes pot arribar a construir! Hi penso tot escoltant els sons que emet la màquina de vapor de l’antiga fàbrica tèxtil Burés, amb la fressa...

Una fàbrica on hi havia (i hi ha) de tot

Hi ha un grup de tres persones, un de quatre i un de set conversant animadament en diferents taules d’aquest centre cívic. Em pregunto què uneix cada grup, i em diverteixo imaginant-ho. No sembla que siguin...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >