Daniel Romaní

Daniel Romaní

Visita a les muralles de medievals de Besalú: com capes de ceba

Hi ha pobles que sí que estan preparats per al turisme. Com Besalú. No només perquè trobo que està molt endreçat, sinó per un altre element gens menor: té un aparcament força gran a l’entrada, a tocar del...

Visita al Castell de Sant Ferran: en el túnel del temps, la guerra subterrània

“La clau era aguantar”, em diu Joan Manuel Alfaro Gil.“Resistir mesos sense que entrés l’atacant”, hi afegeix. Se sap que durant la invasió napoleònica van assetjar aquesta fortalesa més de 10.000 soldats...

Visita a la Ciutadella de Roses: un viatge a peu per 25 segles d’història

“¿Saps per què les àmfores acaben en punxa?”, em pregunta la Roser. “Per poder-les clavar a la sorra”. “I als barcos, com les duien?”, pregunto ara jo. “Grecs i romans també hi posaven sorra, als barcos,...

Visita al castell de Sant Salvador de Verdera: un vaixell que intenta navegar terra endins

“Ja ho veuràs: quan comencem a cansar-nos ja hi haurem arribat”. M’ho diu la Sònia Masmartí quan iniciem la pujada al castell de Sant Salvador de Verdera des del monestir de Sant Pere de Rodes, una de les...

Castell de Peralada: històries de col·leccionistes d’abans que fos casino

Sempre m’ha fascinat el personatge de Frederic Marès i Deulovol, cognom que m’evoca el de Deulofeu, equivalent a l’Expósito castellà. De petit, Marès, a l’hora d’esmorzar, a l’escola, tot i que...

Visita al castell de Requesens: què en fem, d’un castell medieval al segle XXI?

No crec que això sigui sang, esclar. Aquí fa temps que no s’hi lluita.“És pintura de pistoles de paintball ”, em diu el Ferran al veure que em fixo en una taca vermella del terra del castell. “A l’època...

Visita a la fortalesa de Salses: “Deixeu de dir que tiraven oli bullent”

“Se suposa que des d’aquí dalt tiraven aigua calenta, pedres i potser excrements d’animals -de cavalls, vaques...-, però no pas oli bullent, com es diu sovint. Deixeu de dir que tiraven oli bullent! És una...

Un espai modernista ben útil: fa un segle que s’hi fa vi

És un municipi força petit, Gandesa, per ser capital de comarca. Però té de tot. Trobo en una mateixa placeta del poble tres pastisseries! Una d’elles, la pastisseria Pujol, és del 1892, d’abans que es fes...

Parada obligatòria del tren de Barcelona a Madrid

El Ricard Barba, un bon amic, es dedica a l’enginyeria de tramvies. Va començar treballant a la mítica Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) i a Can Girona (Macosa) i ha participat en el disseny de tramvies...

‘Gegants’ de mecano i un far del delta de l’Ebre

Si s’hagués decidit ara, crec que uns quants dels tinglados del port de Barcelona no haurien anat a terra. L’enderroc d’aquests singulars magatzems coberts, que tenien la funció de protegir les mercaderies,...

Maons negres amb foc ben blanc

Tinc la sensació de ser en un refugi antiaeri. No vaig desencaminat: el reusenc Xavier Amorós explica al llibre L’agulla en un paller que a la Guerra Civil, durant un bombardeig de l’aviació feixista, es...

De jugar a les mines a donar-les a conèixer

Bellmunt és un plàcid poblet del Priorat d’uns 300 habitants (en els temps de més esplendor de les mines n’havia arribat a tenir 1.800). Així que hi arribo em crida l’atenció un conjunt de cases baixes,...

Tot sobre com es feia l’oli d’oliva

La cultura de l’oli va guanyant terreny. Conèixer els diferents olis d’oliva, el seus gustos, la seva procedència, la manera com s’elaboren... genera un interès creixent. Fins i tot algun restaurant del...

Viatge als orígens de la industrialització de Catalunya

“Als mariners holandesos se’ls feia malbé l’aigua dolça al vaixell, a finals del segle XVII... i esclar, un vaixell sense aigua per beure no va gaire lluny. Per això van començar a dur aiguardent ( eau de...

La factoria clau de la mecanització agrària

Com un gran llibre, i cada full -cada museu temàtic- obert allà on s’ha desenvolupat especialment el sector industrial que explica. Així és com es va plantejar la creació, als anys 80, del Museu Nacional de...

‘Mollerussa, mon amour’ (de veritat)

Com tants pobles del país, Mollerussa està partit pel mig. Tan sols a la nit, quan quasi emmudeix, la carretera deixa de ser una barrera. Durant el dia, deunidó el trànsit que hi passa, tot i que l’A-2...

Història i històries de “La Canaliense”

Baixa aigua per tot arreu, aquest any que ha plogut amb ganes. També pel canal de Seròs, que va ser construït entre els anys 1912 i 1914 per recollir aigua del Segre i dur-la fins al municipi d’Aitona, on...

Un segle d’història de la moto catalana

“Els estrangers queden molt sorpresos de la gran quantitat de marques de motos catalanes que tenim”, em diu el responsable del Museu de la Moto de Bassella, Estanis Soler. I cal dir que els estrangers...

Que torni la sal a Gerri!

Mai no em passava desapercebut Gerri de la Sal quan, amb la família, anàvem fins al capdamunt del Pallars Sobirà. Em sorprenia que el poble estigués tan atapeït de cases i, en canvi, a la vora del riu hi...

Una icona mundial de l’arquitectura prefabricada

“Parlar de Capdella és parlar avui de dues centrals, Capdella i Estany Gento-Sallente. Capdella va ser la primera gran central que es va posar en funcionament als Pirineus, l’any 1914, amb una potència de...

Les màquines que transformaven la llana verge en madeixes

Si és una fàbrica, ha d’estar a la vora del riu, em dic així que arribo a Viella. Efectivament, la localitzo al costat del riu (arriu, en aranès), al nucli antic de Viella. Passo per l’església de Sant...

La força de l’aigua que serra, fa farina i electricitat

Enfilo tranquil·lament la Vall Ferrera per arribar fins al petit poble pallarès d’Àreu, situat a més de 1.200 metres d’alçada. Aquesta és una de les rutes més habituals per accedir a la Pica d’Estats, però...

El prestigi del ferro d’Andorra

Així que passo la frontera, em criden l’atenció els anuncis del Banc de Sabadell d’Andorra i de l’establiment de restauració Viena, també fundat a Sabadell. Vaig bé de temps i m’aturo en un cafè. Uns...

La icona de la Revolució Industrial, al cor del Pirineu

No sé si queden gaires màquines Mule Jenny al món. Suposo que deuen ser als grans museus. Amb alguna excepció... Quina sorpresa trobar-me aquesta primitiva màquina de filar, inventada l’any 1779 per Samuel...

Quan el carbó s’utilitzava per al tren i la indústria

No crec que l’enderroquin, la central tèrmica de Cercs, que va tancar fa pocs anys, el 2011. El patrimoni industrial és cada cop més valorat, malgrat que en alguns llocs pugui espatllar el natural. De...

Un formiguer per extreure clorur de potassi

Les mines de sal poloneses de Wieliczka, el primer element industrial que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1978, reben cada any 1,7 milions de visitants. A Catalunya no hi ha cap...

L’epicentre de la cinteria, “les joies dels pobres”

“És una feina ben entretinguda, passar fils per aquests telers tan antics. Cal passar-los per uns pintets (una mena de pues; el nom ve de pintes )”, em diu Miquel Perramon, que sempre que l’hi demanen acut...

A Igualada sempre han tingut la pell molt fina

De cada classe d’animals sempre n’hi ha un que sembla que s’hagi quedat enrere en l’evolució. Dels rèptils potser seria la tortuga; dels peixos, el rap, i dels amfibis, la granota. Fins i tot el roc-roc-roc...

Un museu que fa un bon paper

El paraigua sempre m’ha semblat un objecte antipàtic. Sí, ja sé que és útil, i permet que no arribis moll com un ànec a un lloc de compromís, i així no has de demanar si tenen unes sabates de recanvi. Però...

500 anys de vinyes a can Codorníu

“Vaig començar a treballar a Codorníu quan tenia 14 anys, com a vailet, que en deien, fent feinetes com portar el càntir ple d’aigua als treballadors, netejar, escombrar, traslladar les llates [fustes per...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >