David Cirici

David Cirici

Escriptor i professor de secundària

Visc a Barcelona, tinc quatre fills i m'entusiasmen la literatura i l'art, i miro d'escriure la mena d'articles que, com a lector, m'agrada llegir: que em sorprenguin a mi mateix.

Por o solidaritat?

A les set del matí, poc després de sortir el sol, el primer dia que es podia sortir a fer exercici, a córrer o a anar amb bicicleta, ja era a la carretera de les Aigües, al peu del Tibidabo. Vaig renunciar...

Dietari d’un any de Covid-19

Cada generació recordarà el confinament a la seva manera. Als més petits, sense una consciència clara del que signifiquen les xifres i l’abast mundial de l’epidèmia, els en quedarà un record més aviat...

El que té de positiu

Fa de mal dir que gràcies a la covid-19 hagi passat res de positiu. A la ciutat, agraïm el descens més que notable de la contaminació atmosfèrica i acústica. Però, per desgràcia, això no es mantindrà...

Amb més temps que mai

Hi ha temps per a tot, però tampoc en sobra. Segur que us passa: els dies volen. Però hi ha temps per escoltar-los quan diuen que no voldran tenir fills, perquè veuen un futur molt negre en aquest món que...

A la manera de Josep Pla

L’any 1919 una epidèmia de grip va provocar el tancament de les escoles i universitats. Aleshores Josep Pla, amb 21 anys, va tornar a la casa familiar, a Palafrugell, i es va dedicar a escriure un dietari...

L’alumna repapada a la cadira

M’agrada visitar escoles i biblioteques per parlar de llibres i de literatura. Perquè funciona. Els alumnes suporten malament les rutines i els professors de sempre. L’escriptor que visita un centre fa un...

Entre els uniformes i els singulars

Els adolescents no havien pogut triar mai com ara entre tantes opcions pel que fa a la seva aparença física, a la seva manera de presentar-se davant dels altres. En altres èpoques, qui volia manifestar la...

Santiago entra a cavall a les aules

Santiago, amb barret de bandoler, entra a cavall en un institut de secundària i avança al galop pel corredor arrencant els cartells d’una campanya de promoció de la copa menstrual que han fet els alumnes de...

‘El llenguado’. Uf...

Lamento molt haver de parlar malament d’un programa de televisió com El llenguado, fet amb la millor de les intencions. Però no ho puc evitar. El títol mateix em sembla una brometa absurda. Crec que si es...

Tot el que ens porten els reis

Lapònia, una comèdia escrita per Cristina Clemente i Marc Angelet, va de dos matrimonis que viatgen per Finlàndia amb els seus fills. La cosa es complica quan un dels nens li explica a l’altre que el Pare...

El Ventafocs i el gall penedit

Una tuitaire a qui no conec, i que diu ser mestra, proposa una lletra alternativa per a una cançó que fa així: El gall i la gallina estaven al balcó. La gallina s’adormia i el gall li fa un petó. -...

La teleporqueria i l’escola

Segons el dossier Consum i percepcions dels mitjans audiovisuals a Catalunya 2019, publicat pel Consell de l’Audiovisual, els nostres adolescents veuen més d’una hora diària de televisió, gairebé sempre...

Fills molt emprenyats

Als meus alumnes, o als meus fills, els diria que no cremin contenidors. Sí. I si fossin policies, els diria que no esbatussin nois que només es manifesten pacíficament. Seguidament, miraria d’entendre què...

Com llàgrimes en la pluja

“He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. Tots...

Ni adoctrinament ni ignorància

N’hi ha que, per explicar l’orientació dels nostres adolescents cap a determinades idees polítiques i, sobretot, per entendre el creixement electoral dels partits que les representen, tiren de l’excusa de...

Les manis, a les aules

En opinió de molts pedagogs i psicòlegs, els professors farien bé de no deixar fora de les aules la realitat d’aquests dies, per difícil que sigui abordar, a classe, temes d’una visceralitat política que...

Ingenus carregats de raó

En conec uns que pensaven anar a Indonèsia de viatge de noces i, pressionats pels seus fills -perquè ja en tenen dos, de deu i dotze anys-, faran el viatge amb tren i unes deu vegades més a prop. I tot per...

Un porret de tant en tant

En Benet creu que la seva filla es fuma un porret de tant en tant. I que, també de tant en tant, torna a les tantes de la matinada amb signes evidents d’haver begut un pèl massa. Des de fa temps, la noia...

La lògica del dia 11

A principis dels vuitanta, alguns professors, la vigília del 6 de desembre, Dia de la Constitució, parlàvem uns minuts dels drets i les llibertats. Veníem del franquisme, ens semblava important remarcar que...

La Greta que tenim a casa

Cap als anys vuitanta els adolescents van començar a ser tinguts en compte. El món es torna jove: marques de roba, parcs temàtics, discoteques, jocs d’ordinador, una literatura i un cinema dedicats als...

Te’n recordes de l’estiu del 2019?

Els estius són fàbriques de records. I són un tema típic de l’estiu, com abans ho eren els ovnis. Els diaris, però també les xarxes socials, van plens d’articles que evoquen els estius d’abans, i la gent...

Viatjar amb adolescents

En Benet diu que els seus fills ja són un parell d’adolescents més aviat ganàpies i que s’ha acabat viatjar amb ells: no els agraden els museus, no volen pujar muntanyes, s’estimen més la platja que els...

IES batejats pel franquisme

He demanat que el claustre del meu institut, el Menéndez y Pelayo, faci gestions per canviar el nom del centre. Amb els centres d’ensenyament passa com amb els carrers: no és qüestió de canviar-los el nom...

Un record de pissarres polsoses

S’acaba el curs i hi ha alumnes que se’n van. Què els quedarà del que han viscut a classe, pels corredors o al menjador? El que han après de veritat els quedarà potser per sempre. El que només han...

Classe d’emocions

Al segon cicle d’ESO i al batxillerat, cada vegada s’ensenya menys literatura. L’obsessió per la utilitat del coneixement entesa, d’una manera absurda, com la clau per trobar feina i cobrar un sou, ha fet...

Escolteu aquest silenci

L’any 1952, el músic avantguardista John Cage va estrenar una obra singular, 4’33’’. La peça és un silenci de quatre minuts i trenta-tres segons, i per bé que generalment s’interpreta al piano, es pot...

Alumnes amb il·lusions

Fa mil anys jo formava part d’un grup excursionista. Com que quan feia molt mal temps no sortíem, se’ns va acudir dedicar a l’aeromodelisme els dies que ens quedàvem a la ciutat. Vam formar tres grups,...

La Caputxeta, maleïda

La idea d’analitzar, des d’una perspectiva de gènere, els llibres de la biblioteca d’una escola pública em sembla molt interessant. Però passar de l’anàlisi a la censura i a retirar-los, em sembla...

Deixa-li el mòbil i que calli

Ja fa molts anys, al Marroc, vaig veure un nen que jugava amb una pota de pollastre. N’estirava els tendons i aconseguia que la poteta es bellugués. Tenia al voltant un redol de companys entusiasmats amb...

Una altra vaga

Ja em disculpareu, però torno a parlar de vagues. De fet, ha estat el tema del mes en el ram de l’ensenyament, amb dues vagues de seguiment bastant ampli en poc més d’una setmana. També em disculpareu si el...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >