Ho hem aconseguit!

Fa unes setmanes publicava un article reivindicatiu sobre un bassal. Es tractava de d’una queixa sobre aquell oceà que es formava a la porta de l’escola Andorrana d’Escaldes Engordany. Una bassa que quan plou es converteix en un malson. Doncs aquesta vegada he de dir que gràcies aquella reivindicació, s’ha ha posat fi a la problemàtica. Bassal 0 – Diana 1.

Però no ho he aconseguit jo sola, ho hem fet tota la comunitat, gràcies a tots els pares i personal educatiu del centre que ho van compartir i que ha fet pressió. És la primera vegada que he viscut una experiència com aquesta, acostumada a fer servir les xarxes socials com a eina de treball per a l’empresa, molt enfocat a treure rendiment i profit professional, és reconfortant veure com en un àmbit personal i més social també es pot treure profit a les xarxes socials, més enllà de l’ús quotidià.

Si que és cert que en altres països està molt estesa la percepció que han tingut les xarxes socials en les mobilitzacions populars. No obstant això, encara és necessari millorar els coneixements que es tenen sobre elles. Internet és una font de d’informació i d’expressió molt econòmica i a l’abast de tothom. Cap altre mitjà ha tingut la capacitat de penetrar tan ràpidament com Internet. S’han canviat les regles del joc, i ara els protagonistes som els ciutadans. Nosaltres informem, organitzem i fins i tot dominem. No podem oblidar que les xarxes socials s’han convertit en una valuosa eina de solidaritat i de participació, i que han generat una revolució social.

Tornant al bassal, que és el que em preocupa, no he pogut veure en què ha consistit l’arranjament i si realment ha servit per alguna cosa, perquè aquesta setmana les escoles estan tancades. Ara bé, ja em sento més que satisfeta de saber que entre tots hem aconseguit quelcom molt gran, i no em refereixo al bassal, si no a que ens escoltin.